No és només una frase agafada de la novel·la de Josep Maria Gironella, és la constatació de què els androides no creuen en déu, ni creuen en res, llevat de tot allò que és evident, palpable, lògic i raonable. Té la seva lògica si tenim en compte que als androides els crea l'home, el mateix que es va inventar a déu, però que decebut de com li va sortir, crea l'androide humà, però com hi ha una part que no li pot programar, com l'enveja, l'avarícia, la luxúria, la ira, l'odi, vaja els set pecats capitals del cristianisme, resulta que l'androide és o serà un ésser gairebé perfecte, precisament per que no tindrà sentiments de cap mena. Una fredor, una equidistància que fa una mica de basarda, però és el futur que ens ve a sobre. A Ex-Machina dirigida per Alex Garland, i protagonitzada per Domhnall Gleeson, i una inquietant Alicia Vikander tindríem un bon exemple de l'androide que ens espera.