SOM SABADELL, BANC DE SABADELL 2.6.12

Al bloc del Café de Ocata he vist aquest vídeo que és una autèntica delicia, ideal per aixecar-vos els ànims. En el 130 aniversari de la creació de Banc Sabadell han volgut retre un homenatge a la ciutat amb la campanya "Som Sabadell". Aquesta és la flashmob que varen realitzer com a colofó ​​final amb la participació de més de 100 persones de l'Orquestra Simfònica del Vallès i els cors Lieder i Amics de l'Òpera i la Coral Belles Arts.

Digueu-me bleda però cap al final del vídeo fins i tot se m'ha escapat alguna que altra llàgrima d'emoció.

ESQUERRA I L'ESTELADA HISTÒRICA 1.6.12

Joan Puigcercós, president del grup parlamentari d'Esquerra, ha demanat que la cambra catalana aprovi una resolució per a que l'estelada sigui reconeguda com a "bandera històrica" i s'eviti així que la Policia, com van denunciar seguidors dels FC Barcelona, pugui retirar-les al·legant que són inconstitucionals.

És cert que qui poca feina té, el gat pentina, i a Esquerra ja els hi passa això de tan en tant. L'estelada és actualment una bandera inconstitucional o aconstitucional, agradi o no, com ho és salvant totes les distàncies l'espanyola amb l'àliga, només que aquesta segona, la franquista sembla no li preocupa gens a les forces de l'ordre que la toleren sense cap problema.

Dit aixó, no entenc quina diferència hi hauria en el supòsit que la Cambra catalana considerés històrica l'estelada. Per la policia espanyola continuaria sent il·legal i seguirien actuant de la mateixa manera i amb la mateixa contundència vers ella, o els qui la portessin. A Esquerra segueixen amb el seu esport favorit que és fer bufar coloms en comptes de dedicar-se a questions més apressants i urgents que el reconeixement improbable d'una bandera, una bandera que com totes representa el que representa normalment, lluita, guerres i sang.

És el seu origen el que la fa difícil de reconèixer dins un Estat Monàrquic (i la Generalitat és Estat, cal recordar-ho). 


Aquí teniu un breu resum que suposo ja sabeu de com va sorgir l'estelada l'any 1928:

"La bandera estelada és la de combat. Tal com diu l’article 3 de la Constitució provisional de la República Catalana (la carta magna de la Catalunya Independent), redactada i aprovada l’any 1928 a Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català, "La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix."El fet d’haver-hi, en la nostra bandera de lluita, un estel ve de lluny. L’estel solitari simbolitza, ja per ell mateix, la llibertat nacional, la Independència. Si donem un cop d’ull a les banderes dels estats independents i de les actuals nacions sense estat, en moltes hi sovintegen estels. De tots aquests estats independents, el més antic de tots és Cuba, colònia espanyola fins l’any 1898. Cal recordar que la lluita de Cuba per la seva independència era ja seguida amb atenció pels catalanistes del segle XIX. Per tant, no és d’estranyar que la simbologia dels cubans insurgents hagués influït d’allò més en els independentistes que apareixen ja en aquells grups catalanistes. Al respecte podem afegir que, un cop acabada la guerra de la Independència de Cuba, es va crear, a Santiago, l’any 1906, el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja s’hi podia veure la primitiva versió de la bandera catalana estelada: al mig d’una senyera catalana hi lluïa un estel blanc de cinc puntes."
-
Sincerament, com diria l'expresident Pujol, aixó ara no toca, de fet, no deixa de ser un brindis al sol i amb la que està caient i el que vindrà si fem cas a Daniel Estulin, valdria més dedicar els esforços d'Esquerra cap a altres temes més vitals i urgents,

APARICIONS ESTEL·LARS 1.6.12

Això de L'Església, és com una empresa que té un bon producte, però no ven ni brot i cada vegada perd més vendes perquè el seus representants són uns pèssims professionals. Necessiten urgentment un bon director Comercial. Per cert, em pregunto com és que sent Espanya un país tan Marià, la Verge ha fet les seves aparicions més estel·lars a Lourdes i Fàtima. A veure si es que com Angela Merkel té problemes de geografía i no sap situar Espanya al Mapa i se'n va primer amunt i després a l'esquerra, o potser és que en general no s'aclareix, fixeu-vos que la placa de la foto diu: Que soy, era, inmaculada concepción.

