SENTIT I SENSIBILITAT


L'entrenador de l'Espanyol, Quique Sánchez Flores, ha demanat disculpes aquest dimecres per si ha pogut ofendre a algun aficionat 'periquito' pels afalacs a Leo Messi després del derbi de diumenge passat i ha reconegut que la seva intenció al club és la de transmetre "unitat" perquè l'afició ha estat "espectacular" en aquest temps. El tècnic del conjunt blanc i blau va reconèixer en roda de premsa després de la derrota per 4-1 de diumenge al Camp Nou que va donar la "enhorabona" ​​Messi per la seva actitud al camp i que tant l'argentí com Andrés Iniesta "creen bellesa", la gran  bellesa o esplendor a l'herba, afegiria jo.
  • "Si he causat alguna decepció a algun 'periquito' li demano mil disculpes i mil perdons. Estem lliurats a una causa d'identificació de l'Espanyol, i estem molt contents sobretot amb com ens han rebut des del primer moment que vam arribar aquí", ha apuntat Sánchez Flores davant els mitjans en roda de premsa.
El madrileny va voler deixar clar en tot moment que el seu objectiu a l'Espanyol és el de "transmetre unitat, amor, afecte i una tendència positiva". "Vull transmetre a l'afició que a hores d'ara el que menys vull és que la gent que està al meu voltant es vegi frustrada per alguna conducta que els pugui disgustar", ha manifestat. Quique ha tingut sentit i sensibilitat vers el joc del contrari, lo qual és veu que a Cornella és considera un fet molt greu.

Tot plegat és bastant ridícul, encara que ho puc entendre si no fos perquè ja he superat aquesta pantalla de la rancunia periquita fa temps, puix si l'Espanyol hagués guanyat 1-4 al nou camp amp partidàs de Melendo, i Luis Enrique haguès elogiat l'equip periquito i el jugador, als culés no els hi hauria fet cap gracia. 
Dit això, entenc que Quique Sánchez Flores no tenia per què disculpar-se, des del moment en que el que va fer i dir va ser des de la vessant purament futbolística, lluny de rivalitats mesquines dels de Cornellà vers els de l'acera d'enfrente que deia sempre un altre rancuniós i ignorant Sánchez més literari que botànic. Recordareu aquell aficionat del Madrid aplaudint tot sol enmig del Bernabeu el gol de Ronaldinho, és a banda de fair play, el reconeixement al rival fora del fanatisme, d'aquest fanatisme miserable que fa que unes aficions i les altres s'insultin, i és molestin ara els periquitus per un final feliç no consumat que a mi, la veritat em va fer gracia, i titllar de racista aquesta pancarta és d'estrets de ment sense el més mínim sentit de l'humor.

Potser el Sr. Sánchez Flores hauria de demanar perdó avui per que el seu equip ha estat eliminat de la Copa d'aquell per un equip de segona, però són coses que passen quan s'entrena un equip mitjà, com l'Espanyol, i recordar tambè que l'Alcorcon ja va eliminar una any al Irreal Madrid. Els socis i aficionats de l'Espanyol que ja no haurien de comptar amb els punts d'alguns partits d'alt nivell, el que haurien de fer és donar les gràcies a Quique Sánchez Flores, que amb quatre canyes i algun reforç de la casa com Aaron o Melendo als qui ha donat oportunitat de jugar en el primer equip, ha aconseguit armar un equip seriós i competitiu que ningú s'esperava en començar la lliga com va començar al camp del Sevilla i que permet a l'Espanyol mirar cap amunt a la classificació i no cap avall com li sol passar cada any. La resta són Sánchez llibres de caballeries que no porten enlloc i que pertanyen al passat. 

