Quan a un forner li surten forats al pa de pagés, forats que apareixen sense avisar, aquest forner revisa tot el protocol, des de l'amassat, al bolejat, la fermentació, la temperatura de cocció, els ingredients panaris, etc, fins que al cap d'un temps els forats desapareixen tan misteriosament com havien aparegut, tot i que sembla ser que la culpa dels forats és de la farina que és baixa en gluten, o aquest és de baixa qualitat, però de fet, en revisar tot el procés l'assumpte dels forats s'acaba arreglant sol.
Amb la crisi económca  - sistèmica diuen - que estem patint, passa el mateix, ha aparegut i s'han revisat tots els protocols per intentar trobar la manera de sortir-ne quan més aviat millor. En ambdós casos el problema (forats o crisi) s'acaba arreglant tot sol, sense saber exactament que s'ha fet bé per solucionar-lo, i el desconcert és més que evident. Com els forenses, els economistes han disseccionat el cadàver de la nostra economía, pero a toro passat. Amb el difunt de cos present ens han explicat ara, quan ja és tard, tot alló que l'ha conduït a tan trista fi. Com a receptes per sortir de la crisi, només ens diuen que s'ha de canviar el sistema, que l'actual està esgotat, bla, bla, bla, i que, no ens fem il·lusions, la pagarem els curritos. Quina creu!