Últimament confesso que tinc malsons, estic dins un embolic, o m'he fet un embolic amb tot aixó de la llum; somio que em llevo de matinada i em trobo a la Nuri planxant a les dues AM, mentre el rentavaixelles sorolloset va fent la seva, i l'assecadora espera el seu torn fins que acabi la rentadora; quin neguit, quin maldecap i tot plegat per no res, la Nuri en aquestes questions es negacionista de mena i diu que ella seguirà amb la seva rutina habitual, i jo ja li he dit que haurà de pagar la diferència en l'increment del rebut de la llum.
El rebut de la llum, aixó si que és un misteri indesxifrable, més indesxifrable que la cosa aquella de la Santíssima trinitat, de fet com aquest misteri, el rebut de la llum també és una enganyifa. De la mateixa manera que les religions estan pensades per fotre a l'home, el rebut de la llum també està dissenyat per complir aquesta funció. De fet, el rebut, no l'enten ni el psicópata que el va dissenyar, i mira que es senzill, només el 35% del que paguem, és consum, la resta Florentinos, compensacions diverses a les eléctriques i de la cosa aquesta del carbó. O sia, que 'ens foten com el billar a tres bandes', quan de fet, robar-nos, expoliar-nos és la seva única finalidad des del primer moment, i gairebé una obligació, i ja es pot manifestar el personal que no servirá de res ni per a res, aqui es tracta de pagar i callar, i no hi ha solució possible, ni que es nacionalitzessin totes les eléctriques es solucionaria el problema, perquè la gestió del Govern seria la mateixa o possiblement pitjor.
Potser la solució, almenys pels jubilats, seria dormir de dia i fer totes les tasques de la llar de nit, aleshores si que estalviariem energía. En resum, sabeu que us dic, doncs que els hi dic a Govern i eléctriques, el mateix que en el seu dia va dir Labordeta: a la merda!
Ya lo dijo el Labordeta
ResponEliminay también el Fernán Gómez,
no me toquen los cojones
y no tiren de la teta
que al final esta se seca,
y si manó a borbotones,
ya se acabaron los dones
para llegar a la meta.
Y que dejen de apretar
el tiro con esa cuerda,
que les puede salir mal
y que en el juego se pierda
si se acostumbra a ganar.
¡Que se vayan a la mierda¡
a la mierda, a cagar.... O com va dir L'Estanislau: señorias, ya estoy hasta los cojones de todos nosotros.
ResponElimina