L'ÙLTIM PETÓ (INFÀNCIA ROBADA)

  • L'últim petó d'una mare abans d'enviar a la seva filla en una missió suïcida m'ha trasbalsat, es terrible, ¿com es pot enviar a una nena, de set anys a morir al detonar una bomba amb control remot en una comissaria de la capital siriana?. ¿Quina mena de mare pot fer una barbaritat així?, ¿en nom de quin Déu, de quina causa?
A les xarxes socials s'ha difós un vídeo que mostra el punyent moment en què una mare fa un petó a dues filles abans d'enviar a una d'elles en una missió suïcida. Al vídeo, una dona vestida amb burca abraça i fa un petó a dues nenes, de set i nou anys, en una habitació decorada únicament amb una bandera negra amb una inscripció en àrab. Les dues noies diuen "Déu és gran" abans d'aparèixer en un altre fragment del vídeo vestides amb burques negres. En aquesta segona part del vídeo un home amb barba alliçona les nenes sobre com dur a terme un atemptat suïcida amb bomba.
Es considera que poc després la menor de les nenes va entrar en una comissaria a Damasc, on es va detonar una bomba de control remot. La petita va morir i tres agents de Policia van resultar ferits en l'atac. Tot i que encara no està clar qui va ordenar l'atac, es considera que el pare de les nenes és un membre de l'antic grup terrorista Front Al-Nusra.

Les imagino a totes dues amb el seu gorret i la bufanda i el burca negre, agafades de la ma caminant poc a poc cap la comissaria, conscients del que els passaria. No se si varen vessar llàgrimes, potser ja no els en quedàven. És l'horror, l'horror inùtil, injust, cruel, que ha arrabassat la vida i robat la infància a dues nenes innocents.

DE LA HISTÒRIA A LA HISTÈRIA


El president d'honor del PP, José María Aznar, ha comunicat a Mariano Rajoy que a partir d'ara serà un militant més. La notícia arriba quan la relació entre tots dos està pràcticament trencada després del dur text difós per la FAES criticant l'autocrítica de Soraya Saenz de Santamaria. De fet el trencament ve de fa molt de temps, no es nou i és producte de l'habilitat de Rajoy d'anar-se desfén una a un de tots els seus possibles rivals o mrèmores d''un passat dins el Partit que no li convé ni l'interesa, fixeu-vos que Rajoy ha enviat al país de l'ostracisme, noms tan il·lustre i de pes al Pp com: Paco Camps, Alvarez Cascos, Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardón, Rodrigo Rato, la traspassada Rita Barberá, i ara Jose Maria Aznar.
A ran de la carta d'Aznar en que es dona de baixa com a President del Pp comença a haver-hi algunes veus que insinúen que Aznar podría crear un nou partit a la dreta del Pp (que és difícil pero hi podria ser), aprofitant el corrent que hi ha d'ultradreta populista a tot Europa. No ho crec, sense tenir res a veure els dos personatges, de la mateixa manera que Johan Cruifjj no va entrenar cap més equip després de deixar el Barça, Aznar no tornarà a presentar-se amb un partit nou a les eleccions, malgrat possiblement esgarrapés 15 o 20 diputats. Per qué?: Ambdòs tenen una ambició en comú, passar a la historia per la porta gran, i sabia Johan que no podía assolir tot el que havia aconseguit amb el Barça enlloc, d'ací la seva posteritat. 
Aznar, creu el mateix, sense ser cert, que es pot esperar d'algú que es creu lliberal i és un simple privatitzador, però com pretèn passar a la història per la porta gran, es pel que crec que no formarà cap partit polític, conscient que no arribaria a assolir la fita de la seva etapa anterior. Johan Cruifjj ha passat a la història del Barça per sempre, José María Aznar no passarà a la història sinó a la histèria rancuniosa i miserable, a l'obaia dels mots.

