El diumenge va aparèixer un fantasma a Catalunya. No vestia el llençol blanc que l'imaginari popular atribueix com a vestimenta als espectres. Anava cobert amb les pàgines de La Vanguardia en les quals podien llegir-se els resultats d'una enquesta del propi periòdic que atribuïa a Aliança Catalana 19 escons i 16 a Vox (ara tenen 2 i 11, respectivament) en el cas de celebrar-se ara unes hipotètiques eleccions al Parlament. L'esglai no acabava aquí. El PSC, que monopolitza la totalitat de l'engranatge institucional en aquests moments, se situava en aquest estudi a la baixa, perdent Salvador Illa un total de sis diputats. Uns escons que bàsicament perdrien els de Juntsxcat o el que en queda de la banda. (aportació personal)
Però els titulars i el monopoli de les tertúlies se'ls va emportar la meteòrica ascensió de la dreta radical, especialment la que vesteix barretina i espardenyes . Encara que tot això, també el retrocés del PSC, siguin en realitat ingredients del mateix còctel de malestar que xopa el cos social de Catalunya, com fa el propi a Espanya, Europa o els Estats Units.
L'enquesta va merèixer aplaudiments, indiferències i menyspreus. Fins va haver-hi qui va voler veure en ella una conspiració, encara que no sapiguem per a què. Serà que el nerviosisme és molt mal company de viatge. Però tampoc hi ha per a punt. Al cap i a l'últim, en els partits aquest fantasma és de sobres conegut, gairebé un amic, perquè és el mateix que s'apareix constantment en les seves pròpies recerques i projeccions demoscópicas.
L'enquesta el que diu és el següent: el que fins fa res era inimaginable va camí si es fes realitat. Catalunya es europeíza en el sentit més literal i presentista del terme. O cosa que és el mateix, es derechiza a velocitat de vertigen i ho fa a lloms de les opcions més radicals. L'efecte dels cordons sanitaris practicats fins a la data, ja es va veient, és el mateix que el de posar-se una pastanaga al cap per a prevenir un aneurisma. Uhhhh!, crida el fantasma: a Catalunya, un de cada quatre diputats pot ser per a la ultradreta. Més del 24% dels sufragis.
Immigració, nerviosisme creixent entre les classes mitjanes i populars pel temor al desclasamiento cap avall, i la sensació de navegar sense rumb entre les generacions més joves. O cosa que és el mateix, canvis radicals en el paisatge humà, empitjorament de les condicions materials de vida d'un percentatge elevat de la població i la convicció, entre els de menor edat, que les regles del joc que han heretat els perjudiquen i han d'apostar per la radicalitat per a canviar-les.
Heus aquí el trípode de causes –hi ha més, però no són més que variacions– sobre el qual s'assenteixi el fenomen. El diagnòstic està fet des de fa anys (llegeixin, si tenen temps, a Patrick J. Deneen: Per què ha fracassat el liberalisme? ), però el més que arriba a oferir-se com a solució al cada vegada major nombre de ciutadans descontents és un laconisme del tipus “podria ser pitjor” i una invitació a la resignació i al conformisme davant l'inevitable.
Però què és l'inevitable. Perquè, segons li escoltem explícitament o implícitament a la política sistèmica i convencional, tot allò que està provocant aquesta atzagaiada. Més immigració: no queda un altre remei. Major concentració de la riquesa: així són les regles del lliure mercat. Més dificultats perquè el jove pugui emprendre un projecte de vida sense l'ajuda de la seva família: ni bons salaris, ni habitatge a preus raonables, ni possibilitats d'escalar socialment sense unes inversions cada vegada majors en educació exclusivista i pares que paguin la festa.
La paradoxa és fàcil d'advertir. Les qüestions que estan provocant el desplaçament de grups de ciutadans cap a les opcions polítiques més disruptives i antisistema resulten inatacables, gairebé inabordables, des de la política convencional.
