I un dia vàrem coincidir amb el Josep de Manresa a la Farándula, d'això en fa molt de temps, va ser amb motiu d'una actuació conjunta al teatre municipal sabadellenc, d'en Serrat i l'Ovidi. No ens coneixiem aleshores i tampoc fisicament ara, però ambdós vàrem quedar encisats per l'Ovidi, que avui fa vint anys que ens va deixar. Encara que el seu missatge, les seves lletres, la seva actitud i el seu compromís estan ben vives. Tard, però finalment ha tingut el reconeixement que molt abans ja es mereixia. L'ha tingut a Catalunya, puix a la seva terra natal, la oficilitat governant l'ha ignorat sistemàticament per massa catalanista.