CONSTATACIÓ DE L'ESTUPIDESA


El coronavirus està permetent confirmar el que ja sabiem de fa temps. S'ha ratificat que el que ens distingeix com a espècie, no és la racionalitat sinó l'estupidesa. Això augmenta les possibilitats que el control de la pandèmia el tingui Madrid o la Generalitat, se'n vagi en orris, en oberta demostració que ensopegar diverses vegades en la mateixa pedra forma part indissoluble de la condició humana.
L'exemple perfecte el tenim al Segrià (Lleida), l'Agència de Salut pública de la Generalitat han decretat un reconfinament de la població que, en realitat, no és tal sinó un simple tancament perimetral sense altres limitacions, com venia a reconèixer l'alcalde de la capital, Miquel Pueyo. Per a això s'ha esperat a que el ritme de contagis es multipliqués per set, encara des de juny es tingués constància que existia transmissió comunitària i descontrolada.
Que per què no s'ha tallat abans el brot? Doncs per una barreja de raons polítiques i socioeconòmiques. Entre les primeres, potser hagi influït que l'Agència de Salut Pública, que és l'encarregada de vigilància epidemiològica, estigui escapçada des de maig quan el doctor Joan Guix va deicar el càrrec per raons de salut, i encara no s'ha nomenat a ningú per substituir-lo, o que el rastreig dels contagis, en comptes de encomanar-se a professionals sanitaris, que són cars i saben el que fan, hagi estat adjudicat a Ferrovial i als seus 108 teleoperadors sense cap formació. En això, sembla, consistia l'exigència d'algunes comunitats de recuperar les seves competències a corre-cuita: en poder externalitzar l'atenció mèdica per uns quants milions d'euros, 18 en aquest cas. I els ha sortit el tret per la culata, estan cometent els mateixos errors i improvisacions prova error, error prova, que el Govern de Madrid que tan criticaven.
Tan estúpid com l'anterior és ignorar la situació que cada any per aquestes dates es viu a Lleida, on centenars de temporers malviuen pels carrers en condicions lamentables. Sense papers, sense ajudes en el cas de contraure la malaltia perquè l'ingrés mínim no es va inventar per a ells, només algú molt neci pot pensar que se sotmetran voluntàriament a quarantena en un domicili de què no tenen i que no acudiran a el següent tall per unes dècimes de febre. Es va obviar l'exemple de Portugal o Itàlia, on s'ha dut a terme una accelerada regularització de migrants, centrada en aquest últim cas en treballadors jornalers i de cures domèstics. 

Tampoc s'enten que ara surti Fernando Simón dient que potser s'havia d'haver actuat abans, i tancat el Segrià,  no seria el més idoni per fer retrets del que ell mateix no va saber fer a temps a Madrid. Com Torra abans i ell ara, calladet estaria més mono, el contingent de bocamolls el tenim saturat i les gònades inflades de tanta estupidesa.


L'INCIDENT DEL SEGRIÀ


El que ha passat al Segrià no ha estat un accident. No és una fatalitat de les que poden ocórrer tot i que es facin les coses bé. És un desastre que hauria hagut de evitar-se. El que havia de fer era perfectament conegut. Ho explica a la vanguardia Josep Corbella, una de les poques veus lúcides i assenyades en tot l'afer de la pandemia.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) no s'ha cansat de repetir en els últims mesos quina és l'estratègia que funciona per contenir aquest virus. Cada vegada que la Maria van Kerkhove, directora tècnica de l'OMS sobre Covid-19, diu "it 's not just the handwashing" ( "no és només rentar-se les mans"), els periodistes que seguim les seves rodes de premsa ja sabem que a la frase següent dirà "it's the comprehensive approach" ("és l'estratègia integral").
L'OMS ho ha dit tantes vegades que el seu director general, Tedros Adhanom, va reconèixer el 29 de juny que "puc ser com un disc ratllat dient exactament la mateixa cosa, però la mateixa cosa funciona: testar, seguir, aïllar i posar en quarantena a dels casos. Això ho han de fer els governs. En segon lloc, la higiene de mans per a cada persona; per descomptat, mascaretes; i la resta de coses que es poden fer -la distància social- a escala individual ".

Aquesta estratègia integral és la que està funcionant a Vietnam, Singapur, Corea del Sud, Nova Zelanda, Islàndia, Alemanya, Uruguai ... En tots els països que estan contenint amb èxit l'epidèmia. No hi ha cap altra manera d'actuar contra el virus que hagi estat eficaç.
L'estratègia inclou, com diu Tedros, la prevenció a escala individual amb la higiene de mans, la distància social i les mascaretes. Però posar tot l'èmfasi en el que fan els ciutadans, com va fer el president Quim Torra a el donar per acabada la desescalada i apel·lar a la responsabilitat individual, i com ha fet la consellera Alba Vergés aquesta última setmana no és suficient per aturar el coronavirus. I desvia injustament cap als ciutadans la responsabilitat dels brots.
El que ha fallat en aquest cas és la part que, segons Tedros, "han de fer els governs": la detecció precoç, el seguiment dels contactes, l'aïllament dels casos positius i la quarantena dels possibles casos secundaris. Des del 25 de març la OMS ha instat repetidament als països a posar a punt els seus sistemes sanitaris per detectar i contenir rebrots. Catalunya no ho ha fet.

Sí que ha reforçat l'atenció primària per detectar nous casos, s'ha multiplicat la capacitat de fer tests de diagnòstic i ha augmentat la capacitat dels hospitals per atendre casos greus de la Covid-19. Però no ha fet els deures en els sistemes de vigilància epidemiològica per fer el seguiment dels contactes i tallar les cadenes de contagi.

L'Agència de Salut Pública, que té les competències de vigilància epidemiològica, es troba sense direcció des que el seu secretari, Joan Guix, va dimitir el 28 de maig. El contracte adjudicat a Ferrovial per fer el seguiment telefònic dels contactes quedar en suspens el 8 de juny, sense que Salut hagi aclarit encara si algú està fent aquest seguiment o no.

Els brots de Singapur i Alemanya entre treballadors immigrants que viuen en condicions precàries van ser un avís que podien sorgir brots en poblacions similars en altres països. A Espanya, en particular, entre temporers que treballen al camp. Per tallar aquests brots, no n'hi ha prou una atenció primària pensada per a la població amb residència permanent, targeta sanitària i un CAP de referència. Cal una estratègia integral que vagi més enllà de el sistema sanitari.

Cal posar-se al lloc del temporer que cada dia necessita el seu jornal per tirar endavant i que sap que, si dóna positiu en una PCR, l'obligaran a aïllar-se. Perquè ho faci, cal garantir-li que rebrà igualment un jornal o que es farà el necessari perquè no surti perdent.
Cal posar-se al lloc de l'agricultor que paga als temporers i que necessita recollir la collita. Perquè col·labori cal garantir-li que, si es queda sense temporers pel coronavirus, se li compensarà de manera immediata. Res d'això s'ha fet. Tot i els avisos de Singapur i Alemanya, a Catalunya no hi havia res previst. Cap mesura per als que no tenen targeta sanitària. Cap pressupost perquè tots tinguin més incentius per contenir l'epidèmia que per propagar-la.

¿Hauria estat massa car? Més car és un confinament... Mentre, Fernando Simón, somriu maliciós i mitjançant Pedro Sánchez amenaça amb intervenir les autonomies que no gestionin bé els rebrots. Diuen que la venjança és un plat que es serveix fred.
más...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

B L O C S
COMENTARIS
-