A cada nou informe filtrat o cada nova ampliació del cercle de sospitosos que signa la Guàrdia Civil, es confirma que a Catalunya tenim un problema més greu i urgent que investir un president i formar un govern: detenir la Guàrdia Civil abans que es facin mal, en facin a algú o, pitjor, acabin cometent algun delicte.

 Quan la Guàrdia Civil sosté que l'independentisme ha fet servir tàctiques de "delinqüència organitzada" només hi caben, en bona lògica, dues conclusions: o tota acció política és delicte per se per la Benemèrita o a tot el que no entenen  en diuen delinqüència organitzada; igual que els metges et diuen que tens un virus quan no saben què tens exactament.
L'obsessió per identificar "cervells" i "ideòlegs" al Procés ens remunta a dècades enrere, quan pensar i tenir idees constituïa delicte i estava penat amb la presó. Considerar perseguible la producció d'un documental sobre una idea que pot presentar-se a unes eleccions i una aspiració tan legítima com representa la independència és un pur deliri. La llista de sospitosos creix cada dia sense més criteri aparent que anar incloent a tots els prèviament assenyalats com a còmplices o equidistants durant la batalla política i anar eliminant candidates o candidates potencials. Algun dia, quan passi aquesta histèria neoespanyolista i es jutgin els fets, algú haurà de respondre penalment per semblants abusos per pura higiene democràtica.

 Es confirma que a Catalunya tenim un problema més greu i urgent de formar un govern: detenir la Guàrdia Civil abans que es facin mal, s'ho facin a algú o, pitjor, acabin cometent algun delicte. Si algú no deté la Guàrdia Civil acabarem entrant a la llista de imputables els acadèmics i intel·lectuals que no siguem obertament hostils a l'independentisme, els futbolistes que no es neguin a jugar fins que no hi hagi una sola estelada a les grades o els consumidors que comprin en establiments que només retolin en català.

El dret penal i la justícia penal són restrictius per definició i es regeixen pel principi de mínima intervenció. Els guia la certesa, no la suposició, perquè afecten drets i llibertats i el seu ús extensiu genera danys irreparables i costos inassumibles per a una democràcia. Les causes generals estan expressament prohibides per l'ordenament jurídic espanyol. Tampoc les forces de l'ordre o els jutges poden estendre artificial i voluntariosament la seva acció i les seves imputacions sense més base que el seu personal i intransferible convenciment sobre la culpabilitat dels investigats, o sense més indicis que apreciacions, hipòtesis, judicis de valor, powerpoints i agendes.

Les caces de bruixes són incompatibles amb la democràcia i el "si és vostè innocent segur que no li importa acompanyar-me a comissaria per demostrar-ho" només val en les dictadures i en els estats policials. Tota la resta, excuses. antón losada - nacional.cat