EL RANCONIÓS PRINCEP DESTRONAT


El president d'honor del Partit Popular, José María Aznar López, ha comunicat mitjantçant una carta al cap del govern, Mariano Rajoy, que a partir d'ara pasará a ser un militant més del partit. La notícia arriba quan la relació entre tots dos està pràcticament trencada després del dur text difós per FAES, "Per firmes, les del Tinell", en el qual censurava a Soraya Sáenz de Santamaría per intentar dialogar amb Catalunya.
Només uns minuts abans de conèixer aquesta decisió, Fernando Martínez-Maillo, el vicesecretari d'organització del PP, insistia en roda de premsa en què l'expresident no necessitava cap invitació ja que, pel seu càrrec, tenia dret a assistir al congrés intern del proper 10 de febrer.
El responsable de FAES ha comunicat per carta la seva decisió a Rajoy tot i que també ho ha fet mitjançant una trucada telefònica en què li ha anunciat que no participarà en el congrés que reunirà els conservadors.
Aquesta renuncia que em pregunto si li importa a algú, a banda d'irrellevant, no té més de dues línies, ni es mereix gran cosa més, no deixa de ser una marranada, una rebequeria de l'homenet petitó no només físicament, en haver-se adonat que el Partit no li fa el més mínim cas, però en no ser res, ni ara ni abans, no importa, que s'agafi a l'ampolla i a la Faes que són les seves joguines i on encara pot jugar a creure's que mana, el rancuniós príncep destronat.

         LA CARTA DEL NOI:
Madrid. 20 de diciembre de 2016
Sr. D. Mariano Rajoy
         PRESIDENTE
         PARTIDO POPULAR 

Quiero comunicarte. por medio de estas lineas. mi decision de renunciar a lapresidencia de honor del Partido Popular.Hace ya 5 años. en el ultimo congreso nacional. los militantes del Partido Popular tuvieron la generosidad, una vez mas. de elegirme su Presidente de Honor. lo cual fue para mí. como siempre, un orgullo.Hoy la nueva situación de la Fundación Faes. que desde de su creación en Valladolid en 1989. siendo yo presidente de Ia Junta de Castilla y León. ha estado vinculada al Partido Popular: su independencia y por consiguiente. su desvinculación del Partido Popular. aconseja sinceramente. esta decisión.Ningún patrono de Faes ocupa cargo alguno. ni tan siquiera honorifico. en ninguna formación política. Como presidente de Faes no deseo ser una excepción.Esta decisión. junto a otras consideraciones que alargaría innecesariamente estas lineas. significa, también. mi no participación en el próximo congreso del Partido Popular. He participado en todos los congresos del Partido Popular desde 1979. Sera" la primera vez que no Io haga. y. por Io tanto. quiero expresar mis mejores deseos de exito en tan importante cita.En conclusion, despues de haber sido durante 8 años Presidente del Gobierno de España; durante 14 años Presidente Nacional del Partido Popular y durante otros tanto su Presidente de Honor. mantengo mi condición de militante del Partido Popular. adquirida hace casi ya 38 años.No tengo palabras para expresar mi gratitud reconocimiento y afecto a los militantes del Partido Popular por su dedicación, esfuerzo y servicio a España y particularmente por su generosidad y lealtad hacia mi durante tantos años. Me siento muy orgulloso de ser uno mas entre ellos.
Aprovecho la ocasión para desearte los mejores aciertos en tu tarea en estos momentos tan importantes y difíciles.
         Jose Maria Aznar



PÚNICA I CNI, CONTRA LA INDEPENDÈNCIA

  • Un acusat en Púnica revela 12 trucades amb el CNI per a treballs contra la independència, expliquen al confidencial.com

