No només menteix, sinó que construeix la realitat al voltant de les falsedats. Crea falsos dilemes, obre falsos debats i presenta falses investidures. Alberto Núñez Feijóo ha convertit el debat d'investidura en una moció de censura al candidat que encara no ha estat designat. Pedro Sánchez li ha respost enviant a la tribuna d'oradors un defensa central de Valladolid, ahir alcalde de la ciutat, avui, diputat corrent. El candidat va entrar a l'hemicicle amb la qüestió de Catalunya com a mascaró de proa, i el president del Govern en funcions el va menystenir delegant en un candidat a alcalde que va ser el més votat a la seva ciutat a les últimes eleccions municipals i no va poder ser reelegit per un pacte entre el Partit Popular i Vox.

Puente va repartir llenya. Aquest era l'encàrrec. Descol·locat, Feijóo va agafar un enuig còsmic. A partir d'aquí el debat va quedar desballestat. En alguns moments, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va tenir dificultats per canalitzar el debat. La relació entre el Partit Popular i el PSOE es troba al punt més baix dels últims anys.

Fakejóo, com que molt encertadament han batejat el líder del PP, viu al país de les mentides. Argumenta amb falsedats, crea falsos dilemes, obre falsos debats i presenta falses investidures. Diu que no governa perquè no vol, que si acceptés l'amnistia seria investit, que la manifestació de Madrid representa el clam de tot Espanya. Però la veritat és que no governa perquè no pot, si acceptés l'amnistia perdria el suport de Vox, i la protesta del cap de setmana no representa més que una petita part dels seus votants a molts dels quals van portar en autobusos perquè no se sentís sol a l'avantsala de la seva investidura de cartró pedra.

Fakejóo és tan triler que fins i tot ha presentat una investidura en fals, per la qual cosa va haver de mentir fins i tot al rei a qui tant diu respectar. Una investidura que és una moció de censura i una moció de censura que és una mostra d'impotència com ho va ser l'acte de diumenge. La manifestació de la plaça de Dalí de Madrid no va poder ser més surrealista ni més pròpia del món irreal on viu Fakejóo: el líder de l'oposició va demostrar que no és líder ni del seu propi partit i va organitzar per imposició d'Aznar un acte contra el proper president Sánchez un dia abans de presentar-se ell mateix com a possible successor. El problema de mentir tot el temps és que les mentides t'acaben caçant. Acabes sent víctima dels teus propis invents.

Per expressar-ho sense caure a la suada i desgastada fórmula de “govern il·legítim”, Fakejóo ha plantejat en el seu discurs un fals dilema: jo o l'amnistia, jo o Puigdemont, jo o el caos. No hi ha aquesta disjuntiva. Primer perquè ell no pot governar ni encara que acceptés l'amnistia. Segon, perquè la decisió no és entre ell i els independentistes, l'única decisió possible és entre el govern de coalició o noves eleccions. I si el PSOE revalida el mandat amb Sumar serà no només per un pacte per l'amnistia sinó per un programa per a tot Espanya amb què hauran de convèncer la majoria. També és un fals debat dir que Sánchez accepta l'amnistia per aconseguir el poder: tot polític es presenta per aconseguir el poder i pacta amb possibles aliats quan no ho pot aconseguir sol, com va fer Aznar amb Pujol. - Amb informació de ctxt.es i la vanguardia.com. 

De totes maneres, potser seria millor no dir res fins que es confirmi avui la no investidura de A.N.Fakejóo, no sigui que un 'Tamayazo' esguerri la troca i ho engegui tot a rodar. Coses més rares shan vist.