GOTES DE PLUJA

.

Les gotes de pluja, s'encasten tremoloses al vidre de la finestra, deixo d’escriure i les observo. Avorrit com estic, per un moment han cridat la meva atenció. M’aixeco i m’hi acosto, el vidre més que atraure-les els hi ha fet de para-xocs. Després d’un instant en que, quietes, es queden en suspensió, llisquen vidre avall, deixant un rastre de punts diminuts.

Ho fan poc a poc, ara a la dreta, ara recte, ara a l’esquerra, les irregularitats del vidre els marquen el camí a seguir. En arribar a baix de tot, topen amb la superfície del marc de la finestra, on es desfan com les onades perdudes d’una mar de butxaca en una platja inversemblant.

Sense saber-ho, les gotes de pluja acaben el seu vacil·lant i curt viatge, ignorants e ignorades, víctimes innocents de la llei de la gravetat.

Avui peró, algunes d'elles no ho han estat del tot soles, puig al llarg del seu periple jo, l'avorrit, las he observat.