Un fantasma recorre Espanya, 
és el fantasma de l'abstenció.

No se si les eleccions les carrega el diable, com va proclamar ahir Pablo Casado, però és evident que una repetició electoral mig any després d'haver passat per les urnes té els seus riscos, sobretot si tenim en compte que s'acosta una crisi imminent segons diuen els experts i abans del 10N tindrem la sentència del TC.
Quatre eleccions en quatre anys són massa, i és possible que molts electors se sentin farts de tant vot que no condueix a res. El fantasma de l'abstenció sobrevola aquests dies al país. Gabriel Rufián va dir parlar en l'última sessió de control de la legislatura: "La gente está hasta los bemoles de todos nosotros". Rufián podia fins i tot haver citat a Estanislao Figueras, que va dir allò nés contundent de 'Señorías ja estoy hasta los cojones de todos nosotros'.
Pedro Sánchez va denunciar que anem a eleccions per la irresponsabilitat dels seus contrincants i va demanar als ciutadans una majoria més rotunda per no dependre d'ells. Però són temps contraris a les majories absolutes, així que en dos mesos podem estar de nou a la casella de sortida d'aquest endimoniat joc, en el qual sempre anem enrere. La gran preocupació del PSOE és que la desmobilització castigui a l'esquerra, incapaç de compartir un programa comú. No se si encara existeix el Partit de Ciudadanos en blanco, que pretenia deixar buits els escons del Parlament amb els vots que aconseguís.

L'única cosa bona d'aquesta campanya és que formalment durarà només una setmana. Em refereixo a la campanya oficial, perquè ja sabem que aquests polítics inútils viuen instal·lats en una mediocre i avorrida campanya electoral permanent. En els propers dies assistirem a la batalla del relat, un relat que cada vegada el compra menys gent. 
El proper 10 de Novembre hi haurà abstenció i més de la que creuen els saberuts spin doctors.