Ese problema es un problema de todos los políticos en este país, que en muchas ocasiones, se preocupan más del partido y de seguir al frente, que lo que hacen cuando estan como responsables.
Cuesta mucho vender un mal producto y aquí compramos mal producto y caro.
161o euros Miquel, que a Russia la vida està molt cara. O hi ha molta cara, però tampoc por anar el President a la pensión Manoli, pensa que anava amb la senyora
Temujin: sucede que - en un refrán que parece tuyo "hagas lo que hagas, la cagas" - Los rusos son importantes a dia de hoy para Catalunya y hay que cuidar el huerto, aunque quizás no era este el momento mas oportuno para el país, aunque si para el President.
Avui el meu pare, mirant la tele, el desastre del Madrid Arenas, deia que era absolutament lamentable, i que s'ha d'aprendre perquè no torni a passar mai més. Però que hi havia una diferència. "Imagina que això hagués passat a Catalunya. Tots, els d'allà i els d'aquí, estarien ja demanant amb crits i esgarrifances, la dimisió del Mas". Així som els catalans.
Jo sento que s'ha de criticar el poder, el tingui qui el tingui. No és important fer-ho, és fonamental. Però mai em sumaré al que jo considero que és crítica partidista.
Es cert, Ramón, però el problema és d'ells que aixi els va. S'ha de ser curós i més en els moments actuals, però jo no critico al President, de fet aquest text s'ha publicat per error, car anava seguint d'un comentari precisament en el sentit del teu pare, però s'ha colat tal qual i així ha quedat, només amb les paraules del President.
receta de durillas con salsa de mostaza
-
I N G R E D I E N T E S
Aceite de oliva
300 grs. de durillas (también les llaman *mollejas de pollo*) ya limpias
un poco de sal y, si queremos, pimienta
4...
Incertidumbres
-
Desde que hablamos en casa de Francesc, de Yuval N. Harari y su libro
*Nexus*, he estado haciendo los deberes y no solo me he metido a leer ese
tocho (bas...
Relativizar
-
Fósil de una ostra. Mioceno. Montjuic.
*Cuando el Doctor en Biodiversidad, Joan Barrull, conservador del Museo
Geológico del Seminario de Barcelona, n...
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
-
*( Fotografia de Jürgen Fälchle)*
*II *
*Vindrà l’hora de jutjar-me *
*i hauré estat els meus versos i esborralls:*
*una joguina plàstica, un gla...
EL INFIERNO NUESTRO DE CADA DÍA
-
En Suecia, en Noruega y en algún que otro país de esos del frío han
empezado a mandar instrucciones a la ciudadanía para usar en caso de un
ataque nuclea...
Postales de otoño. Neptuno
-
Deidad Neptuno. Si hay un personaje más recóndito que ningún otro en la
ciudad ese eres tú. Y sin embargo, tal vez esa condición de permanecer
reserva...
Cuadro vivo
-
Fotografía: José Luis Cernadas Iglesias
Asiduo de la cafetería del Club Náutico, le gustaba sentarse siempre en el
mismo lugar. Era la mesa del fond...
Un amor perdurable a fuerza de no serlo
-
I
En las últimas décadas del siglo XIX vivió en Oviedo un hidalgo llamado don
Pepito Alegre, considerado unánimemente como «cumplido caballero, honra y
...
Anton Bruckner
-
*Anton Bruckner. Caricatura de Pablo Morales de los Ríos *
Parece que actualmente Anton Bruckner (1824-1896) no está muy de moda.
Tiene detractores y es...
Ecos lejanos, 24
-
Sigue siendo tu mano tan leve como entonces, susurra la mujer. Es ese don
de aquello que roza lo imperceptible lo que siempre me gustó de tus
caricia...
-
Are you a social media manager running an account for an organization or
high-profile individual? Or do you own a website and want a simpler
username? On B...
Hace nueve años.
-
- Me ha parecido oir el coche de los forestales...
- Vámonos entonces, chicos.
- Sí, este sitio es muy expuesto...
*Estábamos con los agentes foresta...
SE'NS HA INDIGESTAT EL CREMAT...
-
Ahir estava molta gent revolucionada a causa del fet que, en un programa de
la tele, entre d'altres, menys coneguts i, en algun cas, fins i tot
silenc...
Relats Conjunts (novembre - 2024)
-
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per la
pintura «Interior de taller» (Ramon Casas – 1883). EL MISTERI DEL PARAIGUA
VERM...
NADIE ES INMUNE ...
-
*V*ivimos en la era del reduccionismo simplista, bajo la tupida
cortina de la intoxicación y constante desinformación. Los discursos
demagógic...
Contra las grandes palabras I
-
*Comencé siendo socialista en la escuela secundaria, pero no encontré la
escuela muy estimulante. La dejé a los 16 años y volví sólo para presentar
lo...
Trump, trampeja i guanya
-
Colpit pels resultats de les eleccions presidencials dels EUA, m’atreveixo
a dir, ras i curt, que amb la victòria de Trump ha guanyat l’economia i han
pe...
Ignacio Sánchez-Cuenca
-
Es profesor de Ciencia Política en la Universidad Carlos III de Madrid. Es
autor de Las raíces históricas del terrorismo (Catarata, 2021).
La entrada Ign...
FERRETERIA VITAL
-
*Hola a todos.*
*Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.*
*Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las
pestañas, y...
Y no gastarse 1800 euros noche en su habitación....Deu meu ¡¡¡ quin país ¡¡¡
ResponEliminaEse problema es un problema de todos los políticos en este país, que en muchas ocasiones, se preocupan más del partido y de seguir al frente, que lo que hacen cuando estan como responsables.
ResponEliminaCuesta mucho vender un mal producto y aquí compramos mal producto y caro.
161o euros Miquel, que a Russia la vida està molt cara. O hi ha molta cara, però tampoc por anar el President a la pensión Manoli, pensa que anava amb la senyora
ResponEliminaTemujin: sucede que - en un refrán que parece tuyo "hagas lo que hagas, la cagas" - Los rusos son importantes a dia de hoy para Catalunya y hay que cuidar el huerto, aunque quizás no era este el momento mas oportuno para el país, aunque si para el President.
ResponEliminaAvui el meu pare, mirant la tele, el desastre del Madrid Arenas, deia que era absolutament lamentable, i que s'ha d'aprendre perquè no torni a passar mai més. Però que hi havia una diferència. "Imagina que això hagués passat a Catalunya. Tots, els d'allà i els d'aquí, estarien ja demanant amb crits i esgarrifances, la dimisió del Mas". Així som els catalans.
ResponEliminaJo sento que s'ha de criticar el poder, el tingui qui el tingui. No és important fer-ho, és fonamental. Però mai em sumaré al que jo considero que és crítica partidista.
Es cert, Ramón, però el problema és d'ells que aixi els va. S'ha de ser curós i més en els moments actuals, però jo no critico al President, de fet aquest text s'ha publicat per error, car anava seguint d'un comentari precisament en el sentit del teu pare, però s'ha colat tal qual i així ha quedat, només amb les paraules del President.
ResponElimina