Un matí al Montseny

Això del Montseny ve a ser a la tardor o quan neva com els que van a escalar L'Everest, una corrua de pixapins i oiquemacus. Ja em veig a venir que aviat a Campins posaran una barrera per controlar el trànsit d'accés a la muntanya, o ves que no hi posin un peatge, que el gran germà de la Caixa ho vigila tot.

Per cert que, parlant del gran germà 'La Caixa' expoliem?, a l'autopista que ja hem pagat tropecentes vegades han suprimit les persones que cobraven i ara hi ha màquines, que be a ser com les persones però sense cobrar, car de drets laborals no en tenen cap ni les persones ni les màquines. I clar, la cosa per la novetat es un desori i si no ho arreglen aquest estiu serà a l'hora de repagar, el 'acabose'  o el desideratum. Es por pagar via Teletac que és on sempre si cola algun capullu que no ho veu o es fa l'orni a veure si cola. També es pot pagar amb tarja (si la màquineta és capaç de llegir-la) o amb diners. 

Dit això, a la tornada del Montseny la màquineta no reconeixia la meva tarja i com els del darrere s'estaven posant ja nerviosos, he posat cinc euros que m'ha rebutjat dues vegades fins la tercera que els ha acceptat i no sé com s'ho ha fet, pero la caixeta que s'obre amb el canvi de 3,15 s'ha tancat mentre el cabró del semàfor es posava en verd i els del darrere encetaven la patètica sinfonia, o sinfonia patètica de botzines. Aleshores m'he dit, si no arrenco malgrat tenir el semàfor en verd, els del darrere encara em fotran la vaca, i he decidit pel bé del país i la seva pau i la butxaca d'aquest ens depredador i consuetudinari dit o anomenat 'La Caixa' COBREM! continuar el camí perdent els tres euros amb quinze cèntims d'això d'euro, pel bé del país, això si, i per preservar la pau i l'ordre. És el que té ser un patriota de cap a peus, això i que al cotxe del darrere meu i anaven quatre armaris amb cara de no gaires amics, per a no dir cap. Us deixo unes quantes fotos de tardor al Montseny. Paris bé val una missa.

-

.

.

,

.

-