Baixo a la Plaça Jonqueres amb el meu net. El parc infantil restaurat quan el pla 'E' de Zapatero, compta amb elements d'aquests de fusta dura que posen arreu i un terra esponjós que ja es comença a malmetre. El parc és ple de gom a gom de mainada enjogassada que a la que fa bon temps envaeix esvalotada carrers, parcs i places.
Hi ha nens magribins, negres, una oriental, una altra de bosniana, dos gitanos i el meu net que és dels pocs de raça blanca. Juguen tots junts, no en saben res de races, religions ni odis, car són molt més savis que nosaltres. No criminalitzen ningú pel seu color de pell ni li pregunten pel seu origen. Simplement, juguen entre ells com ho ha fet sempre la mainada, abans de perdre la innocència, i s'entenen.
És molt normal, Francesc, són criatures i ells afortunadament d'això que els grans ens “agrada”pensar que només nosaltres som els únics, els millors y els més guapos, ells ni saben ni volen. Aquí al poble no tenim més emigrants que gent de l'Índia, i passa igual. Els seus nens ensenyen als nostres el seu idioma: el punjabi. Els seus pares (potser perquè tampoc són molts, aprenen català aquí mateix) Un dia parlant amb un senyor, va dir que el punjabi el parlen uns 80 milions de persones, a més de l'anglès. No és per criticar, t'asseguro que penso que cadascú és amo dels seus actes i si no volen doncs allà ells, no seré jo qui obligui a ningú a res, però en comparació hi ha més gent de parla no catalana (que aprèn català) entre aquesta gent, que els vinguts fa 40 o 50 anys des de qualsevol punt d'Espanya.
ResponEliminaI aquests nens, si Madrid no ho espatlla tot, no només seran amics tots, sempre, sinó que parlaran més idiomes que els nostres.
Aunque no estan en la sociedad, los niños son "bichos sociales" o eso creo yo que tengo tres...
ResponEliminaTemuin: Són locos bajitos, como decia Serrat, pero no tienen ningún prejuicio hasta que se los encasquetamos nosotros.
ResponEliminaals nens a banda de nosaltres mateixos, no aconsegueix espatllar-los ningú...Josep.
ResponElimina