EL TSUNAMI QUE VE


No dic pas que no hagi de ser així, a Twitter i a les xarxes socials en general. s'ha de poder dir tot, opinar de tot, parlar de tot, però no de qualsevol manera. No em val l'argument que, a les xarxes, tothom és lliure de ser-hi i de dir el que vulgui, perque succeeix que acaben dien el que els rota, sovint des de l'anonimat que els permet impunement insultar, desqualificar o calumniar. L'expressió lliure és un dret que comporta l'obligació d'assumir els efectes del que diem ala xarxa. Darrere de l'anonimat s'hi amaga la covardia producte de la frustració. I darrere de l'anonimat col·lectiu s'hi amaga l'amenaça de la degradació de la societat com a marc de convivència. La barbàrie. Escriure un missatge amb 140 caràcters hauria de constituir una exigència de seriositat, com l'exercici de qualsevol dret respectant sempre a l'altre. Perqué amb l'insult no es pot construir mai una societat que pretengui viure en llibertat.
En la societat del tuit nomès hi ha impulsos, diu Manel Fuentes a el periódco d'avui, rampells temporals. Onades de consciència que trenquen abans d'arribar a la riba. Calma tensa davant d'un tsunami que encara que no s'ha anunciat, tothom veu que està a punt d'arribar.

2 comentaris:

  1. Prescindo de él. Tuiter no es lo mío...ni Facebook, lo que sucede es que todo se mueve por estos peladños hoy en día.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JO MES DEL MATEIX, pero a tuittrt i feisbuc es desbarra molt, i els polítics tambè.

      Elimina