MASSA CORDES PER A UN SOL VIOLI 31.5.12

Sergio Masini, primer violí d'una orquestra simfònica, està passant per un moment difícil i es va a confiar en el pastor de la zona on viu a Roma, el Pare Michael. Ell li explica els esdeveniments que van conduir-lo a una situació familiar molt complicada i sentimental. Casat des de fa molts anys amb Júlia, que li va donar dues filles (Mita i Louise) i un fill (Richard), va sortir a la "gira" a la província, on havia conegut a la jove Marisa: els dos estaven enamorats i Sergio havia convençut a la dona per anar a Roma. Així que ara Mario està a la clínica, a l'espera d'un fill. Continuant amb la seva història més i més desconcertat el pastor, Sergio explica com la seva vida també hi ha una altra dona i una altra família. Durant un altre viatge a la província, va fer una dècada abans, Sergio s'havia enamorat d'Adele, una dona dolça i submisa, desenganyada d'un difícil disgust amorós. Sergio s'havia trobat amb el seu veritable amor, que es va perllongar durant anys, que havia donat dos fills més. Per atendre de forma simultània les tres famílies, Sergio es veu obligat a tours "extraordinaris" de tot tipus, la seva vida s'ha convertit en una frenètica carrera de casa a casa, per donar a cadascuna de les seves esposes i els seus fills el que tenen dret a esperar d'un marit i pare afectuós. Finalment Sergio (un esplèndid i convincent Ugo Tonnazzi), pateix un atac de cor i es mor. El seu esperit serà present al funeral a l'església on es reuneix tota la seva família en llàgrimes.

Aquesta pel·lícula de Pietro Germi, em remet al President Rajoy, que com Sergio ha volgut satisfer a tothom i no ho ha fet amb ningú, a collat als ciutadans amb imposts, s'ha deixat enganyar pels bancs, no ha satisfet  aquests ni tampoc a Brussel·les que el renya dia si dia també. I és que no es pot tenir tres amors a la vegada i no estar boig com al bolero. I així li ha anat al gallec que es vantava que si ell arribava al front del Govern Espanya recuperaria la seva credibilitat davant tothom, i els mercats - com deia l'endemà de guanyar la sra de Cospedal - ens deixarien tranquils amb la prima de risc, que segons ella (quina visió) baixaria nomes els Mercats sabessin que governava el Pp. Avui ronda els 520 punts. Ha incomplert una per una les seves promeses electorals, i només ni falten dues, apujar l'IVA - es questió de dies - i tocar les pensions - i aquí és on tindrà si ho fa - més que un problema, un malson.

Ah! el títol de la pel·lícula que aquí varen titular Massa cordes per a un sol violí, en italià es deia "L'Immorale" que a la política el títol ja li escau, com a inmorals i perquè de tocar el violí en saben molt també.

UN IBI D'ANADA I TORNADA 31.5.12

70 parròquies, més de la meitat de les 120 que hi ha al Bisbat de Sant Feliu, que comprèn zones del Baix Llobregat, l'Alt Penedès, el Garraf i l'Anoia, pagaven l'IBI per algunes de les seves propietats tot i que aquests béns n'estaven exempts. Així ho han assegurat fonts de la institució, que han destacat que no tots els béns de les 70 parròquies estan afectats. Alguns dels errors es van descobrir arran de l'inventari que el Bisbat va fer quan es va escindir de Barcelona i va ser creat el 2004. Per tant, mitjançant una revisió que no s'ha fet en altres regions. Ara els responsables de patrimoni de la diòcesi tenen previst fer una revisió general i demanar l'exempció la Diputació de Barcelona.

No es tracta de les esglésies ni són, en la major part dels casos, quantitats importants, asseguren fonts del Bisbat. Però una setantena de parròquies dependents del Bisbat de Sant Feliu pagaven l'IBI per alguns dels seus béns, no tots, tot i que el concordat de l'Estat amb el Vaticà de la Transició els eximeix de tributar aquesta taxa. Hi ha altes esglésies en la mateixa situació que han pagat l'IBI estant-ne exempts i ara volen que els retornin els diners.