Vistes així les coses, segons quines projeccions electorals no resulten tan sorprenents. El fantasma no ens visita perquè sí, al fantasma se li ha invocat i es continua invocant-lo. I així serà mentre es continuï tractant de racistes o etnicistas als qui només volen viure en un lloc que els continuï resultant recognoscible. O mentre es mantingui al capdamunt el risc de desclassament cap avall de les classes mitjanes i populars. I també mentre s'incompleixin clàusules bàsiques del contracte social amb els joves. Sobretot aquella no escrita que diu que si poses de la teva part tot allò que cal posar, obtindràs la justa recompensa. A sants i a minyons no prometis si no dons. - Josep Martí Blanch
Quién lo iba a decir, o acaso es que no teníamos memoria total. Esa Cataluña de vanguardias y hermandad obrera de signo ácrata y progresista de hace más d e un siglo o avanzada en el proceso democrático y antes bajo la dictadura va deviniendo en un signo atroz. ¿O retorna a otros orígenes? Porque el integrismo y el tradicionalismo del XIX tuvieron un fuerte arraigo allí. Ve a saber si no se está bebiendo siempre de las mismas fuentes. Es un apunte que no pretende tener razón, eh. Saludo,
No, pero la tienes, la razón, se vuelve al origen. Lo anterior era una mera impostura.
Saludos.
Creo que siempre, (Hegel nos lo demostró con su tesis, antítesis, síntesis) ha habido una reacción a la acción.
Creo que como todos los humanos, los que vienen quieren probar "algo nuevo", quieren verlo.
Creo que culpamos a lo que viene, (por experiencia, es evidente) pero que disculpamos a quien lo está haciendo posible.
La señora Orriols y comparsa no era nadie. No la conocía nadie, nadie sabía de su existencia, simplemente era un cero a la izquierda.
Y hoy sacará tantos votos como quiera. ¿Es de ella la culpa? La pregunta que nos negamos sistemáticamente a hacernos es : ¿porqué ganará tantos votos?. La respuesta es sencilla, pero no la admitimos: porque lo que estamos haciendo no lo hacemos bien.
Nadie cambia de proveedor si el género es bueno, y los jóvenes no ven que se les ofrezca futuro.
¿Qué futuro?: eso es lo que han de averiguar los políticos, el que nos manda y el de la oposición.
De entrada una facilidad mayor para independizarse con pisos de renta limitada, se habrá de buscar suelo público.
Una facilidad con respecto a la conciliación familiar, con el problemade la baja natalidad, el de los mayores solos...
Pero todo eso debe ir acompañado de un programa. PRO GRA MA. Con diez, doce puntos habría bastantes, puntos que se intentaran cumplir, promesas que pudieran ser realidad, y la gente, el personal, no cambia.
Todos los de aquí ha cambiado de voto alguna vez, absolutamente todos, y si no ha gustado el PCE se ha pasado al PSOE, sin problemas, pero cuando se cambia es que no se está contento con lo habido., y eso es lo que ha de ver el partido del gobierno y la oposición., no se cambia por jugar, se cambia por descontento.
Yo no intento dogmatizar. Cada uno haga lo que quiera, está en su derecho, como en su derecho está el que vota la opción extrema catalana, lo que intento es dar una explicación al hecho de lo que viene. ¿No se quiere que venga la extrema derecha?, Bien, pues actúese mejor desde la izquierda. La gente no quiere consejos, quiere ejemplos. Los ejemplos son hacer dimitir de inmediato a los corruptos; devolución del dinero de los incausados; expulsión al momento de los crápulas, sustitución de quien la ha cagado al ipso facto, al igual cambiaba el sentido del voto.
Salut
L'Aparició d'Aliança Catalana, es va retardar per al procés i la Covid, però era d'esperar que aparegues al panorama polític català, partits similars i amb encara més fora n'hi ha a tota Europa.
Aquí analitzen crec que encertadament el perquè de l'ascens d'Aliança Catalana:
El creixement d'Aliança Catalana és un fenomen complex que es pot atribuir a diversos factors socials, polítics i històrics. Aquí tens una anàlisi detallada:
Factors que expliquen el creixement d'Aliança Catalana - Frustració postprocés: Segons el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, l'auge d'Aliança Catalana s'emmarca en la "immensa frustració" després del procés independentista. Molts votants se senten decebuts per les promeses incomplertes i busquen alternatives més radicals.
