Menys que abans però encara hi ha gent que xiula pel carrer (de seixanta en amunt en general) el meu pare, o jo mateix en som un exemple. El Santiago el meu pare, diria que la gent no xiula tant perquè ha perdut la innocència, que abans n'hi havia més... Deixem-ho en punts suspensius. Cert és però que abans si que es xiulava més pel carrer, però és que depèn de la ubicació geogràfica, no és igual a Barcelona que als pobles. Al matí a primera hora pels pobles la gent encara es dóna el bon dia, formalitat que a ciutat s'ha perdut en general i xiular es xiula -encara-, és un clàssic que es resisteix a desaparèixer com que els lampistes ensenyin la regatera del cul. En Serrat explicava que tenia un veí que sabien quan anava a arrugar la cara (cagar) perquè cantava o xiulava (no ho recordo exactament) pel cel obert. A Barcelona Kurt Savoy gravava discs només xiulant.
I també abans la gent cantava a casa seva o pel carrer, sobretot les dones fent la feina o a la cuina cantaven cançons populars, pujant o baixant per l'escala, i això sí que s'ha perdut molt, potser perquè estem assetjats arreu per les màquines, o perquè massa gent porta l'MP3 a la butxaca i els altaveus a l'orella. De fet cada vegada som més introspectius en el nostre comportament quotidià, més autistes, potser perquè a banda de perdre la innocència hem perdut també aquella alegria i il·lusió que abans, malgrat les moltes dificultats de l'època, la gent tenia. I no serà que actualment no tinguem mals per espantar....
Recordo que de pre-adolescent m'agradava cantar copla, i sobretot una que es deia 'Campanera'. Ara ja no canto, és cert, però si taral·lejo i xiulo anant pel carrer o a casa, de fet, amb tanta gent que va xerrant sola pel carrer amb els seu mòbil ja no dec cridar gens l'atenció. Depèn de l'estat d'ànim, puc taral·lejar o xiular: 'la sombra de tu sonrisa', la 'cançó de l'Indiana Jones'. N'hi ha d'altres, però aquestes dues són les més recurrents. Ja veig que m'estic fent gran.
Per cert, no recordava que Estrellita de Palma tingués aquest pitu.
Tags:
100
Ja saps què diu el refranyer popular:
-qui canta a la taula o xiula al llit no té el seny complit.
-val més qui piula que qui xiula
La veritat és que "xiular a llit" té una lectura sexual evident, però ho deixo estar. En tot cas, als països de l'orient (Pakistan, India, etc) la gent xiula molt. També se'ls acabarà amb el "progrés"?
A mi els dos dependents pakistanesos de sota de casa m'expliquen moltes coses del seu país que em fan pensar que viuen més feliços, i relativament més pobres.
No se porqué, pero cuando estoy dentro de las cocinas de T d C silbo...Me dejan entrar a las 8 y 15
Ellas, que no bajan hasta las 8,30 (están en misa desde las 6 de la mañana ) hubieron en una ocasión d envíar una emisaria hacia la cocina para que dejara de silbar...
Creo que el último tramo de su misa está acompañado de algún silbo que se me escapa..y es curioso, no soy de silbar...pero allí si lo hago.
potser és un tòpic, pero els pobres sempre es diu que són més feliços Lluís, els pobres i els badulaques, pel que expliques.
Bé Miquel, es tractava d'una misa amb fons musical.
quan era petita i m'enviaven a buscar alguna cosa per la qual havia de travessar el pati de nit o anar a l'habitació dels mals endreços... tenia por i demanava companyia. Com que em deien "canta, que així no tindràs por", hi anava xiulant "El puente sobre el río Kway" (no sé com s'escriu kuai)
És la meva cançó favorita per xiular quan tinc por i fer-me-la passar (més o menys9
:)
Montse: és bastant habitual aixó de cantar per no tenir por, ja es diu que qui canta el seu mal espanta.
Pues yo soy de cantar bastante, pero no es la norma, mi padre (que era mayor que yo) me decía que antes se cantaba en casi todos los oficios. Es una pena y una muestra de infelicidad.
lo que te contaba tu padre es cierto Temujin, y eso que tampoco eran tiempos fáciles, pero la gente cantaba y silbaba mucho. Ahora andan com el MP3.