Quina culpa té el tomàquet? L'acusació des de França de la poca qualitat del producte espanyol sorprèn els productors. Tots dos països comparteixen varietats i mateixes regles de cultiu - Maite Gutiérrez i Fernando H.Valls a la vanguardia.

Els frecs diplomàtics poden sorgir de les més insospitades anècdotes. El desacord entre França i Espanya a compte del tomàquet encaixa en aquesta categoria. Unes declaracions peregrines de l'excandidata socialista Ségolène Royal, que va definir el bio espanyol com a “immenjable” i “de mala qualitat” per sortir al pas de les protestes agràries al seu país van provocar la reacció del president del Govern, Pedro Sánchez, en defensa del tomàquet nacional (“imbatible”) i la posterior disculpa del titular d'agricultura gal·les, Marc Fesneau.

I a poc a poc han sorgit veus, tant a Espanya com a França que han desmuntat les acusacions de Royal sobre la suposada poca qualitat gustativa dels tomàquets ecològics espanyols i la manca de regulació. Perquè, en realitat, hi ha escasses diferències entre un tomàquet espanyol i un de francès. Les normes de producció són exactament les mateixes, com també el tipus de llavor i les principals varietats consumides.

Els primers a donar llum sobre l'assumpte han estat les mateixes organitzacions agràries de França. "Els productes bio espanyols i francesos segueixen les mateixes normes de producció i controls", afirmen Ifoam France, FNAB, Sinabio, Ecocert, i Interbio, les cinc productores més grans d'aliments ecològics franceses i responsables d'aproximadament el 80% dels productes bio que es consumeixen al mercat gal.

La producció ecològica a Europa és regulada per una normativa comunitària que marca els processos perquè un tomàquet pugui portar l'etiqueta bio. Els estats membres no la poden modificar ni adaptar. És igual per a tothom. Empreses certificades s'encarreguen de supervisar la producció, controlades al seu torn pel Tribunal de Comptes europeu. Pel que fa a les inspeccions al terreny, són les comunitats autònomes en el cas d'Espanya o els departaments regionals a França els encarregats de fer-les.

Fernando Moraleda és director de l'oficina agro a Llorente i Conca. Va ser secretari general d'UPA i número dos del Ministeri d'Agricultura al Govern de Zapatero. La seva visió, com a expert al camp, és clara: el forat del camp a França no és al nostre país, sinó a la pròpia agricultura gal·la. “El problema del mercat francès és que està completament inadaptat. Nosaltres tenim sol i hem sabut modernitzar els nostres regadius, per exemple. Hem fet els deures, però els francesos no”. Moraleda va viure en primera persona l'“animadversió francesa” cap al camp espanyol des dels anys vuitanta i noranta. Tant a UPA com al Govern. Fins i tot es refereix a l'actitud dels veïns com a “fonamentalisme agrari”. La clau, segons ell, és que el mercat francès és molt proteccionista i no està preparat per competir en un mercat comú amb els productes espanyols competitius, essencialment contra el tomàquet d'Almeria.

“El problema del mercat francès és que està completament inadaptat. Nosaltres tenim sol i hem sabut modernitzar els nostres regadius, per exemple. Hem fet els deures, però els francesos no”

Les dades de duanes i Eurostat evidencien a més que el gruix de tomàquets importats per França no provenen d'Espanya, sinó d'Àfrica, explica l'Associació d'Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses de la província d'Almeria (Coexphal). En concret, el 70% de les importacions franceses corresponen al Marroc. Espanya gairebé no representa el 16%.

El tomàquet és una fruita d'estiu, però la producció s'estén tot l'any a països com Espanya per un clima més favorable i l'ús d'hivernacles que rarament necessiten una altra font d'energia que no sigui el sol. Això permet el cultiu de tomàquet durant tot l'any; Andalusia, Extremadura, Múrcia, Castella-la Manxa, Navarra i Catalunya són les principals zones de sembra. Nombroses empreses multinacionals i fons d'inversió produeixen al Marroc precisament perquè paguen salaris molt més baixos als treballadors del camp.

Parlar de tomàquet espanyol obliga a esmentar Almeria, el bressol del producte. Als hivernacles de la província andalusa es produeix el 60% del total nacional, seguida per Múrcia amb el 10%, explica les cooperatives d'Almeria. Però davant la situació del sector i la competència de tercers, els agricultors almeriencs comencen a decantar-se pel producte bio, el criticat per Royal. A hores d'ara, explica Fernando Moraleda, Espanya és el líder mundial d'aquest tipus de cultiu. Els consumidors també estan apostant pel tomàquet bio. En aquest moment, representa el 12% de les vendes a Espanya. I pujant any a any. El tomàquet també es juga el seu futur a les tractorades.


I els d'aquí, per culpa de la Segolene, s'han hagut de cruspir tomàquets en viu i en directe. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va haver d'organitzar un tast de tomàquets espanyols ecològics amanits amb oli d'oliva extra, després de les declaracions de l'exministra gala Ségolène Royal en què va dir que el tomàquet bio espanyol és “fals i immenjable”. Per cert, això no és nou, recordeu quan les vaques boges, o en el nom del cogombre, varen haver de cruspir carn de vedella i cogombres a tutiplén. El cogombre, en català Fòrum és un pepino.