Aquest acord amb la Santa Seu ve de l'any 1972 i el va signar Felipe González, Fins ara ningú se n'havia preocupat, ni els mateixos socialistes als qui de sobte els hi ha entrat la cagalera per aquest assumpte. I com succeeix sovint a aquest país, la gent comença a desbarrar, hi ha qui diu que amb l'Islam no s'hi posen perquè n n'hi han, ignorant que les mesquites són llocs de culte i com les esglésies estàn exemptes de pagar l'IBI. Però és que la llista de entitats que no paga l'IBI es llarga, a banda de les Confessions en general, hi tenim: Monuments històrics, ambaixades, edificis dels Sindicats.

A més a més i reblant en l'assumpte de l'IBI i L'Església catòlica, el cínic per excel·lència Rouco Varela va dir que si L'Església havia de pagar impostos hauria de reduir la seva ajuda a Caritas, ajuda que només és d'un 1% dels diners que rep de l'Estat que són de l'ordre dels 8 mil milions d'euros anuals. de fet, ni aquest 1% aporten atès els 8 mil milions es corresponen a la suma de diferents conceptes.

S'ha de tenir molta barra, però aquest sinistre i menyspreable personatge ja no ens hauria de sorprendre res.

Resumint que no tan sols L'Església no pagarà l'iBI sinó que la part de la mateixa que l'ha pagat reclamarà la seva devolució, o sia que serà un IBI d'anada i tornada. Con do cohone!

DE BANCS, BANKIA, CAIXES I EL 'CIRUELO' 30.5.12

Hi ha un vell acudit de l'Eugenio que té veure amb Bancs, Bankia i caixes....Un home ha de marxar de vacances i deixa el seu gat a un amic per que li cuiti, quan arriba al lloc de destí vacacional rep una trucada de l'amic: Joan, el teu gat s'ha enfilat a un arbre, ha caigut i s'ha matat. L'home, el renya mentre li diu: Home! no m'has de donar així la noticia, has de ser més diplomàtic. Primer m'havies d'haver trucat i dit: el teu gat s'ha escapat, l'endemà em tornes a trucar i em dius que s'ha enfilat a un arbre, el dia següent em dius que ha caigut de l'arbre però no saps com està, així em vaig fent a la idea i quan em tornis a trucar per dir-me que el gat es mort ja estaré preparat i l'impacte no serà tan fort. L'amic pren nota i l'any següent com ja no hi ha gat, l'home en marxar de vacances li deixa l'avi perquè el cuiti. Quan fa un parell de dies que és ja de vacances, l'amic el truca i li diu: el abuelo se subió a un ciruelo......

Doncs amb Bancs, Bankia i caixes i el Sr. de Guindos passa més o menys el mateix: primer eren 7 mil milions d'euros per tota la banca, després 4 mil més 19 mil només pèr Bankia, a continuació 30 mil milions per Catalunya Caixa i la resta de rèmores... El problema, la gravetat de la situació és que la história encara no ha acabat, el Sr. de Guindos encara no ens ha comunicat que la Banca 'se subió a un ciruelo'.

REFLEXIONS D'UN DRETÀ D'ESQUERRES 30.5.12

De sempre se m'ha donat més bé agafar els revolts a la dreta que els que són a l'esquerra, porto ja més de dos milions de quilòmetres conduint i en aquest sentit segueixo igual. El que em preguntava aquest matí a primera hora mentre escoltava música al cotxe (ja no goso posar la radio), és si aixo es deu al fet de ser dretà (que no de dretes) i si als esquerrans els passa a l'inrevés, o sia que agafen millor els revolts a l'esquerrà que a la dreta. Entenc és una reflexió una mica beneita, però algun esquerra que conduís, potser m'ho podria aclarir. Gràcies.

