Que dic jo que aquests que defensen la concessió del Nobel al desaparegut Bob Dylan, adduint la contribuciò amb la seva poesia, han llegit molt poca poesia, l'argument és peregrí... "per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó", una pressumpta nova expressió poètica de fa 50 anys o algun més....
En Pere Vilanova que tracta de desbarradors als qui han criticat aquest premi, escriu: Tots aquells que desbarren a cor què vols perquè els del Comitè Suec han gosat atorgar a Bob Dylan el premi Nobel de literatura demostren tenir una concepció estreta de la literatura. A Dylan se l’ha premiat “per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó”, però el jurat hauria pogut fer servir el mateix raonament que va emprar per justificar, l’any 1997, la concessió del premi al dramaturg, director teatral i actor Diario Fo, que va traspassar el mateix dia que s’anunciava el Nobel per a Dylan. Llavors no vaig llegir cap article dels vells mandarins de la cultura nostrada que avui lamenten el premi a Dylan per criticar que l’acadèmia sueca premiés l’actor perquè “seguint la tradició dels bufons medievals, [Fo] manté la dignitat dels oprimits”. Un argument, posats a filar prim, molt poc literari.
D'entrada Vilanova confón el cul amb les tempores, barrejar Dylan amb Fo no té cap sentit, i el que m'agradaria és que algú m'expliques això de la nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó, on ho han vist, jo no ho se veure. En primer lloc, si és una gran tradició no pot tenir res de nou, les tradicions són les tradicions precisament per què no són noves, i parlen de cançó nord-americana, no de les lletres poétiques o no de les cançons de Dylan, llevat que fessin referència a un altre Dylan, Dylan Thomas, que almenys aquest era poeta, i ja se que és mort, però és que em sembla que Bob Dylan tambè, i fa ja temps.
Ah! i a tots aquests que defensen el premi, els condemnaria a suportar un concert sencer del Sr. Dylan. L'avorriment està garantit.
AFEGITÓ: Sé que és avorrit, però llegiu-vos les lletres de Dylan, allí trobareu la resposta als meus dubtes.
AFEGITÓ: Sé que és avorrit, però llegiu-vos les lletres de Dylan, allí trobareu la resposta als meus dubtes.
No se inglés. Entonces poco puedo opinar.
ResponEliminaNo se lo que dicen sus canciones directamente, ni se si son poemas musicados.
Todo lo que se es lo que me han dicho.
Personalmente si digo que no me gusta como cantante quedaré como un idiota. Pero insisto, poco puedo decir si no lo entiendo.
Un abrazo.
no quedarás com un idiota, Bob Dylan, no es cantant, sembla l'ànec Donald, i fraseja malament, quan a les lletres, a google les pots trobar totes en castellà, encara que no val la pena que et molestis, no són importants ni diuen res que no s'haguès dit millor, abans, durant i després d'ell.
EliminaCadascu te la seva manera de fer, i es molt respectable. Ara Gracies al Nobel Dylan es poeta.. Gracies al boss, Dylan es una especie de deu.gracies als fans Dylan será un autor amb qui vibren perque els fa vibrar, d,aixo en Podem treure un concepte poetic, i en aixo estem d,acord i per aquesta regla de tres, molts autors populars haurien de tenir un Nobel. La poesía afortunadament ha canviat, ja no es aquella métrica que havia de ser exacte ara es un genere que no necessariament ha de ser cursi, la poesía d,ara no globalitza una bellesa concreta, trobem escrits que parlen d,estetiques, i aquestes estetiques moltes vegades enfoquen la societat, el que altres senten i no diuen, es realment una estética del que hi ha a l,aire...No se, continuo reflexionant sobre aixo, i sobre el fet de que a algú Li diguin escolti voste resulta que es poeta, te un Nobel aquí oer recollir, perque voste no era cantant ni lletrista ni guitarrista.. Voste mentre tocava l,armónica, s,ha fet poeta.. I ara el tiu ho esta encaixant segurament acollonit per la responsabilitat ética i moral que aixo suposa..clar, jo si fos ell, els hi diría, pero escoltin suecs del Nobel, s,han adonat que jo nomes soc en Dylan? Que será de mi si d,aquí un any o dos o tres no aconsegueixo un altre Nobel? Qui será en Dylan llavors? Deixi,m fer la meva lletra que fins ara per alguns ha sigut poética i per altres no pero tambe cantaven..
EliminaEls matemàtics són una mena de poetes fraudulents que, de fet, intenten l'única poesía possible, - JOAN FUSTER
ResponEliminaLa realitat és que Dylan fa ja anys que havia caigut al pou de l'oblit, nomès quatre nostàlgics treien de tant en tant wel Blowin in the wind, Hurricane o Like a Rollimg Stone, i com bé dius per aquesta regla de tres Paolo Conte, per exemple, Franco Battiatto i molts altres cantants lletristes podrien accedir al Nobel, mira l'Espinàs mateix, o fins i tot Bernardo Cortes, el poeta de la Barceloneta.
Món de mones.