Ni en el millor i més esbojarrat guió de Berlanga es donaria la situació d'ahir al congrés dels populars europeus. El dubte que em queda, és si aquest senyor irlandés va anar allí a desbarrar per fotre-se'n del personal, per què si no no ho entenc. Vaja, si arriba a dir el mateix que va dir d'Espanya, però sobre Catalunya, jo d'Artur Mas, procuraria que la noticia no trascendis, més que res per evitar el ridícul. Però ja vaig veure que almenys telecinco obria el seu desinformatiu amb aquesta noticia, i prou cofois que se'ls veia.

Pels qui no destiguin al corrent, Bono és un senyor irlandés que té un grup musical que es diu U2 i fa uns trenta anys varen fer un disc interesant Joshua Tree, de fet l'ùnic, i del qual encara en viuen de les rendes, rendes per cert, en gran part en el paradís fiscal de l'illa de Man. Però la megalomania del personatge el fa aparèixer mesiànicament de tan en tant, com ahir, o a Davos, o en altres 'foros' nomès per satisfer la seva gran - tot i ser petit - vanitat.

Aqui teniu la noticia de El Periódico:

"El cèlebre cantant d'U2, Bono, ha participat aquest divendres en la clausura del congrés que els popular europeus estan celebrant a Dublín i, per a sorpresa de la delegació espanyola, ha aprofitat l'ocasió per donar un cop de mà al president del Govern, Mariano Rajoy, i reclamar ajuda per a Espanya.

"Aquesta setmana Rajoy ha instat la UE a fer reformes estructurals per poder injectar liquiditat en l'economia espanyola. Potser ho aconseguirà. Però, a més d'això, ¿on és la responsabilitat familiar? ¿On és la campanya europea per animar a tothom a viatjar a Espanya, a passar allà les vacances, a menjar aliments espanyols, a comprar coses espanyoles, a escoltar música espanyola?", es va preguntar en veu alta, i va provocar l'aplaudiment dels delegats del PP.

Amb cert humor, el músic irlandès va arribar a dir que el seu grup, U2, podria pensar a fer un disc de flamenc per predicar amb l'exemple i ajudar a promocionar Espanya. "Bé... millor no...", ha rematat entre rialles i canviant el to per acabar dient que del que estava parlant, en definitiva, era de "veïnatge" i d'aconseguir que Europa tingui "sentiments europeus", i no només sigui una unió econòmica."

A vegades penso que Bono i O'Leary de Ryanair són la mateixa persona.