ELS GITANOS I BANKIA 29.5.12

Em varen ensenyar fa temps que el valor de les existencies de roba fora de temporada era zero i en la mesura que se'n traguès algun diner dels saldistes (bàsicament gitanos de mercadillo), aquest era el seu valor real.. Els 40 mil milions d'actius immobiliaris tòxics de Bankia, valen a dia d'avui aixó, "0", i el que en puguin treure en deu o quince anys (amb sort el 50%) ja es veurà i s'hauria de comptabilitzar com a ingressos extraordinaris a compte de pèrdues d'exercicis anteriors. La resta és enganyar i enganyar-se, vol dir doncs que als 23 mil milions d'euros d'ajuda de l'Estat a Bankia ja en poden anar preparant 30 mil milions més, i sinó al temps. Parlava al començament de gitanos, i de fet hi ha una enorme diferencia entre ells i els directius de Bankia, els gitanos són gent honesta i com a calós, amb caler fresc a la butxaca.

TERRORISTES i terroristes 29.5.12

Ja vaig explicar fa uns dies que Apuntem.cat va fer un inventari dels que reclamaven un atemptat contra els afeccionats catalans i bascos: "Fóra bellíssim posar una bomba divendres al Calderón. Ens treuríem del damunt catalans i bascos. Això de pitar l'himne...", escrivia un tal Alejandro Báez respecte a la final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic de Bilbao. Com ell, un bon grapat de tuitaires es feien ressò de la demanda d'un atemptat amb bomba contra el públic del partit. El recull el podeu trobar a Apuntem.cat, una web que aplega i fa públiques les mostres constants de catalanofòbia que es difonen des de l'espai internàutic espanyol.
.
Tots aquests comentaris s’han publicat, amb cara nom i cognom en molts dels casos, i ningú ha pres la decisió d’actuar legalment d’ofici contra ells. Perquè a Espanya les lleis antiterroristes només tenen un destinatari, i és l'Estat el qui considera qui són terroristes i qui no. Mentre, la Policía del Sr. Fernandez y Fèrnandez, reparteix estopa a alguns ciutadans i el Ministre García-Margallo desbarra amb la xiulada, demostrant que per ser Ministre a Espanya, quan més idiota i ignorant més fàcil és ser-ho. S'ha de ser molt espanyol, aixó si.


Explicava avui a Rac 1 Quim Monzó que ens podria envaïr Gibraltar i tota la península Ibérica (Portugal a banda) seria británica. No ho sé! segueixo creient que sobre tot per Catalunya, la millor solució seria aquesta.... però fins ara, cap Conseller d'Interior m'ha fet cas, ni la Tura.


foto: blogpenyabogarde

VIC: MAIG DE 1991 29.5.12

La tarda del 29 de maig de 1991, ETA va atemptar contra la Caserna de la Guàrdia Civil de Vic, amb un cotxe bomba carregat amb uns 70 quilos d’amonal. L'atemptat va causar 10 morts y 40 ferits.

Avui es compleixen 21 anys d'aquells fets. I no tinc clar que s'hagi donat a les víctimes i als seus familiars el recolzament que es mereixien, possiblement - i no ens enganyem - perquè eren Guardies civils, però abans que tot, persones i entre elles víctimes, fins i tot nens.

L'any 2001 recordo que estant a Vic em va explicar el meu acompanyant que aquell descampat on hi havia cotxes aparcats era on hi havia hagut el quarter de la Guardia Civil i les cases dels familiars. Li vaig comentar que m'estranyava no hi hagués cap monument, o placa recordatoria dels fets, i la persona em va contestar: ni ho veuràs, eren Guardies Civils, sin fossin del poble ja estaria fet fa temps un memorial que restaria ple de flors tot l'any. D'acord, li vaig dir, però varen morir civils també, dones i nens dels Guardies Civils. El meu acompanyant ni es va immutar i va reblar: no hi veuràs cap recordatori i aixó d'ací a deu anys o més seguirà igual.

Pot resultar obvi que no tingui simpatia per la Guardia Civil, de fet no la tinc per res que dugui uniforme i gorra, però crec que és una gran falta de sensibilitat i respecte a les víctimes del sagnant atemptat que no s'hagi fet al terreny que ocupava la casa quarter, una plaça o un monument recordant a les víctimes d'aquell atemptat, el pitjor que ha sofert Catalunya després del de Hipercor. Que hom sàpiga els què van morir eren persones innocents i fins i tot alguns nens.


