"El director d'aquesta pel·lícula, Terrence Malick, és molt odiat o molt admirat. Si la pel·lícula li resulta avorrida, sisplau, no molesti els altres i surti abans de 30 minuts. Li donarem gratuïtament una entrada per a qualsevol altre títol". Aquest cap de setmana als Cinemes Full HD del centre comercial Splau! van repartir paperets amb aquesta frase als clients que hi anaven a veure El árbol de la vida. La raó, expliquen, és que hi havia espectadors que, atrets per la presència de Brad Pitt entre els protagonistes, entraven a veure la pel·lícula sense tenir informació del film. Es tracta d'una pel·lícula abstracta i de difícil digestió, alabada com a obra mestra per alguns crítics i menyspreada per superficial i insubstancial per d'altres.
Entenc el desconcert de bastants dels espectadors que no coneixin el tipus de cinema de Terence Malick. Se m'acut que aquesta possibilitat es podria aplicar a totes les pel·lícules que s'exhibeixen. Que a la mitja hora no et fa el pes, molt educadament t'aixeques sense fer soroll ni molestar, surts i vas a la guixetera a que en bescanvíi l'entrada per una altra pel·lícula.
Es més, aquesta possibilitat es podria ampliar als CD's o als llibres. Quantes vegades has comprat un CD perquè t'agrada una cançó i en escoltar-lo sencer les altres no t'agraden gens, o una novel·la que et penses que és una cosa i no hi acabes d'entrar i se't fa difícil de continuar llegint-la. En ambdós casos s'hauria de poder canviar tant el CD com la novel·la per un altre, en un termini curt des de la compra a la devolució, car sempre hi hauria algún espavilat que després d'escoltar el CD sencer i gravar-se les cançons que li agradessin, el podria retornar, o en el cas de la novel·la, llegír-la i canviar-la per una altra. S'hauria d'estudiar, però la idea dels Cinemes Full HD, pot ser vàlida també per al teatre, o fins i tot per alguna ópera del Liceo d'aquestes que teatralitza Calisto Bieito.
Llàstima que no es pugui fer el mateix amb el vot dipositat a l'urna.
jejeje..aquesta es bona ¡¡¡
ResponEliminaAixò de repensar el vot seria l'acceptació de l'engany polític. I els polítics mai no enganyen, oi?
ResponElimina