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, instructor de la trama Púnica, va enviar a l'empresari Alejandro de Pedro Llorca a presó provisional a la primera fase del cas per haver obtingut presumptament de manera irregular adjudicacions públiques per millorar la imatge a internet de diferents institucions i polítics. Però les investigacions posteriors han revelat que De Pedro no tenia exactament el perfil d'un suposat aconseguidor, com sostenia en un principi Velasco. Segons han confirmat al Confidencial fonts pròximes al cas, De Pedro va treballar per al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) difonent informació positiva sobre Espanya en fòrums i pàgines web radicals, una feina que s'ha mantingut fins ara en secret.
El mateix De Pedro va comunicar als agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil encarregats del cas aquest rellevant detall quan va ser detingut a València el 27 d'octubre de 2014, asseguren fonts pròximes a la investigació. L'empresari volia convèncer els agents que no era un empresari corrupte i, al mateix temps, avisar-los que entre el material que li havien intervingut podien trobar documents confidencials. Però aquesta informació no li va servir De Pedro per millorar la seva situació processal. El jutge Velasco el va enviar automàticament a la presó imputat per organització criminal, tràfic d'influències, malversació, suborn, falsificació documental, utilització d'informació confidencial i frau. Va quedar en llibertat dos mesos després del pagament d'una fiança que després li va ser retornada.
ALEJANDRO DE PEDRO LLORCA
No obstant això, la relació de De Pedro amb el CNI s'ha acabat confirmant i posa en dubte el paper que se li ha atribuït a Púnica. Segons han detallat fonts pròximes al cas, els serveis d'intel·ligència van fitxar aquest professional el 2013 per utilitzar els seus coneixements sobre el control de la imatge i la reputació a internet per combatre la difusió de missatges radicals contra Espanya en entorns virtuals. La tasca de l'informàtic consistia a penetrar en fòrums i pàgines radicals, guanyar-se la confiança de la resta de seguidors i, finalment, divulgar continguts i notícies en aquestes mateixes plataformes que actuessin com a contrapunt dels discursos més extrems. El seu objectiu era desmuntar els atacs als valors constitucions de la forma més dissimulada possible, sense buscar la confrontació.
CONTRA INFORMACI´`O
L'empresari va realitzar aquesta activitat utilitzant sofisticats programes informàtics d'anàlisi per no aixecar sospites. Segons ha pogut saber aquest diari, els serveis d'intel·ligència el van utilitzar com a mínim per posar missatges en algunes de les plataformes més utilitzades per l'esquerra abertzale i l'independentisme català, així com en fòrums de contingut gihadista. El CNI li indicava regularment quines notícies i articles havia de divulgar a cadascuna d'aquestes esferes.

Una desena de visites al CNI

Segons ha pogut saber El Confidencial, aquesta relació professional amb els serveis d'intel·ligència s'hauria allargat durant gairebé un any. Va ser interrompuda en 2014, només uns mesos abans que l'empresari fos detingut per Púnica. En aquest temps, De Pedro va visitar les instal·lacions del CNI en una desena d'ocasions per reunir-se amb els agents que coordinaven i supervisaven la seva feina.

Les proves d'aquesta vinculació laboral es troben en els ordinadors portàtils que va intervenir la UCO en el seu habitatge ia les oficines de les seves empreses quan va ser detingut. Els experts en delictes econòmics de l'Institut Armat tenen en el seu poder els correus electrònics que es va creuar amb els agents d'intel·ligència, les notícies que va difondre i els informes que va elaborar amb el resultat del seu treball, entre d'altres materials.
Aquest diari s'ha posat en contacte amb l'entorn de De Pedro per demanar la seva versió. L'empresari ha rebutjat fer declaracions i s'ha limitat a respondre que no pot "confirmar ni desmentir la informació". Per la seva banda, un portaveu oficial del CNI ha assegurat únicament al Confidencial que, "en el cas que hagués existit aquesta relació laboral, aquesta no va tenir cap efecte", apuntant a, que la col·laboració s'hauria limitat a un període de prova.

