.jpg)
El Manifest groc de Dalí, Montanyà i Gasch va donar un cop de porta al neoclassicisme impostat de les primeres dècades del segle XX català per obrir la porta a les noves estètiques avantguardistes. Ni una reflexió sobre l?art ni el postulat d?una nova estètica. El text que Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch van reproduir el març del 1928 en un miler de pasquins d'un paper groc que va acabar donant-li el peculiar nom de Manifest groc –menys buscat que ben rebut pels seus autors – no va tenir la pretensió que André Breton havia mostrat tres anys i mig abans en presentar el seu primer Manifest de surrealisme, que no era sinó el prefaci d'un llibre. Els seus tres signants eren pràcticament uns desconeguts no ja a l'àmbit social, sinó també al cultural. Dalí no havia realitzat la seva primera exposició individual fins al 1925 a les Galeries Dalmau de Barcelona, després d'una col·lectiva a Figueres, i Montanyà i Gasch no havien començat a escriure sobre art contemporani fins al 1925 en publicacions com La Publicitat, L'Amic de les Arts, Mirador, Gaseta de les Arts i D'Ací i d'Allà fins al 1926. No obstant, tots tres s'havien mostrat molt crítics, fins a l'histrionisme si no l'agressivitat, davant de l'statu quo cultural. En el cas de Dalí, després de passar per la Residència d'Estudiants de Madrid, on va coincidir amb Federico García Lorca, Luis Buñuel o Rafael Alberti, va ser expulsat de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando en menysprear els seus examinadors d'incapacitat per jutjar el seu art.
Aquesta connexió mediàtica i els contactes de Dalí, però, van fer que l'estrident cartell no quedés en una anècdota o una extravagància més dels seus signants, sinó que tingués un recorregut ampli, dins i fora de Catalunya.
.jpeg)
Original del 'Manifest groc' de Dalí, Montanyà y Guasch
El text intenta anteposar una estètica contemporània avantguardista, totalment eclèctica, sobre l'estètica burgesa que dominava el panorama cultural català. Sense deixar-hi titella amb cap ridiculitzant institucions com l'Orfeó Català, la Fundació Benat Metge i els ressons d'autors com Àngel Guimerà o Joan Maragall. Davant d'ells, el manifest proposa una nova cultura dominada per l'estètica futurista i avantguardista, abastant un ampli espectre de temes i autors. La transcendència del manifest després de la seva àmplia i ràpida difusió demana suposar una ruptura conceptual que aviat va tenir el trasllat a l'estètica, en bona part amb el desenvolupament de la pròpia obra plàstica de Dalí, però també amb la recepció de la d'altres artistes com Joan Miró, Joan Gris o Picasso a les mateixes arts plàstiques o García Lorca, André Breton, Tristan Tzara o Paul Élouard a la literatura, Ígor Stravinski a la música o Le Corbusier a l'arquitectura, tots ells citats al text.
EL MANIFEST (es respecten les majúscules de l'original)
“Del present MANIFEST hem eliminat tota cortesia a la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els representants actuals de l'actual cultura catalana, negativa artísticament, encara que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de tots els valors, a les més irrespirables atmosferes, a la més perniciosa de les influències. Exemple: La Nova Revista. La violenta hostilitat, per contra, situa netament els valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:
”HEM ELIMINAT tota argumentació.
”HEM ELIMINAT tota literatura.
“HEM ELIMINAT tota lírica.
”HEM ELIMINAT tota filosofia a favor de les nostres idees.
”Hi ha una bibliografia enorme i tot l'esforç dels artistes d'avui per suplir això.
”ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets.
”ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient tancat i putrefacte.
”PREVENIM de la infecció als encara no contagiats. Assumpte de estricta asèpsia espiritual.
”SABEM que no direm res de nou. Ens consta, no obstant, que és la base de tot el que hi ha de nou avui i de tot allò de nou que tingui possibilitats de crear-se.
”EL MAQUINISME ha revolucionat el món.
”EL MAQUINISME –antítesi circumstancialment indispensable futurisme– ha verificat el canvi més profund que ha conegut la humanitat.
”UNA MULTITUD anònima –antiartística– col·labora amb el seu esforç quotidià en l‟afirmació de la nova època, vivint d‟acord amb el seu temps.
”UN ESTAT D'ESPERIT POSMAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
”ELS ARTISTES han creat avui un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb la seva època.
”AQUÍ, SENSE EMBARGAMENT, ES CONTINUA PASTANT IDÍLICAMENT
”LA CULTURA actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res més perillós, més fals i més adulterador.
”PREGUNTEM ALS INTEL·LECTUALS CATALANS:
”De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després heu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudoclàssiques.
”AFIRMEM que els sportmen estan més a prop de l'esperit de Grècia que els nostres intel·lectuals.
”AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició és més a prop i és apte per sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no pas els intel·lectuals, miops i carregats d'una preparació negativa.
”PER NOSALTRES Grècia es continua a l'acabat numèric d'un motor d'avió, al teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, al nu, al music-hall americà.
”ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per a uns quants i gairebé per a tots.
”ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
”PER EL CONTRARI nous fets d'alegria intensa i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
”ESTÀ el cinema.
”ESTÀ l'estadi, la boxa, el rugbi, el tennis i els mil esports.
”ESTÀ la música popular d'avui: el jazz I la dansa actual.
”ESTÀ el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica.
”ESTAN els jocs i les platges.
”ESTAN els concursos de bellesa a l'aire lliure.
”ESTAN les desfilades de maniquins.
”ESTÀ el nu sota l'electricitat al music-hall.
”ESTÀ la música moderna.
”ESTÀ l'autòdrom.
”ESTAN les exposicions d'art dels artistes moderns.
”ESTAN una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics.
”ESTÀ una arquitectura d'avui.
”ESTAN útils, objectes, mobles d'època actual.
”ESTÀ la literatura moderna.
”ESTAN els poetes moderns.
”ESTÀ el teatre modern.
”ESTÀ el gramòfon, que és una petita màquina.
”ESTÀ l'aparell de fotografiar, que és una altra màquina petita.
”ESTAN els diaris de rapidíssima i vastíssima informació.
”ESTAN les enciclopèdies d'una erudició extraordinària.
”ESTÀ la ciència en una gran activitat.
”ESTÀ la crítica, documentada i orientadora.
”ESTÀ etc., etc., etc.
”ESTÀ finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret.
”DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà.
”DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i també, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels Revellers americans).
”DENUNCIEM la falta absoluta de joventut dels nostres joves.
”DENUNCIEM la falta absoluta de decisió i audàcia.
”DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul.
”DENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art.
”DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte a l'art d'avui i l'art d'ahir.
”DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura.
”DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura.
”DENUNCIEM l'arquitectura d'estil.
”DENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandarditzat.
”DENUNCIEM els pintors d'arbres torts.
”DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més sobats tòpics maragallians.
”DENUNCIEM els verins artístics per a ús infantil, tipus Jordi (Per a l'alegria i la comprensió dels joves, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...).
”DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: “Rosó. Va rosar...”.
”DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: “Rosó. Va rosar...”.
”FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins de les més diverses tendències i categories:
”PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ÉLUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAVINSKI, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, RICARD PARDO, MIQUEL CARTISANO, ETC, ETC.
Aquesta peça forma part d‟una sèrie de continguts que recupera els manifestos polítics, artístics i socials de l‟època contemporània per contextualitzar-los des d‟una perspectiva històrica i amb ànim divulgatiu. Ramón Álvarez/lavanguardia.