L'ùnic digital que en parla avui és el 9nou en aquest breu:


"L’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes fa un acte de recordatori a les víctimes d’ETA a Vic.
L’acte es farà a les 5 de la tarda al solar on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, en la que tres membres d’ETA van fer esclatar un cotxe bomba el 29 de maig del 1991."

http://www.tv3.cat/videos/3441011/ETA-a-la-ciutat-dels-sants

EL PROBLEMA ÉS BANKIA, ESTÙPIDS 28.5.12

El problemas no és per més que ho criminalitzeu, el deficit de les autonomíes, estùpids, el problema rau en Bankia i la resta d'ajudes a Catalunya Caixa i altres, amb un total de 53 mil milions d'euros. Aquest és el problema intern i extern.

À BOUT DE SOUFFLE 27.5.12

Malgrat la comunió de Chabrol, Truffaut i Godard, hi ha pel·lícules que envelleixen molt malament, en el cas de Truffaut és ja la segona (vegis Farenheit 451º). Ahir vaig veure una mica per casualitat, una pel·lícula que ja veig envellirà bé, possiblement perquè està molt ben feta "No habrá paz para los malvados". Potser no n'hi ha prou amb 'cahiers du cinemà' i nouvelle vague, cal saber fer cinema que perduri, i, sincerament, tant que em va impresionar à bout de souffle en el seu moment, i ara la trobo molt desfasada, mal feta i pitjor interpretada, només queda la intemporalitat de la bellesa de Jean Seberg. Potser és arribat el moment de que caiguin alguns mites.

SANTIAGO I MERCÉ 27.5.12

el Santiago i la Mercé -

Com cada diumenge des que em vaig casar he anat a esmorzar amb el Santiago el meu pare. Es diu Santiago perquè el seu oncle i el seu padrí es deien Jaume, i perquè no hi haguessin tants Jaumes li varen posar Santiago.

Com vaig a comprar el pa a cal forner, el Santiago i la Tina, la seva gosseta m'esperen al carrer, a l'entrada de casa seva, el Santiago amb sandàlies, texans i la jaqueta del pijama (con do cohone que diria Torrente) i el bastó, del qui ara (déu hi ajuda ha costat que el portés) és inseparable. El bastó és cosa de vells deia fa una any (en té 95 acabats de fer) l'hi ha costat, però ha entès que el necessita si no es vol anar estampant els pinyos pel terra.

En acabar d'esmorzar s'ha llevat la Mercè i la seva fibromiàlgia que la porta a malviure. La Mercè està emprenyada amb Caixa Sabadell que li te retinguts 5 milions de pessetes (la Mercè encara viu i pensa en pessetes), cinc milions de pessetes dels qui percep els interessos, però ja li he dit que mai els veurà, si de cas els seus hereters. Hi ha algun Banc segur? m'ha preguntat el Santiago? No! li he dit, i menys Caixa Sabadell que varen posar de màxim mandatari a un venedor d'Electrodomèstics. No hi ha cap entitat sana, Santiago, i totes, totes han enredat a jubilats com la Mercè amb fons de risc que ara no poden tocar, i ja veure'm quan. I que hem de fer? es i em preguntava el Santiago: Benzina i calar foc a tot és una solució - li he dit - i com no ho farem, 'agua y ajo' com diuen en castellà i/o/u espanyol a 'aguantarse y a joderse' mentre Serra Rato & cia es jubilen de la seva mala gestió amb jubilacions milionàries i Millet i Montull segueixen en llibertat (cal no oblidar-ho). Diu l'expresident Pujol que no té arguments per rebatre als independentistes. Jo n'hi donaré un sr. Pujol, el gran corrupte i facilitador de corruptors, vostè i els seus han estat el problema, no Espanya. La no independència Sr, Pujol, són els morts que vos heu matat, sobretot polítics, o dit d'una altra manera, si us plau: calleu president, ja heu fet prou de mal al País, per dignitat aliena, calleu la boqueta i deixeu que ens ensorrem amb un mínim de dignitat, amb la poca que ens queda.

