Diumenge a la tarda vaig tornar a veure Blade Runner de Riddley Scott, la versió del director que canvia el final, més coherent que la primera versió, que vaig veure a un cinema de Madrid en la seva estrena. No recordo el nom del cinema, però si que recordo era al costat d'un VIP.
La pel·lícula ha envellit molt bé, podia haver estat estrenada avui mateix i no desentonaria, i aixó que fa ja 38 anys de la seva estrena. Blade Runner est¡a inspirada vagament en un conte curt de Philip K. Dick, molt vagament, el que més ha quedat en la memòria de tots és el monòleg final de Roy Batty abans d'expirar, per cert que Rutger Hauer va morir l'any 2019, el mateix any en que està ubicada la pel·lícula.

 "Una vegada em va passar: em vaig fondre i algú acabava d'adquirir un animal. I un altre dia -els seus trets es van enfosquir per un instant; el plaer s'havia dissipat-, vaig sentir en una persona l'animal que havia mort. D'altres tenien alegries per compartir... Jo no en tenia cap, com saps; però això vaig reanimar aquesta persona. Un pot arribar fins un suïcida en potència; el que un té, que un sent, pot...

-Ells rebran la nostra alegria -Va replicar Rick-, però nosaltres canviarem el que sentim pel que ells senten i la perdrem. -No perdrem realment el que sentim, si ho tenim clarament en l'esperit. Mai no has sentit del tot la fusió, veritat, Rick?".
-
"Jo he vist coses que vosaltres no creurieu. Atacar naus en flames més enllà d’Orió. He vist raigs C brillar en la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.... És hora de morir".

 Potser no ens hauria de sorprendre el personatge de Roy Batty, perquè els replicants han estat aquí des de sempre, dins nostre, camuflats sota les vestidures de l'empatia i la compassió, esperant treure després d'una catàstrofe, la fam, una guerra. 
En la Crònica de gueto de Varsòvia, d'Emmanuel Ringelblum, hi ha un passatge gairebé insuportable que profetitza la novel·la de Dick i el triomf dels replicants, quan una família jueva rep la visita d'un oficial que avisa que van a llevar-los les seves pertinences. La mare li suplica, plorant, i l'oficial respon que no s'emportaran res si endevina quin dels seus dos ulls és artificial. «L'esquerre» diu la dona sense dubtar-ho. Quan l'oficial, sorprès, li pregunta com ho ha endevinat, ella contesta: «Perquè sembla humà». 

—Philip K. Dick, Somien els androides amb ovelles elèctriques? -