D'ÉSSERS IMAGINARIS


Deia Cioran que Si Déu va crear el món, va ser per por de la solitud, aquesta és l'única explicació de la Creació. La nostra raó de ser, la de les seves criatures, consisteix únicament en distreure el Creador. Pobres bufons, oblidem que vivim drames per divertir a un espectador els aplaudiments del qual encara ningú ha sentit sobre la terra.
Parla Cioran d'un pressumpte creador més aviat distòpic, avorrit i dubtòs, no recordo qui era que deia: si Déu existis sería un fill de puta, difícil tambè aquest punt atès se suposa que no és fill de pare i mare ni d'esperit sant.
L'ésser humà s'ha envoltat d'éssers imaginaris al llarg de tota la seva història. Abans perquè els necessitava per sostenir-se en mig de tantes adversitats. Avui per no cedir a l'avorriment, i sempre per fruïr de la seva ampulosa recreació. A través de l'imaginari l'humà mortal es genera per una segona vegada, en aquesta ocasió com a producte imaginari de si mateix. Francament, a aquestas alçades de la meva vida, no em puc permetre un déu. Seria una frivolitat i una falta d'educació.

3 comentaris:

  1. Pero debemos llevar cuidado al objetivarlo, recuerda que si por casualidad existiera, estamos hechos a su imagen y semejanza, luego entre Él y nosotros las diferencias serían mínimas, Él tendría la potestad de crearnos, nosotros la de destruirnos y aquí, aquí si que lo de la hijoputez no debería extrañarnos.
    Un abrazo i bona nit.
    Salut

    ResponElimina
  2. en no existir el problema es resol sól. Però, recorda a Voltaire:

    L'univers m'envolta
    i jo no puc negar
    que aquest rellotge existeix
    i no conec al rellotger.

    ResponElimina