Suau sona la trompeta,
mentre en segon terme
sento el baix que l'acompanya.
Al fons el piano i l'escombreta
ronsejant del bateria, entra,
es frena i surt, enganxant-se
una i altre vegada en un bucle
rítmic, lent i harmoniós.
Miles ho domina tot.
Mentre escampa amb saviesa les notes,
l'habitació es serena, i la pau
interior de qui us escriu també.
diguéssim que està sonant.
You don't know what love is
del mestre Miles Davis.
.
La poesía de la que hablabas el sábado pasado,
ResponEliminasin más...
Y es que , You don't know vhat love ,
debería ser, aunque solo fuese
por un día,
el rezo al entrar a clase,
la frase de despedida,
el saludo de la entrada al aula...
Debería ser...
Salut ¡
es veritat que ho vaig comentar el dissabte passat. Hi ha versions molt bones de Chet Baker, Nina Simone, o Sonny Rollins, però aquesta és la meva favorita.
ResponEliminasalut
Francesc, solc tenir algun problema amb la poesia, però no amb aquesta.
ResponEliminasi tens problemes Allau, no són teus, són de la poesia
ResponElimina