Treballs per a Zapatero

Aquest vincle varia substancialment la imatge que fins ara s'havia projectat del propietari de les empreses EICO Online Reputation Management i Madiva Editorial i Publicitat, les dues mercantils que haurien realitzat els treballs d'imatge per polítics i institucions pels quals se l'investiga a l'Audiència Nacional. La majoria d'aquests serveis van ser prestats per administracions controlades pel Partit Popular. Però, com ja ha quedat acreditat, De Pedro també va treballar per al PSOE i fins i tot per al Govern.
L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero el va contractar en 2009 per intentar frenar la difusió de la famosa fotografia en què sortien les seves filles vestides de gòtiques. De Pedro va ser triat per Zapatero sense cap tipus de concurs previ, després d'haver estat recomanat per gent de la seva confiança, i va visitar en nombroses ocasions al Palau de la Moncloa. Els 52.000 euros que van costar els seus serveis van ser abonats pel PSOE. La relació amb el CNI desvetllada ara aporta un altre angle al perfil d'aquest informàtic imputat per Púnica.
De Pedro va ser citat els passats 4 i 18 de desembre per l'Assemblea de Madrid per declarar en la comissió d'investigació que es va constituir a l'octubre per aclarir les responsabilitats polítiques d'aquesta trama de corrupció. No obstant això, l'acusat no va declarar perquè les notificacions van arribar fora de termini. L'Assemblea tornarà a citar-lo previsiblement per tercera vegada el proper febrer, quan comenci el nou període de sessions.

LA MARATÓ DEL 905


El líder de Podem Albano Dante Fachin ha aixecat polseguera per la seva opinió sobre 'La Marató'. En un article al seu blog penjat aquest diumenge mentre a TV-3 ja sonaven els telèfons per recaptar diners per a la investigació de l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals, Fachin va considerar que aquesta 'teletó' és un "Verkami per rentar la cara al frau".

El diputat de Catalunya Sí que es Pot va argumentar que 'La Marató' "és una iniciativa al voltant de la qual es congreguen moltes persones i entitats mogudes per un sincer sentiment de solidaritat i voluntat d'ajudar", però va subratllar que la investigació sobre malalties no s'hauria de sostenir sobre les recaptacions d'una "col·lecta" patrocinada per empreses "que lluiten, dia sí dia també, per no pagar impostos" i que, al seu parer, "no són cap exemple de solidaritat" perquè estan "directament relacionades amb l'elusió i l'evasió fiscal a escala industrial".
Té i no té raó Albano Dante, car tot el que diu és cert, començant a més a més per què el telèfon de la Marató és un 905, però tambè hauria d'entendre que aquests diners no sobren i van a parar als llocs correctes que de no ser per la marató i amb les retallades, no podrien investigar moltes d'aquestes  malalties minoritaries. Sóc dels primers en haver criticat la Marató i el seu bonisme nadalenc, aquesta solidaritat a l'estil Frank Capra que permet alleujar males consciències per cinquanta euros o menys, però aquest bonisme solidari dona un resultat en el cas de la Marató del diumenge de 9 milions d'euros. Benvinguts siguin! la Comunitat científica ben contenta que estarà. Dit això i tornant al començament, Albano Dante té raó, la Marató no deixa de ser un Verkami, encara que hi colabora la Caixa que té la seva obra social etc etc i tambè els seus desnonaments, i més d'una empresa sospitosa habitual, però el resultat és que ja que el Govern no arriba on hauria d'arribar, una vegada més ho fa la societat i els investigadors disposaran d'un finançament que de no ser per la Marató no el tindrien.
Deien ahir a la tertulia de Rac1 que aquest senyor ho feia per fer-se notar, no diré que no, avui en dia la majoria d'indigents mentals de la política viu a Twitter piulant bestieses per cridar l'atenció, per cert, pantalla aquesta que ja he superat, de fet hi vaig estar quatre dies, però el que és cert, és que el Sr. Albano Dante posa el dit a la nafra en el tema de la Marató. Catalunya serà un país normal i avançat quan no calgui fer cap Marató i de passada TV3 informi fefaentment no dictatorialment, o sia, a través del dit de qui mana.