Desgast dels partits tradicionals: Junts per Catalunya, que perd 14 escons segons l'enquesta, és el principal perjudicat. Aliança Catalana capta votants desencantats amb l'independentisme institucional, especialment a Girona i Lleida.
Discurs identitari i antiimmigració: El partit, liderat per Sílvia Orriols, ha construït un discurs xenòfob i excloent, amb referents clars de l'extrema dreta internacional. Aquest missatge troba ressò en sectors que perceben la immigració com una amenaça a la identitat catalana.
Polarització global: Catalunya no és una excepció. L'auge de l'extrema dreta és una tendència mundial. Aliança Catalana i Vox reflecteixen aquesta dinàmica, amb un discurs de ruptura i confrontació que guanya adeptes en contextos de crisi i incertesa.
Presència mediàtica i xarxes socials: Orriols ha sabut utilitzar les xarxes per amplificar el seu missatge, connectant amb votants joves i descontents. Tot i que el partit no té una estructura consolidada, la seva visibilitat ha crescut exponencialment.
Per què ha tardat a aparèixer? - Particularitat catalana: Fins fa poc, Catalunya era vista com un "oasi" sense una extrema dreta significativa. L'independentisme monopolitzava el debat identitari, deixant poc espai per a formacions com Aliança Catalana.
Absència d'una extrema dreta pròpia: Vox, tot i tenir presència, representa el nacionalisme espanyol. No existia una força d'extrema dreta que combinés independentisme i xenofòbia fins a la irrupció d'Aliança Catalana.
Canvi generacional i social: L'auge actual reflecteix un canvi en les preocupacions socials: immigració, inseguretat, habitatge. Aliança Catalana ha sabut capitalitzar aquestes inquietuds amb un discurs simple i contundent. Aquest creixement, si es consolida, pot alterar profundament l'escenari polític català i obrir una nova etapa de fragmentació i polarització.
... I EL MÉS FOTUT ÉS QUE TOT AIXÓ HO SABIEN I HO SABIEM.
Mira, el Josep Anglada, de PxC, llegó a ser la segunda fuerza más votada en el municipio de Vic entre los años 2000 y 2015, con cinco concejales. Que esto no viene de ahora, que en el 2000 ya estaban y que todos sabían que si se incumplían las promesas el voto iría a la extrema derecha.
Han pasado 25 años..¿qué se esperan? La irrupció de AC no es novedad. Estaba el Anglada.
Los políticos juegan con fuego, y se quemarán ellos y nosotros, todo por no cumplir las cosas básicas y por malversar, por crápulas. La gente está cansada y busca otras cosas, yo no soy nadie, y no voy a decir que aquello malo y yo bueno, pero las otras cosas son las que vendrán, Que después se arrepientan, eso es otro costal, de momento, la gente está hasta el moño, y votará lo que ya sabemos.
E insisto: ¿de quién es la culpa? de aquel que no cumple y además se aprovecha en nombre del pueblo, o de la Orriols y compañía que lo tienen fácil por ese mismo hecho.
Una abraçada
Si complissin no hi hauria Orriols, però és que a tot Europa hi ha Orriols, i sabem que si ORRIOLS governa, tampoc complirà.
Pues es lo que hay, debe ser que se promete cosas que no se hacen, porque a lo mejor es imposible. En cuestiones de vivienda, poder adquisitivo, control de la inflación... Al final son las cosas que importa y no los idearios caducos . Si entran ya se irán, es la democracia. Salud es lo que importa
Si entran, como tampoco cumplirán, se irán, como Podemos, Sumar, Ciudadanos o UPYd
Bueno,pero que no lo dejen peor y que no nos toquen la paguita a los viejos,los jóvenes que espabilen, que ellos tienen tiempo.
Eso de que no nos toquen la paguita, sí sucede, no será por culpa de ningún partido, vendrá impuesto por Europa.