El que ofereix Quim Torra per als independentistes que somien amb una república catalana sense preguntar-se com fer-ho sense posar vides en risc, és més del mateix. Els mateixos que de bona fe es van creure que es pot passar d'una autonomia a un estat independent sol amb somriures i bon rotllo (com sempre). 
És també més del mateix per a aquells catalans que no volen la independència i que amb raó no se senten interpel·lats per un candidat a la presidència que en el seu discurs d'investidura es va dirigir només a l'altra meitat dels catalans.
Torra promet impulsar un procés constituent que conclogui amb una Constitució catalana. O sia: més del mateix. Cal recordar que al Parlament ja es va constituir el 2016 una comissió per dissenyar un procés constituent i va acabar com el rosari de l'aurora i provocant la primera querella contra Carme Forcadell. 
I ara, dos anys més tard, Torra promet una altra vegada una Constitució pròpia quan Catalunya lluny d'estar a la pre-independencia està en la pre-autonomia per culpa de l'aplicació de l'article 155. És una espasa de Dàmoclesa que seguirà present perquè Albert Rivera i Mariano Rajoy l'han convertit en el seu millor arma per humiliar a la majoria de catalans. Bloquejar la Generalitat no només ofèn als que es defineixen com a independentistes, sinó a l'altre meitat.
Torra promet 'treballar sense descans' per aconseguir la república que més d'una meitat de catalans no vol. Aquesta és la clau. Per fer funambulisme per la senda independentista es necessita més suport social i no sembla que el discurs de Torra serveixi per guanyar adhesions a la causa republicana.
Junts per Catalunya i ERC prometen la república com van prometre un Estat independent la passada legislatura (recordeu Turull al seu pregó a Gracia). La diferència és que ara no es fixen terminis ni s'anuncia un desafiament a la legislació vigent. El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha insistit en que Catalunya és "un sol poble", però minuts abans Inés Arrimadas havia evidenciat en la seva intervenció que no és així. En el fons Arrimadas o C,s és l'altra cara de la moneda dels sobiranistes però amb els mateixos defectes, i si Torra és el cap dels CDR (segons Arrimadas), ella ho és dels GDR. Arrimadas és nacionalista (espanyola) supremacista, racista, sectaria etc, etc, i encara hauriem de sumar-hi el seu discurs de l'odi, o sia l'altra cara de la moneda de Quim Torra. De fet, haguès fet Torra el discurs que haguès fet, la resposta furibunda de l'oposició hauria estat la mateixa, ja ho portaven escrit.
L'obligació de tots, la de Torra primer, -si la CUP li permet ser president-, la d'ERC però també la de la oposició és aconseguir que almenys Catalunya no sigui un poble cada vegada més fracturat, i tot depén de la CUP, esperem que no empatin en l'assemblea d'avui diumenge.
I encara que és difícil opinar sobre les decisions de la CUP, estic per afirmar que diran que no, i anirem a eleccions. Aquest vespre o demà ho sabrem, però no ho descartaria. De totes maneres si s'investeix Quim Torra tambè anirem a eleccions a l'Octubre, i es aleshores quan ja podrem dir alló de: senyories, ja n'estem fins als collons de tots nosaltres.