EUROPA POT VÈNCER SENSE ARMES

Europa no necessita armes ni cabdills per derrotar les tiranies. Els joves de l'Est han demostrat que l’ideal d’igualtat i llibertat que representa és al·licient més que suficient per aconseguir-ho. Fa 69 anys que lluiten. Van ocupar els carrers de Budapest i Praga durant el comunisme, van fer caure el mur de Berlín i van accelerar el col·lapse de la Unió Soviètica. Després van defensar la democràcia vestits de taronja a Kíiv, escenari també de l’Euromaidan, el moviment popular, emancipador i democràtic, d’ Ucraïna que va acabar de provocar la ira bel·licista del Kremlin. Ara acaben d’ocupar Belgrad. Ells marquen el camí i són exemple que un altre futur és possible. Són herois en un continent postheroic, amb mites que no hagin estat enderrocats per joves com ells.

Mentre els líders polítics d’Europa occidental parlen d’exèrcits i es preparen per a un duel amb Rússia, els joves serbis, desarmats i valents, combaten la tirania als carrers de Belgrad. Tres-cents mil van denunciar dissabte el president Aleksandar Vucic, l’alfil de Vladímir Putin als Balcans. El carrer és el taló d’Aquil·les de les autocràcies. Putin té tanta por d’un alçament popular que ordena empresonar el més innocent dels seus crítics. L’Euromaidan el va convèncer que havia d’envair Ucraïna per evitar el contagi democràtic a Rússia. El carrer ens parla que Europa és cooperació i dependència. Depenem els uns dels altres. No estem sols. Els joves de Belgrad fan pinya, com la van fer els de Kíiv per frenar l’expansió russa. Europa no és expansiva. És inclusiva. Li va costar molts segles d’aprendre que la llibertat més genuïna no necessita territori i, per tant, tampoc fronteres. L’Europa colonial i esclavista, d’imperis supremacistes llançats a guerres de conquesta i religió, va sucumbir amb la derrota d’ Itàlia i Alemanya a la Segona Guerra Mundial.

A Putin i Trump els agradaria veure-la renéixer perquè l’entenen millor. No poden entendre, per exemple, que Europa reconegui els seus pecats i arribi a admetre, com va admetre el president d’ Alemanya Joachim Gauck el 2015, que “no hi ha identitat alemanya sense Auschwitz”. Quan l’orgull cívic se sustenta a admetre d’on vens i què has fet, la societat demostra que la moral no és metafísica sinó que és arran de terra, en cada una de les nostres decisions, com la de sortir al carrer a protestar contra un líder corrupte.

L'Europa de la classe mitjana no necessita armes per soscavar l’autoritat dels tirans

Aleksandar Vucic és el màxim responsable de la mort de quinze persones per l’enfonsament d’una marquesina nova i mal construïda a l’estació de Novi Sad. Va passar al novembre i Vucic s’ofega sota l’evidència que es van fer servir materials de mala qualitat per augmentar el benefici econòmic de les autoritats.

Pocs dies abans de la gran protesta de dissabte, Don júnior va aterrar a Belgrad. El primogènit de Donald Trump, el mateix que al gener va visitar Grenlàndia per demostrar que l’illa està a la mercè dels Estats Units, es va plantar a Belgrad per donar suport a Vucic i parlar de negocis, concretament, del Trump International Hotel, un projecte que s’aixeca sobre les ruïnes del Ministeri de Defensa, destruït per les bombes de l’OTAN el 1999. Els joves alçats contra Vucic no volen el luxe immobiliari i kitsch de Trump perquè simbolitza la megalomania que intenten fer caure. Mentre ells omplien el centre de Belgrad, altres joves europeistes, aquesta vegada a Roma, van ocupar la plaça del Popolo amb banderes de la Unió Europea en defensa de la pau i contra el rearmament. Opinen que hi deu d’haver una altra manera de frenar l’expansionisme rus sense haver de recórrer a les armes i les estratègies militars de sempre.

Els governs europeus creuen que no hi ha més remei que armar-se fins a les dents. Asseguren, a més, que la in­versió en defensa impulsarà el crei­xement econòmic. No tenen clar, però, qui serà al capdavant d’aquestes forces armades europees. És lògic que un exèrcit tingui un comandant en cap i una sola autoritat política, però aquesta estructura piramidal exigeix un canvi dràstic de mentalitat.

Els joves europeistes han crescut en la pau i la complexitat del consens, en la igualtat i la transversalitat de la gestió. No veuen mètode més efectiu per defensar el bé comú que la cooperació i la codependència. Reneguen dels líders, sobretot els messiànics, i per això a la nova Europa només n’hi ha un al poder: l’hongarès Orban.

Les revolucions dels últims anys a l'Europa de l'Est donen la raó als joves de l’Europa horitzontal, complexa i de vegades fins i tot contradictòria. Van tenir èxit perquè van ser moviments de base, sense cabdills invocant els mites de la sang, la raça, la terra i la religió. Putin i Trump temen a aquesta Europa de gent anònima orgullosa de la justícia i l’equitat de les institucions comunitàries, de vegades superior a la que hi ha als seus propis estats. Per això la critiquen.

L’Europa de la igualtat no necessita armes ni jerarquies. La seva millor defensa i el seu millor atac contra els populismes sobiranistes és fer tot el que es pugui perquè la immensa majoria dels 450 milions d’europeus siguem classe mitjana. Els joves de Belgrad i Roma ho tenen clar. El dia que les ciutats europees s’omplin de gent com ells, els tirans tremolaran. - Xavier Mas de Xaxàs