ANEM A PRENDRE EL VERMUT?


Anem a prendre (o a fer) el vermut? Fa uns anys aquesta pregunta era sinònim de reunir-se en un bar, d'ajuntar-se amb la família o els amics abans de l'hora de dinar o, simplement, de picar alguna cosa perquè entres la gana. No obstant això, i encara que en els últims temps la canya s'ha apoderat de l'aperitiu i les ampolles de vermut semblaven condemnades a l'oblit, la realitat és que el vermut ha tornat a agafar protagonisme.

Tot d'una, es posen de moda els vermuts als bars, la premsa internacional parla de l'aperitiu espanyol per excel·lència i fins i tot el nou negoci dels Adrià a Barcelona, ​​Cellers 1900, s'anomena a si mateix "vermuteria", amb una carta composta per salaons, embotits i adobats girant al voltant d'aquesta beguda. I és que el vermut de cop s'ha tornat cool. Per cert, quant de mal han fet Ferran Adrià i el seu germà, no ja per ells, sinó pels maldestres imitadors que els han volgut imitar.

No fa tant que del vermut com a tal poc s'en parlava, ni tan sols el pren el nou James Bond, la moda, el més cool, eren els gintònics gilipuà o cagati lorito, a qual més raret, i imagino que ja deuen haver passat de moda. A Sabadell, a tocar de la plaça del mercat, han obert una vermuteria que a mitjans de l'any vinent, o segurament abans, ja haura tancat o cambiat de registre. I és que la moda, cada vegada és més fugissera.

Digueu-me garrulo, però a mi el vermut que m'agrada és el de celler, el de garrafa i amb sifon, potser pel record que en tinc de la infància, quan anava a passar l'estiu a l'Estany amb els meus tiets i epul diumenge després d'anar a missa anàvem al bar del poble a prendre el vermut amb olives, per cert, farcides d'anxova de veritat, una per una, i per suposat, servidor amb 10 anys es prenia el seu vermut a granel i amb sifón, i ningú denunciava als meus tiets per donar-me de beure alcohol a tan tendra edat, potser perquè en aquella època la gent no era coool, però tenia bastant sentit comú i no era tan primmirada.

4 comentaris:

  1. El 1900 lo tengo frente de casa...Y estoy del barrio hasta la coronilla.
    esto era un barrio obrero, de gente media, de currantes...Hoy es el sinónimo de lo cool...Todo son bares de diseño, de terraza, de ambiente de pasta y nocturno...pero de industri, Francesc...na de naaaaaa..no fabricamos naa sólo bebemos..lo que yo te diga en el barrio.
    Salut

    ResponElimina
  2. heu passat de ser un barri de col i patata a un barri 'cool'. Coses de la modernitat Miquel.

    ResponElimina
  3. ohhh yeess de col i papates a coool i gilipollez ¡¡¡¡

    ResponElimina
  4. Te'n recordes d les olives rellenes (que no farcides) amb un tros d'anxova dins i que fins i tot hi havia els dos taps de la mateia carn de loliva per on havien fet el forat?

    ResponElimina