MARMESSORS DIGITALS

Que la nostra existència digital ens sobreviu és pales. Després de morts, la nostra empremta queda als blocs, al Facebook, al twitter i al correu electrònic, als llibres que s'hagin publicat, o els quadres que s'hagin pintat, en definitiva a qualsevol obra que s'hagi creat. Però del que vull parlar avui, és dels blocs quan el seu administrador traspassa. No és res que no se sabés i hi ha qui ho ha previst, mentre d'altres se'n van i ho deixen tot penjat. He vist blocs abandonats, voluntàriament o involuntàriament, blocs que restaran a la xarxa fins que aquesta s'acabi, potser amb comentaris interessant-se per al seu administrador. 

Tot el que hem fet són els records que deixem als altres, aquella immortalitat que ens fa perviure quan ens rememoren. No és res nou, de vell l'home ha volgut deixar empremta per la posteritat des de les primeres pintures a les coves. Fins no fa massa, ningú s'ho havia plantejat en l'àmbit legal, si en l'àmbit personal. Ara hi ha ofertes per gestionar legalment aquestes qüestions. I també iniciatives com Epilogable per conservar digitalment la nostra memòria.

Una altra recomanació és la que proposa el Col·legi d'Advocats de Barcelona per als que es disposin a posar per escrit la última voluntat. Una altra possibilitat suggereix l'organisme, seria designar un marmessor digital, una figura que encara no recull la legislació espanyola, però que podria ser d'una gran utilitat. Aquests marmessors serien, segons la proposta col·legial, «els dipositaris de les claus d'accés de l'usuari, unes contrasenyes que, per definició, han de ser confidencials i segures». Cada internauta controla, segons un estudi de Microsoft, una mitjana d'entre sis i set contrasenyes personals», contrasenyes que desapareixen amb ell si no ha fet aquest testament digital.

N'havia parlat fa temps arran del tancament d'algun bloc, més no he fet el que deia al final del comentari. Sincerament, no em preocupa que passi amb els blocs després de la meva mort. De fet, si no preocupa que pugui passar amb el que esta publicat en paper i es considera normal que et sobrevisqui, amb els blocs vindria a ser el mateix, els qui s'hi passin no sabran mai si l'autor l'ha abandonat o és ell que se n'ha anat, i el blog seguirà allí pels temps del temps o fins que blogger o wordpress decideixin eliminar els que resten molt de temps abandonats.  
Molts dels usuaris actuals de la xarxa, veurem com els morts superen els vius., segons una anàlisi de l'Institut d'Internet d'Oxford (OII), prediu que en cinquanta anys és possible que els morts superin als vius a Facebook, sens dubte una cosa que obre el debat sobre la nostra herència digital.

L'anàlisi vaticina que, segons els nivells d'usuaris de 2018, almenys 1.400 milions de membres moriran abans de 2100. En aquest escenari, els morts podrien superar els vius en 2070. Si la xarxa social més gran del món continua expandint al ritme actual, però, el nombre d'usuaris morts podria arribar als 4.900 milions abans de finals de segle.
Tot plegat no és que tingui com la majoria de coses, més importància de la que li vulguem donar i el qui ja no hi és, en el fons se li enfot, l'anhel de posteritat només es té en vida, al cap i a la fi, morir és caure en l'oblit, a la curta o a la llarga, però caure en l'oblit. I cal no oblidar com deia Vinyoli que: la mort és purament un canvi més.