BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

TATUATGES


Hi a coses que no les entenc però les comprenc, hi ha coses que les entenc i les comprenc, però n'hi ha que ni les entenc ni les comprenc. Una d'elles serien els tatuatges. Possiblement deu ser una qüestió generacional, car abans els qui es tatuaven solien ser mariners, legionaris o drogoaddictes - gent de mala vida, que és deia - referint-se en el cas dels mariners als més cercabregues. 
Sincerament, no ho trobo estètic i en els casos exagerats on es tatuen tos els braços el tors o l'esquena, ho trobo de mal gust,  talment com els pircings que tambè estàn de moda. De fet, em remet a ritus i costums tribals que en la nostra suposada modernitat haurien d'haver eradicat. 
Només faltava que es comencéssim a tatuar futbolistes perquè la moda s'escampés.   
A banda, d'ací a uns anys veurem als geriàtrics iaios i iaies amb les pelleringues on s'esborronaran els tatuatges, i que voleu que us digui: com a l'acudit del tatuatge al penis en descans que llueix: RECOPLA que en estirar-se es pot llegir tot el tatuatge amb aquest text:recuerdo de una noche de amor en Constantinopla, 
A mesura que n'hi hagi cada vegada més, suposo m'hi aniré acostumant, car quan m'atèn algú en algun comerç va tatuat/da, francament, em molesta i em consta per una persona propera excessivament tatuada, que en alguna feina de cara al públic li ha portat algún problema.
Escolto avui que en parlen a Islàndia a Rac1, com intenten justificar el fet de tatuarse, que si es únic a la teva pell, que si és una manera de comunicar-se, que voleu que us digui: amor de madre, és el clàssic, i és que tan el fet de tatuarse com els piercings no deixa de ser un pas enrere, com deixar-se barba o bigoti, si hem evolucionat com a espècie en el nostre habitat urbà, barbes, bigotis, piercings o tatuatges nosón necessaris ni  hi tenen cabuda ni sentit, és el que deia un tema vintage que dirien, o manca de confiança en un mateix i així pretendre destacar dels altres. Deu ser que m'estic fent gran o que els altres no han acabat de créixer.

8 comentaris :

  1. A mi em passa el mateix, em fan angúnia, és una angúnia cultural, estètica, psicològica, quasi física, no sé, no podria fer l'amor amb una dona tatuada.

    ResponElimina
  2. A mi m,agrada la seva barba, nomes la seva barba, no m,agraden les altres pero si es la d,ell, si.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porta barba en Messi?

      Elimina
    2. Creus que la porta per amagar-se?

      Elimina
    3. "A mi m,agrada la seva barba, nomes la seva barba, no m,agraden les altres pero si es la d,ell, si." això de lña barba ho deis tu Gemma, i com la foto és de Messi, pero això t'ho preguntava.

      Elimina
    4. no, no és per amagar-se, aquest és dels que no s'amaguen....

      Elimina
  3. No hay una segunda primera impresión.
    Los tatuajes dicen absolutamente todo de la persona que lo lleva.
    Son libros abiertos que se pueden leer.
    No son santo de mi devoción.
    Salut

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes