Les cançons sonen totes iguals, iguals a elles mateixes i a les d'Antonia Font que tambè sonàven totes iguals, uns Antonia Font que en el seu començament em recordàven a Battiato. Les lletres són més inconnexes que les més inconnexes que es puguin fer i desfer, i com la vida no tenen cap sentit. Joan Miquel Oliver, cantant hi posa menys nervi i ganes que el cantant de Manel que ja és dir....


Però malgrat tots aquests peròs.... aquest coi de cabró mallorquí m'agrada molt. El perquè, és un misteri que no penso pas resoldre....