La producció de masses, com Ford bé ho havia vist fa gairebé mig segle, és impracticable sense el consum de les masses. L'organització dicotòmica, mantenint a l'assalariat, sigui obrer o empleat, treballi 50 o 35 hores per setmana, en la regimentació i l'alienació, reduint les seves possibilitats de trobar satisfaccions en el seu treball, té per complement l'enorme corrent cap al consum, la importància creixent adquirida per la vida fora de la feina, el desplaçament del centre de gravetat de l'existència cap a l'oci.

L'ètica del consum implica alhora, el rebuig de l'ascetisme, de l'estalvi excessiu, però també el de la prodigalitat per contraatac. La civilització tècnica no és una civilització de la feina, sinó del consum i del 'benestar'. El treball deixa, per a un nombre creixent d'individus, d'incloure fins que li són propis i es torna un mitjà de consumir, de satisfer 'necessitats' de més en més esteses.
No és només en els Estats Units, sinó a tots els països de la indústria evolucionada on s'observa, al mitjà obrer, un augment del volum i una varietat augmentada del consum, un accés dels assalariats a un nivell de vida sovint igual i de vegades superior al de la burgesia mitjana anterior.
La transformació de l'ètica del treball en ètica del consum, observable en les societats industrials capitalistes, tendeix a guanyar, sota maneres diferents, les economies col·lectivistes on ella està sotmesa a frens i controls imposats per l'Estat.

Georges Fiedmann - Civilització tecnica i societat de masses (1962)