El terme que Pablo Iglesias i Podemos han posat de moda en el panorama mediàtic i polític espanyol ho és tot menys inèdit. Usat anteriorment en els mateixos termes per escriptors com Benito Pérez Galdós o periodistes com Ramón Pérez Ayala, no és nou ni tan sols per els partits polítics: l'any 1934 Manuel Azaña, qui després va ser president de la República, va fundar el partit Izquierda Republicana. La paraula casta com substantiu és d'origen incert. Joan Corominas en el seu Breu Diccionari Etimològic de la Llengua Castellana dóna dues possibilitats: la primera és que podria originar-se en el gòtic "kats" el significat és grup d'animals. El segon concepte podria arribar a partir de "casta a line" que significa llençar una línia. D'altra banda, també se la relaciona amb el terme "castellà" del francès que va arribar a aquest idioma a través del portuguès a principis del segle XVII portat de la zona de l'Oceà Índic. El terme es va utilitzar, primer, per designar grups socials de l'Índia, i recentment a la fi del segle XVII va prendre el significat d'un grup tancat dins la societat. Quant a l'adjectiu, prové del llatí castus en la seva forma femenina i significa pura, recatada, innocent, virtuosa, irreprotxable.

Encara que casta ve també del madrileny castís (castizo), dels temps del carlisme, i que hi ha més 'castizo' que Esperanza Aguirre que sembla treta de la verbena de la Paloma, que de la Gran Via que és una mica més cosmopolita. És el que és Esperanza, però és més castissa que un xotis i mes llesta que la fam. Ella vol ser alcaldessa de Madrid i a més controlar la federació madrilenya del Pp; li han tocat, vaja! s'han tret del mig, al mindundi del seu segon, Gonzalez el matalasser, que ni s'ha assabentat que li feien el llit que no el matalàs (per cert cutre salsitxeros els diàlegs telefònics de Gonzalez i Cerezo que mostren el nivell del personal). Fixeu-vos si és llesta Esperanza, ella es posa en el seu paper d'antisistema dins del Pp, el que en certa manera contrarresta l'efecte podem, quan ella és el sistema reaccionari pur i dur del Pp, però aconsegueix donar-li la volta a la truita, com quan els mitjons que es va posar a l'avió després de fugir de l'atemptat de BOMBAI, abandonant covardment a la resta de la seva comitiva, i crec que no cal recordar amb quins tripijocs aconseguí ser presidenta de la Comunitat autònoma de Madrid gràcies a dos trànsfugues del PSOE, o coo va sortir de 'rositas' i es va aprofitar de l'accident del helicótero (en madrileny es diu axí, helicótero).
D'acord, és una harpia, una filla de puta a qui no pots donar l'esquena ni un momente atès et clava el punyal abans que te n'adonis, però és la nostra harpia, la nostra filla de puta preferida (l'hem posat nosaltres que diria Rumsfeld) i serà alcaldessa de Madrid, amb dos ovaris i tota la mala llet del món...