EL TSUNAMI QUE VE

No dic pas que no hagi de ser així, a Twitter i a les xarxes socials en general. s'ha de poder dir tot, opinar de tot, parlar de tot, però no de qualsevol manera. No em val l'argument que, a les xarxes, tothom és lliure de ser-hi i de dir el que vulgui, perque succeeix que acaben dien el que els rota, sovint des de l'anonimat que els permet impunement insultar, desqualificar o calumniar. L'expressió lliure és un dret que comporta l'obligació d'assumir els efectes del que diem ala xarxa. Darrere de l'anonimat s'hi amaga la covardia producte de la frustració. I darrere de l'anonimat col·lectiu s'hi amaga l'amenaça de la degradació de la societat com a marc de convivència. La barbàrie. Escriure un missatge amb 140 caràcters hauria de constituir una exigència de seriositat, com l'exercici de qualsevol dret respectant sempre a l'altre. Perqué amb l'insult no es pot construir mai una societat que pretengui viure en llibertat.

En la societat del tuit nomès hi ha impulsos, diu Manel Fuentes a el periódco d'avui, rampells temporals. Onades de consciència que trenquen abans d'arribar a la riba. Calma tensa davant d'un tsunami que encara que no s'ha anunciat, tothom veu que està a punt d'arribar.