La primera vegada que vaig sentir a parlar del poeta Barceloní José Maria Fonollosa va ser a través de 'SUPONE FONOLLOSA' d'Albert Pla, corría l'any de 1995. Pla parlava d'un poeta Barceloní maleït, i sincerament, no li vaig fer massa cas. De fet, vaig pensar que havia escrit ell els poemes i el poeta era inventat. No seria la primera vegada, jo mateix em vaig inventar un poeta: Karl Heinz Wolfovitz.
La segona vegada que n'he sabut de José Maria Fonollosa ha estat en llegir el comentari d'en Lluis Bosch al seu blog, on li ret un principi de començament d'homenatge que, de fet diu li retrà el 7 d'octubre vinent, dia en que es compliràn 20 anys de la seva mort. A la wikipedia hi ha informació sobre Fonollosa, en castellà i gallec. Us deixo un poema d'ell, però aquí en trobareu més.
Debiera ser destruido por completo.
Construir un mundo nuevo sin sus ruinas.
Y estrenar una vida diferente.
Pero al pasar el tiempo el nuevo mundo
tampoco hallarán propio nuevos hombres..
También ellos querrán un mundo nuevo.
Mejor fuera destruirlo y no hacer otro.
José Maria Fonollosa
M´agrada....¡. Salut
ResponEliminaJa sabia que t'agradaria poc o molt. Per a un lector de Cioran com tu, Fonollosa és en una òrbita propera.
ResponEliminaSembla que al final som tres els qui hem parlat de Fonollosa. Segur que tres no fa homenatge.
ResponEliminaJa fa anys, però com he gaudit amb Cioran!
tan en Lluís com jo no som molt d'homenatges, i si de citar o comentar personatges com Fonollosa en un moment determinat.
ResponEliminaBusca aquest, et sorprendrà i es també escriptor i poeta maleït:
OSWALDO LAMBORGHINI.
Si el trobes, llegeix EL FIORD