REPRESSIÓ A SIRIA, DAVANT LA INDIFERÈNCIA EUROPEA 27.5.12

L'ofensiva del règim sirià de Bashar Al-Assad sobre la ciutat d'Al Haula, a la província central d'Homs, ha deixat ja almenys 90 morts, molts d'ells menors d'edat, segons han informat aquest dissabte els grups de l'oposició siriana. En un comunicat, l'Observatori Sirià de Drets Humans (ODSH) va assenyalar que 25 dels 90 morts en els atacs de les últimes 24 hores sobre Al Haula són menors.

El grup d'activistes sobre el terreny Comitès de Coordinació Local situa la xifra en 88 morts, a causa dels bombardejos amb morters que van donar pas posteriorment a la intervenció terrestre dels shabiha (milicians del règim), que van massacrar a famílies, segons denuncien. Grups d'activistes han penjat vídeos a internet, l'autenticitat no va poder ser verificada, amb imatges que mostren els cadàvers en una habitació de més d'una desena de nens petits, que suposadament van perdre la vida a Al Haula.

Sento una profunda vergonya com a ciutadà europeu, perquè aquest de Síria és un problema real, que porta ja més de deu mil civils morts des que varen començar les hostilitats d'un Govern vers els seus ciutadans, i ningú fa res per evitar aquesta massacre que com una gota malaia apareix sovint en les noticies d'internacional, sense que se li doni massa importància, i Bassar al Ashad ho sap, per això continua massacrant al seu poble amb total impunitat. Ens queixem que Europa va girar l'esquena a Espanya en la seva guerra civil, i ara ho fa amb el poble de Síria, i España també.

BEATS A NOVA YORK 26.5.12

Jack Kerouac, Allen Ginsberg, Carr Luciano, i altres a Nova York, 1959 ...

No eren cap bon exemple de res, ni ho pretenien, tampoc és que volguessin canviar res, i ni molt menys eren estúpìdament correctes. No tenien, com Bolaño o Lamborghini, una clara pretensió de gloriosa posterirat  i en canvi la varen aconseguir mentre queien pel camí de la Ruta 66. Diuen que la pel·lícula que han presentat a Cannes de l'adaptació de 'on the road'  la nóvel·la més coneguda de Kerouac, es molt avorrida, millor doncs si encara no ho heu fet, que us llegiu la novel·la.

HAS OMPLERT BUIDORS, PEP 26.5.12

Als qui som culés de vell, se'ns fa estrany, 14 títols en quatre anys. I se'ns fa estrany car abans solía ser un cada catorze anant la cosa bé. Va venir el fantasma holandés y va equilibrar una mica la consecució de títols amb un equip bastant limitat al que no entés mai per que li deien Dream Team, amb lo molt que hi vàrem patir i poc disfrutar, que potser la gent no, però jo tinc memòria, quatre lligues, tres a l'ùltima jornada i una champions a la prórroga amb un equip de segona fila, i encara se'l considera com si d'un guru es tractés al barrut holandés.

I va venir Rickjaard amb la seva suau flema, i Ronaldinho ens va regalar dos anys de fútbol meravellos. Faltava per arribar en Pep. Jo hi vaig creure de seguida, escrit ho he deixat en més d'una ocasió en aquest bloc, de la mateixa manera que vaig dir que Cesc no era un home pel Barça i el temps m'ha donat la raó. Aquests quatre anys hem fruït molt, hem xalat i hem aprés moltes coses amb la manera de fer de'n Pep, cert és també que hi ha uns jugadors amb un que sobresurt com Messi, que l'han ajudat molt, però els resultats, l'admiracio que aquest equip ha despertat a tot el món, quedaràn ja per la història, mentre altres viuen instal·lats en la 'histèria' fins al 2016, diuen.

Res, que diuen que s'acaba l'era Guardiola els qui no entenen ni flowers de fúbtol, i encara parlen de l'estil de l'holandés. L'equip continuarà jugant bé  i guanyant, ha entrat ja en una dinámica sense camí de retorn encara que no hi hagi en Pep. Anit al Manzanares no es va acabar cap`cicle, simplement es va acabar una temporada en la que el millor Barça de la història va guanyar la copa del Rei.

