El que ha passat al Segrià no ha estat un accident. No és una fatalitat de les que poden ocórrer tot i que es facin les coses bé. És un desastre que hauria hagut de evitar-se. El que havia de fer era perfectament conegut. Ho explica a la vanguardia Josep Corbella, una de les poques veus lúcides i assenyades en tot l'afer de la pandemia.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) no s'ha cansat de repetir en els últims mesos quina és l'estratègia que funciona per contenir aquest virus. Cada vegada que la Maria van Kerkhove, directora tècnica de l'OMS sobre Covid-19, diu "it 's not just the handwashing" ( "no és només rentar-se les mans"), els periodistes que seguim les seves rodes de premsa ja sabem que a la frase següent dirà "it's the comprehensive approach" ("és l'estratègia integral").
L'OMS ho ha dit tantes vegades que el seu director general, Tedros Adhanom, va reconèixer el 29 de juny que "puc ser com un disc ratllat dient exactament la mateixa cosa, però la mateixa cosa funciona: testar, seguir, aïllar i posar en quarantena a dels casos. Això ho han de fer els governs. En segon lloc, la higiene de mans per a cada persona; per descomptat, mascaretes; i la resta de coses que es poden fer -la distància social- a escala individual ".
Aquesta estratègia integral és la que està funcionant a Vietnam, Singapur, Corea del Sud, Nova Zelanda, Islàndia, Alemanya, Uruguai ... En tots els països que estan contenint amb èxit l'epidèmia. No hi ha cap altra manera d'actuar contra el virus que hagi estat eficaç.
L'estratègia inclou, com diu Tedros, la prevenció a escala individual amb la higiene de mans, la distància social i les mascaretes. Però posar tot l'èmfasi en el que fan els ciutadans, com va fer el president Quim Torra a el donar per acabada la desescalada i apel·lar a la responsabilitat individual, i com ha fet la consellera Alba Vergés aquesta última setmana no és suficient per aturar el coronavirus. I desvia injustament cap als ciutadans la responsabilitat dels brots.
El que ha fallat en aquest cas és la part que, segons Tedros, "han de fer els governs": la detecció precoç, el seguiment dels contactes, l'aïllament dels casos positius i la quarantena dels possibles casos secundaris. Des del 25 de març la OMS ha instat repetidament als països a posar a punt els seus sistemes sanitaris per detectar i contenir rebrots. Catalunya no ho ha fet.
Sí que ha reforçat l'atenció primària per detectar nous casos, s'ha multiplicat la capacitat de fer tests de diagnòstic i ha augmentat la capacitat dels hospitals per atendre casos greus de la Covid-19. Però no ha fet els deures en els sistemes de vigilància epidemiològica per fer el seguiment dels contactes i tallar les cadenes de contagi.
L'Agència de Salut Pública, que té les competències de vigilància epidemiològica, es troba sense direcció des que el seu secretari, Joan Guix, va dimitir el 28 de maig. El contracte adjudicat a Ferrovial per fer el seguiment telefònic dels contactes quedar en suspens el 8 de juny, sense que Salut hagi aclarit encara si algú està fent aquest seguiment o no.
Els brots de Singapur i Alemanya entre treballadors immigrants que viuen en condicions precàries van ser un avís que podien sorgir brots en poblacions similars en altres països. A Espanya, en particular, entre temporers que treballen al camp. Per tallar aquests brots, no n'hi ha prou una atenció primària pensada per a la població amb residència permanent, targeta sanitària i un CAP de referència. Cal una estratègia integral que vagi més enllà de el sistema sanitari.
Cal posar-se al lloc del temporer que cada dia necessita el seu jornal per tirar endavant i que sap que, si dóna positiu en una PCR, l'obligaran a aïllar-se. Perquè ho faci, cal garantir-li que rebrà igualment un jornal o que es farà el necessari perquè no surti perdent.
Cal posar-se al lloc de l'agricultor que paga als temporers i que necessita recollir la collita. Perquè col·labori cal garantir-li que, si es queda sense temporers pel coronavirus, se li compensarà de manera immediata. Res d'això s'ha fet. Tot i els avisos de Singapur i Alemanya, a Catalunya no hi havia res previst. Cap mesura per als que no tenen targeta sanitària. Cap pressupost perquè tots tinguin més incentius per contenir l'epidèmia que per propagar-la.
¿Hauria estat massa car? Més car és un confinament... Mentre, Fernando Simón, somriu maliciós i mitjançant Pedro Sánchez amenaça amb intervenir les autonomies que no gestionin bé els rebrots. Diuen que la venjança és un plat que es serveix fred.
Una veu assenyada, 'algú ho havia de dir', aquí estem instal·lats en allò de 'soc el millor', ara bé, hi ha un cas a Galícia i en poden sortir més a d'altres llocs, encara tot està agafat amb pinces.
ResponEliminaA Galicia i a altres contrades, com Madrid o Andalusia, pero aquests de la Generalitat que es feien el fatxenda quan deien: si nosaltres ho poguéssim controlar-ho nosaltres ho fariem millor, i ara s'ha vist que van igual de perduts com els altres.
EliminaEl que ha passat al Segrià no ha estat un accident. No i tant que no.
ResponEliminaSi hi ha qui ha estat a l'altura no ha estat Sanitat, ni els seus caps (a nivell local, provincial, autonòmic i estatal). La nostra Sanitat no és el que era ni per molt, continua sent bona, però perquè els altres d'Europa l'han empitjorat, però no arribem al que érem fa deu anys.
No obstant això, els professionals (metges, infermers/as i auxiliars) , són considerats els més preparats de tota Europa, i els hi rifan. A Anglaterra cobra una infermera gairebé els 2.800 euros.
Hauríem de preguntar-nos perquè ha passat això a Lleida, segur que tots tenim alguna cosa a aportar, però no hem de culpar a tots els pageses, perquè tots no contracten en "negre", ni hem de pensar que els de fora ens roben el treball, perquè pocs volen passar jornades de vuit hores sota un sol de justícia en ple estiu..
El que és clar és que les competències, tant de Treball com de Sanitat estan totes, absolutament totes transferides, en matèria laboral i en matèria sanitària, i tenim gent que cobra passats els cent mil euros per portar les conselleries.
Alguna responsabilitat han de tenir, no es pot sempre donar les culpes al veí.
Vols dir que el que els hi han transferit no són les INCOMPETENCIES. Clar que a Mariña lucense hi ha un rebrot encara més gran i allí no hi ha temporers, ni a Madrid o Andalusia.
EliminaCoincidiexo amb Miquel. Ara, tota la responsabilitat está en mans de la Generalitat, tn sgui sanitat, com Treball, y ademés Interior.
ResponEliminaQuedan al descobert el nepotisme, l´incompetencia y la manca de profesionalitat.
Ara la culpa no es de Madrid, ni de les clavagueras de l´estat, ni de cap ma negre.
el que li deia a Miquel, els ha sortit el tret per la culata i ara Simón els hi torna dient que ell hauria actuat abans. Dit aixó, no es 'manca' de professionalitat, es 'coixa' de professionalitat.
ResponEliminaDigali com vulguis, aixó s´arreglaria amb dimisions, però per ells "dimitir" es un paio rus de Sant Petersburg
ResponEliminaDe fet, segons Nuñez y Navarro, s'ha de dir: demisión, demisión.
ResponElimina