Encara que en aquests moments ens sembli impossible, arribarà un dia que enyorarem el confinament pel qual estem passant. Ja veureu quan, tot aquest drama hagi quedat enrere, hi haurà gent que, de tant en tant, en recordarà algunes coses bones. Fixeu-vos si no en el que ja ara mateix està passant amb els robatoris. Abans, durant les primeres setmanes de confinament, els carteristes que acostumaven a pul·lular tot el dia pels transports públics es van veure obligats a retirar-se. A les hores punta, quan el metro anava ple de gom a gom, aprofitaven la situació per robar carteres, telèfons mòbils i joies i rellotges si eren prou hàbils. Però va arribar el distanciament –cap viatger a menys de metre i mig d’un altre– i aquesta estratègia era impossible de plantejar. Si a més hi sumem el fet que els turistes són les seves víctimes predilectes i que de turistes no n’hi ha, la situació era catastròfica per als carteristes. Millor quedar-se a casa. Si a això hi afegim el fet que la ciutadania està confinada a casa, els lladres de pisos també ho passen magre, perquè ells prefereixen actuar quan els habitants del pis o de la casa són a la feina, i ara amb el teletreball tot aquest esquema se’ls desmunta. Han estat mals temps per als amants de les coses alienes, que deia Enrique Rubio. Només feien quatre duros els que es dediquen a estafar la gent per internet, a base de phishing i argúcies per l’estil.
Però ara, amb la desescalada, els lladres tornen a l’activitat. A mesura que els ciutadans tornen a sortir de casa seva, sigui per comprar més coses o anar a la feina, els lladres s’han tret la son de les orelles i tornen al carrer. A poc a poc, de moment, però a mesura que anem passant de fase la cosa anirà a més. Fins que arribarà un dia que, entatxonats enmig de la gentada que omple el vagó, algun senyor amb mascareta li dirà a un altre senyor, també amb mascareta:

–¿Te’n recordes quan, amb el confinament, podíem anar tan tranquils al metro sense por que ens robessin la cartera?

Dies enrere Javier Ricou informava a La Vanguardia que els que ara ho tindran millor són els atracadors. Abans s’havien de cobrir el cap amb mitges, passamuntanyes o cascos de moto. Amb la mascareta ja tenen coberta bona part de la cara i, pel carrer, ningú no hi veu res sospitós. Explicava diversos casos que ja hi ha hagut a Sant Cugat del Vallès, Rubí, Ciudad Real i Jaén. Sols cal que complementin la mascareta amb una gorra a joc i unes ulleres fosques ben xules. 

Aquest és el penúltim article que Quim Monzó va publicar a la Vanguardia abans de retirar-se d'opinador profesional. no sabem si definitivament o temporalment. Per cert, qui tambè s'ha retirat és Mónica Terribas del matí de Catalunya Radio.