Comentaba ahir l'article de Nicholas G. Carr que va publicar l’any 2008 on es preguntava si Google ens feia més estúpids. Carr, va desenvolupar amb més profunditat la seva tesi el 2011 en el llibre The shallows, What the internet is doing to our brains (Les aigües polc profundes, el que Internet està fent als nostres cervells).
Entre les moltes coses interessants que explica Carr, n’hi ha una que sorprèn especialment: molts professors universitaris han deixat de llegir llibres perquè són incapaços de concentrar-se. Ja no es tracta d’aprendre, aprofundir, meditar, pair; es tracta només de remenar les anques per la capa més superficial de tots els temes que se li presentin. Tot és aparença, en aquest cas aparença de saber. Només importa surfejar, bussejar és massa exigent i poc exhibicionista per qui només vol ensenyar-se. 
Comentava fa un temps en parlar sobre l'art de badar, com em costava cada vegada més llegir, sobretot novel·les, que de fet és una qüestió - sembla - d'edat, o potser de saturació, però és cert que llegeixo molt a través de la pantalla, encara que aquest no és el cas dels professors universitaris de qui ens parla Carr, afectats per surfejar en les aigües superficials i poc profundes d'internet.
Una ment clara i privilegiada com la de George P. Shultz, secretari de Treball i secretari del Tresor amb Richard Nixon i posteriorment secretari d’Estat amb Ronald Reagan, explicava que cada dia necessitava un llarg període de reflexió en solitari, que només podia interrompre la seva dona o el president, per arribar a conclusions sòlides. Shultz cuinava a foc lent els seus plats. Avui les ments afortunades prefereixen, majoritàment, renunciar al xup-xup i abocar-se cada 15 minuts a la barra del fast food de les idees. Ràpid i saborós. Cervells obesos. La dieta compta. ep.cat