"No es pot qualificar com a virtut el fet de matar conciutadans, de trair als amics, de no ser lleial i de no tenir pietat ni religió, ja que amb aquestes conductes es podran conquerir imperis, però no s'arriba a la glòria"...ens deia Maquiavel"

Sàvia i encertada reflexió si no fos que en la realitat, al conquistar imperis s'arriba també a la glòria, es conquereixin com es conquereixin, que normalment sol ser matant, traint, sense cap pietat, i, això si, gairebé sempre en nom d'alguna religió. Al cap i a la fi la història l'escriuen els vencedors.
No pretenc filosofar, no em correspon, però el personatge, el pensament de Maquiavel em té fascinat, per la seva lucidesa, tan allunyat del sentit que s'ha donat al seu nom. Gosaria dir que qui va parlar de maquiavèlic en el sentit que és dona a la paraula, no l'havia llegit, o l'havia llegit malament.