I un dia vàrem coincidir amb el Josep de Manresa a la Farándula, d'això en fa molt de temps, va ser amb motiu d'una actuació conjunta al teatre municipal sabadellenc, d'en Serrat i l'Ovidi. No ens coneixiem aleshores i tampoc fisicament ara, però ambdós vàrem quedar encisats per l'Ovidi, que avui fa vint anys que ens va deixar. Encara que el seu missatge, les seves lletres, la seva actitud i el seu compromís estan ben vives. Tard, però finalment ha tingut el reconeixement que molt abans ja es mereixia. L'ha tingut a Catalunya, puix a la seva terra natal, la oficilitat governant l'ha ignorat sistemàticament per massa catalanista.
.jpg)
Tenía temas buenos.
ResponEliminaSalut
Poeta, home important, músic,
ResponEliminamai presidia actes, però hi era present.
Anys sense ajuts de cap mena.
Anys sense gravar, fent sempre la feina.
Quan va morir, en el seguici
Tots eren ell, deien, volien ésser ell
delerós i curt d'alè continuo constatant.
Poques coses noves que aportar,
i crido desesperadament en el silenci.
Una besadeta Ovidi
Moltes gràcies, Francesc.
Francesc, vés a saber si no estàvem un al costat de l'altre.
ResponEliminajo era a la dreta a fila la 12 o 13, si ho recordes, no actuaven al centre sinó en un extrem de l'escenari, a la dreta vist des del pati de butaques.
ResponElimina