GROGUISME METEREOLÒGIC

Posi-me’n força i del que tingui. Aquesta és la manera de fer del periodisme. La caldera de la informació exigeix combus­tible permanentment i no admet cap treva. La indústria de l’entreteniment informatiu és el cap de cuina dels plats que han de servir-se a diari a les audiències. I aquestes tendeixen a engrapar voraçment i sense mastegar, com feien Gargantua i el seu fill Pantagruel.

El succés és el carburant que millor crema i més prestacions proporciona al motor de la notícia. L’aliment que més calories dona a l’audiència. Sucre directament injectat a la vena. L’esdeveniment inesperat, com més dramàtic millor, dona compte de la nostra fragilitat humana i de la incapacitat que ens acompanya per anticipar, controlar i viure en un món ordenat i previsible. I això ens posa.

Sorpresa, por, indignació, depenent del succés, són emocions intenses que ens segresten el cervell i fan del succés el subjecte idoni per monopolitzar la nostra atenció. El fet extraordinari, o més aviat normal però explicat com si no ho fos, ens enlluerna igual que les llums d’un cotxe el conill immobilitzat al mig de la carretera. Però, com amb les drogues, a mesura que passa el temps necessitem dosis més grans per assolir els mateixos efectes. Per això cada cop resulta més necessari engroguir la informació per seguir captant la nostra atenció. En els inicis de la televisió privada a Espanya ho va resumir bé un directiu que estava posant en peu el seu projecte audiovisual: “Dues persones que discuteixen serenament en un banc no tenen cap interès; si ho fan amb un acalorament perceptible però mesurat, qui passeja mirarà de reüll sense deixar de caminar; si s’escridassen fort i arriben a les mans, tothom s’aturarà i no deixarà de mirar mentre duri la batussa. S’ha d’apostar per això darrer per fer una televisió d’èxit”. Afegim-hi que li ha anat de meravella.

Només era qüestió de temps que aquesta manera de fer impregnés tots els caixons de l’actualitat. Donar-li una capa de succés a qualsevol fet noticiable millora les audiències i és el camí que s’ha transitat amb ràpida determinació. Pràcticament res ha quedat al marge d’aquesta tendència. Tampoc la informació del temps, que ha sucumbit de manera bastant generalitzada a la temptació de convertir-se dia sí, dia també, en un permanent anunci de l’apocalipsi. Noteu, en particular els amics d’anar a la caça del negacionista, que no ens referim a la informació climàtica –aquesta és una altra qüestió–, sinó a la meteorològica, la que fa anys protagonitzaven homes i dones del temps que presentaven amb la mateixa cara i to de veu un diluvi universal, un huracà o un dia de 45 graus a l’ombra a tota la Península i que havia de servir per saber si agafar l’abric o no abans de sortir de casa.

Homes i dones del temps s’han convertit en portaveus de l’apocalipsi. El groguisme meteorològic ha arribat al cim aquest estiu certament asfixiant. Un carrusel non stop presentat en forma de cataclisme diari. Hecatombe i devastació quotidiana. La norma que impera és presentar-ho tot com una cosa anormal, inusual, extraordinària. Si s’acaba una onada de calor, cal avançar-se informativament a les dues properes i afegir que a la tardor baixarem en zòdiac pels carrers de l’Eixample per culpa dels aiguats. Però per damunt de cap altra cosa cal explicar-ho tot com si res d’això hagués succeït amb anterioritat, com si estiguéssim a les portes de l’extinció en els propers dies o ves a saber si minuts.

Tot això no tindria importància si no afavorís a l’alça innecessàriament els efectes de l’ecoangoixa. The Lancet, una veu de referència entre les publicacions mèdiques, va publicar fa uns mesos un estudi en el qual el 45% dels enquestats afirmava que la preocupació pel clima afectava negativament la seva vida quotidiana. No es tracta de negar els efectes del canvi climàtic. Però sí seria raonable que s’abandonés l’estafa informativa que suposa presentar qualsevol informació meteorològica acompanyada de l’automatisme de vincular-la directament al seva vida quotidiana. No es tracta de negar els efectes del canvi climàtic. Però sí seria raonable que s’abandonés l’estafa informativa que suposa presentar qualsevol informació meteorològica acompanyada de l’automatisme de vincular-la directament al canvi climàtic amb la falca tramposa del causa-efecte. Mereixem més respecte i un esforç dels que més en saben per ajudar-nos a separar el gra de la palla. No per poder despreocupar-nos del futur, senzillament per deixar-nos viure amb un punt de calma en el present. El que tenim entre les mans ja és suficientment greu. No és necessari afegir-hi pes barrejant naps i cols. A la climatologia el que és de la climatologia i a la meteorologia el el que és de la meteorologia. Josep Martí Blanch - la vanguardia. I sobretot recordar que no hi ha res que no hagi succeit abans i que afecta a les persones no al planeta, que aliè a les nostres malvestats va fent sense pressa.

Mariano Medina, presentador del temps a televisió espanyola.