Ja han acabat les obres del carril bici que connecta Badia del Vallès amb la UAB, (Universitat autònoma de Barcelona). Evidentment, el varen inaugurar fa uns dies les excel·lentíssimes autoritats. Hi ha carril bici i també carril vianants amb escales i barana incorporada, suposo perquè no es confonguin els ciclistes a l'hora de baixar. Malgrat que han suavitzat les rampes, segueixen sent fortes almenys pels que tenim una edat i anem amb una bicicleta convencional sense electrificar. 
Jo avui hi he pujat però per quedar bé amb mi mateix. La següent vegada pujaré a peu. Amb plat 1 pinyó 3, a peu tardaré el mateix que damunt de la bicicleta. Però com aquest carril bici bàsicament el fan servir estudiants o professors, no crec que esbufeguin com jo a l'hora de pujar per les rampes. 
Des de casa, tinc carril bici fins a Cerdanyola, i d'aquí baixant pel riu, fins a Sant Adrià del Besòs, on les tres xemeneies. També pic baixar pel riu des de can Puiggener, un riu que qui l'ha vist i qui el veu. De ser un femer de colors segons tintessin a Rentapren, ara fins i tot hi ha ànecs, garses i llúdrigues. Fins i tot hi havia un ancià xinès que vivia en una cova sota el Parc Taulí, que es fotia els ànecs i el que pesqués. Fa temps que no es veu, ves que no traspassés, i no el riu precisament.
Com podeu veure a Sabadell estem ben comunicats per voltar amb la bicicleta fora vila. Camí avall com ja he explicat i camí amunt, sia des de la Salut fins a Castellar del Vallès, o per baix del riu Ripoll. També tenim carril bici (la ruta del colesterol) des de ca n'Oriach fins a Sant Julià d'Altura i el bosc de Can Deu, i actualment estan allargant el carril bici que ha d'arribar fins a Matadepera. Demà aniré a veure com van les obres. Ja veieu que no ens podem queixar.
La meva bicicleta que veieu aparcada en aquesta bassa seca, es diu Dudusinda en homenatge a una gossa que Va tenir el meu germà Santi fa temps. Era una gossa albina, amb un ull de cada color i no girava rodó. El nom de Dudusinda va costar de saber el seu origen, fins que la senyora que li va donar al meu germà, que tampoc devia girar gaire rodó, en ser preguntada li va dir. Si hombre, Dudusinda como mi madre. Nomès que la mare de la bona senyora que déu tingui en la seva glòria eterna, es deia Gumersinda. Bon diumenge.