Quan tornava de Madrid per qüestions de treball a Sabadell, em semblava la meva ciutat més petita i provinciana del que realment és, i el mateix em passa amb el Govern de Quim Torra comparat amb el de Pedro Sánchez.
A més, la paritat no és forçada, simplement, Sánchez ha posat a dones molt capaçes i preparades per a ocupar el seu càrrec, llevat de Carmen Calvo que em crea dubtes raonables sobre la seva eficiencia i Luis Planas, amb sospitoses actuacions quan estava d'ambaixador al Marroc. I Borrell? s'ha de veure, a Europa té prestigi i técnicament i des del punt de vista de Sánchez d'aturar a Pp y C's, el seu nomenament ha estat un encert, encara que aquí no agradi.
Això de fer ministre a un astronauta només se li podia ocórrer a Pedro Sánchez, com diu Fernando Ónega. Per descomptat, Pedro Duque és l'espanyol amb una visió més global de la Terra, potser el titular de cartera que arriba a aquestes altures sense sentir vertigen i el nom que confirma la vocació d'alta volada del nou Govern. Crec que per primera vegada dos enginyers aeronàutics s'asseuran al Consell de Ministres: Duque i el més estimat i valorat per Quim Torra, de nom Josep Borrell.
Ha faltat temps per treure tuits contraris o que no afavoreixen Màxim Huerta, res seriós i unes quantes boutades que defineixen un personatge d'una certa inconsistència i frivolitat, el que passa és que a tuitter el carrega el diable i és possible que en uns anys no trobin res amb què comprometre als nous polítics pels seus tuits, ja hauran après a usar-lo amb mesura. Màxim Huerta és una mica surrealista però s'haura de veure com es mou. Més em preocupa Grande Marlaska, més fins i tot que Borrell, aquí si que és per preocupar-se, però veient els seus predecessors a Interior, potser no n'hi ha per tant. En resum, el Govern de Pedro Sánchez, sembla molt seriós i professional, mentre que el de Quim Torra sembra en el meu interior molts dubtes de tot això, podent haver fet un govern del mateix tarannà profesional, es va quedar en poca cosa. D'entrada les últimes declaracions de Laura Borras i Elsa Artadi no pinten gaire bé.

El temps dirà, encara que cal tenir en compte que cap dels dos Governs, disposarà dels cent dies de gràcia que se suposa els hi hauria de concedir la oposició, que anirà 'a por ellos' des del primer dia.