Setembre comença fort des del punt de vista informatiu. Hi ha dies que us he de reconèixer que a l’hora d’escollir un tema per escriure en aquesta secció em costa de trobar-ne un que no sigui repetitiu o que pugui convidar a fer alguna reflexió conjunta sobre el que passa. En canvi, hi ha dies, com ahir, que en disposo de tants que no sé per on començar.... Així comença l'article d'avui de Jordi Juan, director de la vanguardia. Parla Juan de l'impost del patrimoni, de la rebequeria de Macron amb el MIDcat mentre Brusel·les s'hi posa de costat, i acaba amb una reflexió sobre la situació que es viu en països com l' Iran, on es pot condemnar a mort un ésser humà per ser homosexual. Dues ciutadanes iranianes, la Zahra, de 31 anys, i l’Elham, de 24, han estat acusades de “corrupció” per “promoure” l’homosexualitat i el cristianisme. Des de la instauració de la República Islàmica el 1979, l’homosexualitat es castiga amb la mort a l’ Iran, el país que més dones executa a tot el món. No cal estendre’s gaire més per criticar aquesta autèntica canallada, que no s’aguanta per cap raó religiosa, rebla Jordi Juan.

Però, aixó es una visió des de l'óptica occidental, des de l'Europa dels valors, la mateixa Europa que es posa de perfil quan li arriben milers d'immigrants, molts d'ells que fugen d'aquestes repúbliques medievals, o d'altres països en guerres internes, d'aquestes que no surten mai als mitjans. I aqui és on entra en acció el iustus i l'honestus, que parlava en Cartisano en l'escrit anterior. El que es injust per nosaltres, no ho és a l'Iran, i tampoc ho era aquí no fa tant respecte a la homosexualitat, més o menys l'any en que es va instaurar la república islàmica (1979) al 1970 es va derogar la llei de vagos i maleantes. Ser homosexual a España, entraba dins aquesta llei de represió de vagos y maleantes del franquisme que consideba la homosexualitat i la bisexualitat un delicte i una malaltia. Una llei del 1933 aprobada per la segona república i revisada pel franquisme el 1954. I aquest és el problema de l'Islam, que van cent anys per darrere d'Europa i els "seus valors". Uns valors més que discutibles, encara que millors que els de l'Islam, tot sigui dit.