Hi ha tres temes: amor, mort i mosques. Des que l'home existeix, aquest sentiment, aquest temor, aquestes presències sempre l'han acompanyat. Tractin uns altres els dos primers. Jo m'ocupo de les mosques, que són millors que els homes, però no pas que les dones. Fa anys vaig tenir la idea de reunir una antologia universal de la mosca. La segueixo tenint. Tot i això, aviat em vaig adonar que era una empresa pràcticament infinita. La mosca envaeix totes les literatures i, és clar, on hom posa l'ull troba la mosca. No hi ha veritable escriptor que a la seva oportunitat no li hagi dedicat un poema, una pàgina, un paràgraf, una línia; i si ets escriptor i no ho has fet t'aconsello que segueixis el meu exemple i corris a fer-ho; les mosques són Eumènides, Erinias; són castigadores. Són les venjadores de no sabem què; però tu saps que alguna vegada t'han perseguit i, així que ho saps, que et perseguiran per sempre. Elles vigilen. Són les vicàries d'algú innombrable, boníssim o maligne. T'exigeixen. Et segueixen. T'observen. Quan finalment moris és probable, i trist, que n'hi hagi prou amb una mosca per portar qui pot dir on la teva pobra ànima distreta. Les mosques transporten, heretant-se infinitament la càrrega, les ànimes dels nostres morts, dels nostres avantpassats, que així continuen a prop nostre, acompanyant-nos, entestats a protegir-nos. Les nostres petites ànimes transmigren a través d'elles i elles acumulen saviesa i coneixen tot allò que nosaltres no ens atrevim a conèixer. Potser el darrer transmissor de la nostra maldestre cultura occidental sigui el cos d'aquesta mosca, que s'ha reproduït sense enriquir-se al llarg dels segles. I, ben mirada, crec que va dir Milla (autor que per descomptat desconeixes però que gràcies a haver-se ocupat de la mosca sents esmentar avui per primera vegada), la mosca no és tan lletja com a primera vista sembla. Però és que a primera vista no sembla lletja, precisament perquè ningú no ha vist mai una mosca a primera vista. A ningú no se li ha acudit preguntar-se si la mosca va ser abans o després. Al principi va ser la mosca. (Era gairebé impossible que no aparegués aquí això que al principi va ser la mosca o qualsevol altra cosa. D'aquestes frases vivim. Frases mosca que, com els dolors mosca, no signifiquen res. Les frases perseguidores que estan plenes els nostres llibres. ) Oblida'l. És més fàcil que una mosca es pari al nas del papa que el papa es pari al nas d'una mosca. El papa, o el rei o el president (el president de la república, és clar; el president d'una companyia financera o comercial o de productes ics és en general tan neci que es considera superior) són incapaços de trucar a la seva guàrdia suïssa o la guàrdia real o els guàrdies presidencials per exterminar una mosca. Al contrari, són tolerants i, quan més, es graten el nas. Saben. I saben que també la mosca sap i els vigila; saben que el que en realitat tenim són mosques de la guarda que ens cuiden a tota hora de caure en pecats autèntics, grans, per als quals es necessiten àngels de la guarda de veritat que de sobte es descuiden i es tornin còmplices, com l'àngel de la guarda de Hitler, o com el de Jonhson. Però no cal fer-ne cas. Torna als nassos. La mosca que es va posar al teu nas és descendent directa de la que es va aturar al de Cleòpatra. I una vegada més caus a les al·lusions retòriques prefabricades que tothom ha fet abans. Doncs malgrat teu fas literatura. La mosca vol que l'emboliquis en aquesta atmosfera de reis, papes i emperadors. I ho aconsegueix. Et domina. No en pots parlar sense sentir-te inclinat cap a la grandesa. Oh, Melville, havies de recórrer els mars per instal·lar per fi aquesta gran balena blanca sobre el teu escriptori de Pittsfield, Massachusetts, sense adonar-te que el Mal voletejava des de molt abans al voltant del teu gelat de maduixa a les caloroses tardes de infantesa i, passats els anys, sobre tu mateix al crepuscle t'arrenques un que altre pèl de la barba daurada llegint Cervantes i polint el teu estil; i no necessàriament en aquella enormitat informe d'ossos i esperma incapaç de fer cap mal sinó a qui interrompés la seva migdiada, com el boig Ahab. I Poe i el seu corb? Ridícul. Tu mira la mosca. Observa. Pensa.

Del libro MOVIMIENTO PERPETUO, de Augusto Monterroso, 1972.