El fútbol és el més important de totes les coses que no tenen importància deia Valdano. Josep Guardiola, l'ha dignificat i li ha donat importància. Gràcies Pep.

ALGÚ CONEIX ALGUNA SOLUCIÓ? 25.5.12

Un músic de 60 anys i la seva mare se suïciden a Atenes després de deixar una nota com va fer el jubilat grec que es va immolar a la plaça del Syntagma.

"El meu nom és Antonios Perris. Durant 20 anys he cuidat la meva mare de 90 anys d'edat. Des de fa tres o quatre anys té Alzheimer i fa poc se li ha diagnosticat esquizofrènia i altres problemes de salut. Les residències per a la gent gran no accepten pacients que suposen una càrrega així. El problema és que jo no estava preparat i no tenia efectiu quan es va produir de sobte la crisi econòmica. Malgrat tenir propietats i haver venut tot el que he pogut, m'he quedat sense diners i ja no tinc ni per menjar". El text, desesperat, el va publicar Perris a la web Stixoi.info.

Els testimonis han relatat que mare i fill van saltar al buit agafats de la mà, poc després de les vuit del matí. Tots dos vivien al primer pis de l'edifici, situat al barri atenès de Metaxourgio, informa el portal Athens News.

L'home ha estat identificat com a Antonis Perris, músic de professió. Segons els veïns, la família passava dificultats econòmiques i, de fet, Perris va relatar fa poc al seu bloc que feia 20 anys que cuidava la seva mare.

"Recentment he patit nous i seriosos problemes de salut. No em ve cap solució al cap. Suficients propietats però no diners en efectiu, cosa que significa no menjar. ¿Algú coneix alguna solució?", preguntava Perris.

També va escriure alguns versos sobre la situació econòmica i política a Grècia: "Estem governats per lladres i tots els seus acòlits" o "Les ordres em diuen que em suïcidi", són algunes de les frases. El suïcidi de Perris es produeix un mes després del del jubilat Dimitris Christoulas, de 77 anys, que es va treure la vida a la plaça del Syntagma d'Atenes, en una acció que va captar l'atenció internacional i va generar noves mobilitzacions socials. La seva carta va commoure el món. elperiodico.cat.

Podía haber fet un escrit, pero entenc la noticia parla per ella mateixa, i no cal afegir-hi res més. 

Aquest escrit està dedicat als mercats i als lladres dels governants i especuladors.

JOGUINES TRENCADES 25.5.12

Els subproductes residuals que deambulen per televisions i revistes dites del cor, cada vegada són de més baixa qualitat, ni tan sols són menyspreables, més aviat dignes de compasió, joguines trencades o a punt de trencar-se en mans de rapinyaires de l'exit temporal a qualsevol preu.

DE LA FELICITAT 24.5.12

Qui no hagi posseït mai res i, malgrat aquest fet hagi tingut el que necessitava, ha estat molta la vora de l’estat de consciència que pot portar a la felicitat. El problema per a no ser feliç no és el fet de ser pobre, sinó en ser pobre i a més a més una hipoteca pendent de pagar, que encara és una pobresa pitjor.

FALANGISTES DE COPES 24.5.12

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid permet que la Falange marxi "Por la unidad de España" divendres, just abans de la final de Copa que enfrontarà Barça i Athletic de Bilbao. Per bé que el ministeri de l'Interior espanyol va decidir endarrerir la manifestació que havien convocat La Falange i Nudo Patriota Español a Madrid aquest divendres, just abans de la final de Copa entre el Barça i el Madrid, ara el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat ha admès a tràmit el recurs de La Falange i l'autoritza a manifestar-se "Por la unidad de España". La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Madrid diu, a diferència de la policia i de la delegació del govern espanyol, que en la manifestació del proper divendres només hi pot haver "un perill abstracte".

El Tribunal superior de Justicia de Madrid no és abstracte, és real, perillosament i inconscientment real. Aquesta marxa d'un partit no legal de clara inclinació feixistoide, feta amb tota la intenció de provocar aldarulls aprofitant la final de la copa del Rei, en un País seriós no s'autoritzaria, clar que en he dit en un País seriós i Espanya prou es veu no ho és.