* LASTNB
* LASTNB
És possible que la nostra civilització sigui el resultat d'un esforç prolongat per obtenir de la màquina poders que l'home antic posseïa: comunicar-se a distància, elevar-se a l'aire, alliberar l'energia de la matèria, anul·lar el pes, etc. També és possible que, en arribar a l'extrem dels nostres descobriments, advertim que aquells poders es poden fer servir amb un equip tan reduït que la paraula «màquina» canviarà de sentit. Haurem anat, en aquest cas, de l'esperit a la màquina i de la màquina a l'esperit, i algunes civilitzacions remotes ens ho semblaran molt menys. En el seu discurs de recepció a la Universitat d'Oxford, el 1946, Jean Cocteau va referir aquesta anècdota:
«El meu amic Pobers, catedràtic de parapsicologia d'Utrecht, va ser enviat a les Antilles Amb la missió d'estudiar el paper de la telepatia, molt freqüent entre els homes senzills. Quan una dona vol comunicar amb el marit o el fill, que han anat a la ciutat, es dirigeix a un arbre, i el marit o el fill li porten allò que els ha demanat. Un dia va assistir Pobers a aquest fenomen i li va preguntar a la pagesa per què se servia d'un arbre; la resposta va ser sorprenent i capaç de resoldre tot el problema modern dels nostres instints atrofiats per les màquines, a les quals es confia l'home. Heus aquí, doncs, la pregunta: Per què es dirigeix a un arbre? I heus aquí la resposta: Perquè soc pobre. Si fos rica, tindria telèfon.»
Si us abelleix, podeu llegir una història que trobo deliciosa. És d'Arthur C. Clarke, los nueve mil millones de nombres de Dios.
* LASTNB
* LASTNB
Els protagonistes de les obres de Kafka són persones atrapades. Ja sigui per una mutació física inexplicable (Gregor Samsa, que desperta al seu llit convertit en un monstruós insecte, a La metamorfosi). O per un judici en contra seu, les causes del qual ignora (Josef K., a El procés). O per la impossibilitat d’accedir a la fortalesa, desdibuixada per la neu, la boira i la foscor, a la qual ha estat cridat (K., l’agrimensor, a El castell). Són figures, totes elles, víctimes d’una situació injustificable i asfixiant, davant la qual se senten impotents, i els causants de les quals no tenen el menor interès a corregir. Ara bé, una cosa són els llibres i una altra és la realitat. Aquest 2024 del que ja estem a mig camí, tenim un panorama pintat amb traços kafkians. Cada nit sopem veient als telenotícies insuportables imatges de nens i grans destrossats per les bombes a Gaza, que cauen allà de continu com si fos impossible evitar-ho. De tant en tant, Vladímir Putin exhibeix el seu rostre retocat a la televisió per dir que no desistirà del seu afany destructiu fins a assolir els seus objectius (la qual cosa, vista la lentitud a la qual avança la tropa, és doblement preocupant). Tot això, per no parlar d’altres conflictes bèl·lics amb perfil mediàtic més modest, però també actius i de no menor crueltat arreu del món, com són els de Birmània, Somàlia, Etiòpia, el Sudan, Iemen i altres, que, combinats, acumulen ja milers de morts. D'Espanya millor no parlar-ne gaire, per no avorrir al personal, ara que el president del Govern ha descobert que al seu país hi ha lawfare, i mira que li ha costat adonar-se'n, malgrat les referències que tenia d'accions contra Podem o els del procés, però al Flautista de la Moncloa a vegades li costa d'entendre les coses.
Quant a la resta, bé, doncs el caïnisme habitual de les dues Espanyes que ens trenquen el cor ambdues, i poca cosa més. Milena Jesenská, destinatària de les Cartes a Milena, es va referir a Kafka a l’obituari que li va dedicar com a algú que “va veure el món ple de dimonis invisibles lluitant i destruint les persones indefenses”. Avui, els dimonis continuen operant i els ciutadans corrents continuen indefensos davant d’ells. Però, en realitat, hem avançat d’alguna manera. Els dimonis no són ara tan invisibles. Encara que les persones continuen semblant incapaces de posar-se fora de perill dels abusos demoníacs.
Mentre això últim no arribi, el món continuarà demostrant que Franz Kafka no anava desencaminat. I si, en un futur més o menys pròxim, la intel·ligència artificial arriba a excedir-se irreversiblement, hauríem de tractar-lo ja de clarivident màxim i profeta total.
* LASTNB
* LASTNB
* LASTNB