"Tengo que hacer un rosario con tus dientes de marfil para que pueda besarlo cuando esté lejos de ti, sobre sus cuentas divinas hechas de nardo y jazmín rezaré pá que me ampare aquella que está en San Gil. Y adiós mi España querida, dentro de mi alma te llevo metida, y aunque soy un emigrante jamás en la vida yo podré olvidarte."
Heavy la lletra, imagino que la novia de Juanito Valderrama debia fugir esperitada cap a Vitaldent en escoltar la surrealista lletra de 'el emigrante' , o a comprar-li un rosari dels de tota la vida per tal de salvaguardar els seus pinyos.
La lletra d'aquesta cançó m'ha vingut a la memòria perque tot el sant dia no em puc treure del cap, aquesta altra, una mica més moderna i menys sadomasoquista...
Deu ser el sol de Lanzarote que em comença a afectar, el cert és, que ja no s'escriuen lletres així.
Donde va domitila donde va
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)
Suelta la rumba la guaracha
o el danzón.
Suelta el bandon y ven y baila
el chachacha, Domitila.
Donde va domitila donde va
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)
Que es lo que haces que no te quitas
el manton oye suelta el manton
y ven y baila el chachacha.
Donde va domitila donde va
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)
Suelta la rumba la guaracha
o el danzón.
Suelta el bandon y ven y baila
el chachacha, Domitila.
Donde va domitila donde va
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)
Que es lo que haces que no te quitas
el manton oye suelta el manton
y ven y baila el chachacha.
Donde va domitila donde va
donde va como al son de manila
donde va. (BIS)
Aquesta és la lletra oficial, car jo n'havia escoltat variacions (no Goldberg precisament), una d'elles deia així:
Un cojo vendia cojines
sentado en unos cajones
y al cojo de los cojines
le tocaron los cojones.
i després seguia amb el 'Donde vas, Domitila donde vas....' o sia 'l'estribillu' o tornada. Ah! les variacions són molt importants per enriquir la lletra de les cançons.
Deu ser que sóc víctima de l'avorriment del que en parla Fuster:
"No tothom és capaç d'avorrir-se. El tedi exigeix una técnica refinada i una predisposició personal ben particular. En essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir-ne enyorament..."
Deu ser que sóc víctima de l'avorriment del que en parla Fuster:
"No tothom és capaç d'avorrir-se. El tedi exigeix una técnica refinada i una predisposició personal ben particular. En essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir-ne enyorament..."
FI
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
Por Diosssssssssssssssss¡¡¡¡¡
ResponEliminay dessssias que me queríasssssssssss ¡¡¡¡
Caram! Quin nivell! Quines rimes! Quines metàfores... i quins violins! Gairebé que aquests fan bo en Giorgi Dann. A tu que no t'agrada el teu veï Albert Pla, hauràs de reconèixer que és un geni. Et deixo un petit clip del teu sabadellenc predilecte: http://youtu.be/etVYIJ-azLw?list=PL79158A80171CE666
ResponEliminaLluís, Domitila és una música honesta, Pla em pren o intenta prendrem el pel i això no és que no m'agradi, és que em molesta, perquè no hi ha ni un bri d'honestedat, com Sisa o Antonia Font.
ResponEliminai et diré més Lluís, crec que tot això ve perquè aquest mati al Market de Teguise (s'ha d'escriure en guiri anglés) he escoltat 'hola don pepito' i 'el bodeguero' bailando va, al ritmo alegre del cha cha cha, i clar, això imposa i dona caràcter.
ResponEliminasalut no indepe...
te queria Miquel, però no com 'para haserme un rosario de les teves dents', llevat que siguin castanyoleres, que aleshores, mira...
ResponEliminaReconec que cap de les dues són del meu gust. Sóc una apassionada de la música protesta. La cita de Fuster és realment encertada, en la majoria de casos, sobretot de generacions anteriors i gosaria dir que en molts casos de la nostra. Ara bé, de les generacions posteriors no en tinc la seguretat que els hi sigui aplicable.
ResponEliminaen defensa de Valderrama, senyor per qui tinc un gran carinyo, aquesta cançó s'interpreta malament car en el seu moment els dents 'de marfil' feien referència als de llet, que la gent acostumava a guardar
ResponEliminaperdó 'les dents', no els dents
ResponEliminaMarta, hi haurà gent de les generacions posteriors que descobrirà Fuster, i també hi haurà més Domitilas i MÉS cançó de protesta.
ResponEliminaJúlia, havia d'haver posat un asterisc a la lletra i especificar aquest punt, a mi Valderrama m'agradava i té un fill que canta que ho fa força bé, fa un duo amb una de les filles ( o neta, ja no ho sé)d'Antonio Molina.
ResponElimina