"Recordo que la realitat, perquè afegeixi alguna cosa al coneixement o es posi a tret de l'acció transformadora, ha de ser veritable. La realitat tal com és no diu res més que cal pensar-hi, i, això sí, ens insta a fer-ho, i a més no es pot començar a pensar per altra banda perquè llavors no pensaríem en res”.
"Mirant al nostre voltant en aquesta societat dels "diners" i d'ocultada guerra de classes (pel que fa al seu contingut), i així mateix de "l'espectacle" (pel que fa a la seva forma), podem observar que les coses funcionen més o menys així: "No passa el que passa; no succeeix el que succeeix; nop ocorre el que ocrorre, sinó el que se'ns diu que passa, succeeix i ocorre; i això a través d'imatges de la realitat, reconeixibles, això sí, com a tals" imatges de la realitat. Passa el que es fotografia i es publica als grans mitjans. El que no és filmat no és existent. El que fa el casament no és el capellà; és el fotògraf. Ell diu com cal fer-ho, i mana repetir la seqüència si no li sembla bé. El capellà beneeix millor —com s'ha de beneir— quan es posa a les ordres del fotògraf".
Alfonso Sastre, La veritat sobre la realitat i les seves mentides a la societat de l'espectacle. - del bloc arrezafe.
Totalmente de acuerdo !!! en parte jajaja cara a la galería , al mundo , al mercado de puertas para afuera , es cierto ..de ahí la importancia del marketing, el SEO y tan deseados posicionamientos en redes ..la digitalización es lo q tiene ..peeero , hay mundo fuera de ellas, al lado de todo esto y afortunada existe la introspección, lo q cada uno vive, ve y siente en cada instante ...y al final, eso es lo importante ...a mi meencanta una frase de Serrat q dice .."nunca es triste la verdad, lo q no tiene es remedio " ; )
ResponEliminaUn abrazo y buen día real y blooggosférico ; )
y sigue ..."del derecho y del revés uno solo es lo q es y anda siempre con lo puesto "... y eso sirve para la vida y para la blogosfera ; )
ResponEliminaSinceramente tuyo:
EliminaNo me pidas que no piense
en voz alta por mi bien
ni que me suba a un taburete
Si quieres probare a crecer
La realidad es absoluta, pero tiene fases y varia en el tiempo y en el espacio, es tridimensional
ResponEliminaEjemplo: de esa manía mía de meterme de lleno ,en las manifestaciones(sean del color que sea).Me permite ver ,oír dimensional(a veces apretadas, otras con mucha separación entre individuos).El ambiente ,si hay cachondeito(la mayoría) o crispación.Otras las más, gente con buen rollo(que se conocen, ya de otras) ,pero que llegado a un punto,se van apretando y lanza consignas,gritos,miradas de odio,puños arriba,para luego abrirse otra vez y comenzar el buen rollito.¿Cual es la verdad de esa manifestación?.¿Su peso social?.Luego veo las fotos en los distintos periódicos, cada uno ha tomado y engrandando(con distorsiones fotográficas),el mensaje que quiere dar. Es difícil tomar conciencia de lo que ocurre y de la repercusión que tendrá.
Entiendo que Sastre se refiere a que se manipula la realidad para que sea no la que percibimos sinó la que quieren que percibamos.
EliminaAl·ludint al títol de l'entrada: Cal mirar també, més enllà del nostre voltant. Es el que crec.
ResponEliminaI com a professional de la fotografia feliçment retirat, però amb més de 800 casaments a l'esquena, et puc dir que hi ha molta veritat en això que el fotògraf s'ha anat convertint en una mena de mestre de cerimònies ia més força impertinents. Però deixa'm matisar una mica: Això va començar a ser així, especialment amb l'arribada i popularització del vídeo (segona meitat dels 80'). Aquests videògrafs, realment es creuen que el casament és un plató i els cònjuges i convidats, els actors.
Al marge: He contestat un comentari teu al meu bloc
ai, els fotògrafs de casaments, quantes histories podrien explicar
EliminaT'explicaré una, precisament de videògrafs.
EliminaEl capellà oficiant apropant-se el moment de la comunió. En aquestes, el videògraf que estava al costat de l'altar, es queda sense bateria. Treu la bateria de la càmera (llavors eren com un totxo), la deixa a l'altar i se'n va a buscar una altra a la bossa, a uns quatre o cinc metres, a la bossa. El capellà amb un cabreig de l'hòstia (mai més ben dit), agafa la bateria i la tira cap on era el "professional" Déu tot poderós (jajaja) no va voler que li donés en tota l'esquena.
Les rialles van ser molt divertides, encara que les mirades que es van creuar els protagonistes, no van tenir pèrdua. Jajajaja!!!
Bona anècdota.
EliminaHe visto alguna boda y comunión donde el altar estaba cercado de cameramans aficionados que se interponían y no se veía nada.
ResponEliminaEsos mastuerzos después debían torturar a familia y amigos con el puñetero video de la ceremonia.
Ni el más mínimo respeto por la ceremonia ni por el suelo sagrado, y manda huevos que un ateo como yo tuviese que criticar aquello.
Ay, el mòbil ha creat molt reportero Tribulete.
EliminaHace años que no asisto a una boda. La última la de mi hijo. Los casó una jueza que pasa por Tot, con la que tengo una muy buena relación. No hubo fotógrafo. Fuimos a la boda exactamente cinco personas. Padres de ella, de él y su hijo. Hice unas cuantas fotos con el movil, no más de vente, jueza incluída.
ResponEliminaDoncs igual que jo, fa dotze anys, ara, l'assistencia a enterraments ha augmentat considerablement.
Elimina