Si el Govern de Pedro Sánchez esgota la legislatura com sembla es la seva intenció, encara que s'insinúa una remodelació de Govern a l'Agost , queden poc més de dos anys per a la cita electoral. El camí serà complex i la dreta extremarà la seva tasca de desgast. No s’espera lleialtat en la oposició i sí dosis extraordinàries de crispació, augmentada per la particular pugna entre PP i Vox.  

El recolzament ferm de Sánchez als indults arriba després de la contesa a Madrid i amb el temps suficient per calmar els ànims abans de les pròximes eleccions. El PP ha llançat la cavalleria. I Sánchez serra les dents. Abaixar el cap seria començar a perdre la batalla. Són molts els que advoquen per la tebiesa com a via per guanyar les eleccions. No ho tinc tan clar. Davant la involució que representa la ultradreta es necessiten idees potents, ambició en la mirada i coratge. Entre tots els reptes que Espanya ha d’afrontar hi ha la qüestió territorial. L’encaix no encaixa i els seus desajustos són utilitzats pels nacionalismes excloents. La solució no necessita de gaire imaginació ni cal fer invents extranys, la solució seria fer d'una vegada el pas l’estat autonòmic cap al Federalisme. Un federalisme que ja va defensar aferrissadament al seu dia Pasqual Maragall, i que va ser la causa de la seva defenestració des del PSoE de Madrid.  Dubto doncs que Sánchez doni aquest pas, tot i que sembla que a ERC no li semblaria una mala solució de moment, però dubto s'hi arribi, i és una llàstima, tan práctica que seria aplicar el federalisme, que acabaria beneficiant a totes les comunitats, inclosa la de Madrid, un federalisme al que si oposarien aferrissadament quasi totes aquestes comunitats fins abraçar-lo com varen fer amb l'Estatut escapçat, - escapçat només a Catalunya - . Massa bonic i pràctic per què sigui viable, la política a Espanya es dedica a complicar las coses, a causar problemes, no a resoldre'ls, i així ens va. Obviàment, quan dic la políttica feta a Espanya em refereixo també a la política feta desde Catalunya