TÉ RAÓ PIQUÉ I TAMBÈ MEYSSAN

  • La comunicació segons el president Trump - per Thierry Meyssan
  • El nostre lloc web, Voltairenet.org, demostra des de fa anys que és possible comunicar amb la gent sobre els temes polítics anant contra l'esquema d'opinió que imposen els grans mitjans de difusió. Donald Trump ha optat per la via que nosaltres vam obrir fa temps i que altres també han escollit. Per obtenir informació sobre la propera administració nord-americana, no val la pena llegir el New York Times, que tracta de caricaturitzar-la, sinó llocs web com Breitbart.com. El president electe ja no respon a les preguntes de la «gran premsa» sinó que prefereix expressar-se a través de  tiwtter: twitter.com/realdonaldtrump.

  • Té raó Piqué: no necessiten foto - per Emilio Pérez de Rozas
  • Al final, i al principi, tindrà raó Gerard Piqué. Bé, Gerard Piqué, com s'ha vist amb el pas dels dies, setmanes, mesos i anys, té raó sempre. Fins i tot a voler ser president del Barça. Quan Piqué diu que nosaltres, els mitjans de comunicació (i, molt especialment, la premsa) som perfectament prescindibles per a ells ("jo podria deixar de concedir entrevistes i no em passaria res"), quan se sent (i és, dic, no sé) amb més poder que qualsevol mitjà de comunicació "fins i tot que 'Marca'", la Bíblia, és perquè ho té comprovat.
Aparentment, podria semblar que les dues noticies no tenen cap relació entre elles, però en canvi si la tenen. i molt important, el mitja d'informació tradicional periodístic ha perdut la partida, ja no és necessari, serveix nomès per difondre el que interessa que es difongui i sempre amb delay, o sia que el periodisme fins i tot el digital pateix de jet lag. Té raó Piqué, els mitjans d'ìnformació tradicionals, convencionals s'han quedat obsolets, ja no són necessaris i si perfectament prescindibles, nomès que aquests se n'han adonat tard.

LA LÓGICA DE LA PRACTICITAT


L'oncle Lluís era el germà bessó de l'oncle Alfonso Miró que tenia una Pastisseria a Castellterçol que va ja per la tercera generació. i ambdós eren germans de la meva iaia Maria, la mare del meu Pare.  A l'oncle Lluís als dotze anys el va atropellar un auto i va tenir meningitis segons explicava el meu pare, i va quedar una mica tocat de l'ala. Amb el de can Patet anaven a cantar serenates a les minyones dels estiuejants benestants de Sant Feliu de Codines. A l'oncle Lluís el varen casar amb la tia Pura que no era precisament molt agraciada, però era molt bona dona i a ell li va anar molt bé.
Ah! L'oncle Lluís era l'ùnic que em deia vailet, i li agradaba molt jugar amb la canalla a pilota, que per cert ho feia bastant bé. També jugaba al billar del que n'era un expert, i feia poesia d'una manera diguessim especial o peculiar, atès la cosa de la rima la forçava una miqueta, car en això si que era primmirat i el poema havia de rimar si o si:aquest és un fragment d'un que sempre recitaba que era molt llarg....
.
Me amaste
te amé.
Me quisiste
te quisé.
.
Suposo que ara dirien que l'oncle Lluís era un border-line, però tampoc ho tinc tan clar, potser és que tenia la lógica de la practicitat. Veureu: cada any, per la festa major de Sant Feliu de Codines, feien una cursa de burros, i cada any, l'oncle Lluís acababa l'ùltim, això tothom ho sabia. Però aquest reiterat resultat negatiu tenia una raó molt lògica: Al guanyador li donàven una copa de xitxinabo i ni cinc cèntims, i a l'últim un sac de garrofes. I els burros, que mengen? doncs garrofes... almenys el de l'oncle Lluís. Potser no hi tocaba tant poc com podria semblar l'oncle Lluís, la prova de les garrofes ho demostra.  I és que a vegades el que s'imposa a la vida és la lògica de la practicitat i el sentit comú que sent tan senzill tan ens costa d'aplicar...


més...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

DIGITALS
B L O C S
COMENTARIS
-