Quatre-centes quaranta-vuit són les nits que porten de forma gairebé ininterrompudament tallant el trànsit els incansables manifestants de la Meridiana. La protesta es va iniciar el 14 d'octubre de 2019 en contra de la sentència del Procés i va arribar a congregar en el seu punt àlgid a 2.000 persones, però la seva capacitat de convocatòria ha anat minvant fins a esdevenir un minoritari exercici de resistència. Actualment, tot just unes 40 participen en el ja tradicional tall. Tots es coneixen i són tan pocs que fins i tot tenen un grup de WhatsApp en el qual quan falta un, pregunten si li ha passat alguna cosa. En ser pregunrtado un dels manifestants afirma: "Això no s'ha de veure com un simple tall sinó que cal tenir una visió més àmplia, aquí hi ha principis, hi ha dignitat". Joan, però, admet que la protesta comença a minvar però avança que els que habituals no pensen sucumbir a el desànim. "Seguirem fins que els presos surtin de la presó", anuncia.

-I si hi ha indults, deixaran de tallar la Meridiana?

-"No, fins que no surtin els 3.000 represaliats per la justícia espanyola, no pararem", respon la rotllana a l'uníson... I aquí es on voldria anar a parar, perquè, és cert que hi hagi a Catalunya tres mil represaliats?, o no en són 3.000, ni són represaliats?. 

  • Si anem a buscar el significat de represalia, segons la RAE: "Del latín repraesaliae, una represalia es una venganza o una respuesta de castigo a algún tipo de agresión". Si tenim en compte que aquí s'està dient que no hi va haver més agressió que la de la policia als ciutadans que anaven a votar lliurement amb un somriure als llavis, no entenc el fet de parlar de represaliats, que és un concepte aplicat a les víctimes del franquisme, i entenc que són dos conceptes que no es poden equiparar, 

Òmnium va denunciar sense més detall a la Diada del 2020 que Catalunya tenia 2.850 represaliats i en uns mesos ja en són 3.000 o 3.200 en les declaracions oficialistes. Fins i tot tot un vicepresident, Jordi Puigneró, va parlar dissabte a TV3 de “tres mil encausats...”.

Per assolir semblant xifra, que si fos real faria saltar totes les alarmes a la Unió Europea i part de l'estranger, cal manipular el concepte de represaliat i posar en el calaix de sastre els que passaven per allà. La xifra inclou totes les persones contusionades a totes les manifestacions i tots els policies lesionats des del 2017, de manera que els represaliats per càrregues dels Mossos són imputables a la repressió espanyola. 

També figuren al paquet els alcaldes que han rebut simples citacions judicials sense més conseqüències –el cas predominant entre els 700 regidors represaliats – i, esclar, el mateix expresident Torra, represaliat que es beneficia d’una pensió vitalícia creada per a Josep Tarradellas, i que va venir per quedar-se, com diria un tertulià corrent. També s'hi inclouen els imputats per tallar l’AP-7 i les vies de l’AVE, accions que van perjudicar milers de viatgers.

És la manipulació de la paraula, es queixen del l'extrema dreta i ells són igual de populistes i empren també la llengua de fusta. repetint el mantra de represaliats a veure si qualla entre el personal. El poden repetir mil vegades però no són represaliats que és un concepte molt seriós, ni són tres mil.

Cert és que 'el Tribunal de cuentas' està intentant encolomar més de 15 milions d'euros a membres del departament d'Exteriors dels Governs de Mas i Puigdemont, que és un a bestiesa i s'ha de veure si s'en surt, i que alguns imputats s'han hagut de rascar la butxaca, però parlar de 3000 represaliats com un mantra que van repetint tots els dels procés, sobretot els de Juntsxcat i la CUP, és una exageració que per més que la repeteixin, no cola. Ja no els creiem, ens han enganyat massa vegades i ara dubtem d'ells fins i tot quan a lo millor en alguns aspectes tenen la raó. Escoltant ahir a Clara Ponsatí a tot es mou, és ben cert que n'hi ha que viuen en una altra dimensió allunyada de la realitat, la dimensió desconeguda, però no a Matrix com deia Arrimadas, que sense saber-ho era ella que hi vivia i encara hi mora.