Hem contingut la respiració fins que a les 11.30 del divendres 1 de juny, 180 vots a favor de Pedro Sánchez el convertien en president del govern de España. Per cert, el NO de Rajoy ha estat el número 155, casualitats de la vida. Com haurà penetrat la corrupció en les entranyes de l'Estat que milions de persones temien veure sorgir a l'ùltim un "tamayazo" que desbaratés l'elecció del secretari general del PSOE. El mateix Mariano Rajoy es va encarregar de deixar en evidència als que d'alguna forma l'emparen. Acorralat el seu partit per la corrupció, li faltava donar la nota final: el menyspreu al Congrés dels Diputats, dipositari de la sobirania popular amb una espantada intolerable, dijous a la tarda i divendres al matí.
No hi ha comiat més infame que agafar la cartera, sortir de l'hemicicle sense que la presidenta hagués suspès fins a la tarda la sessió, i "recloure's" - en un restaurant proper 8 hores, mentre queien dues ampolles de whisky en la interminable sobretaula. Amb ministres entrant i sortint, a un quilòmetre d'un Congrés que debatia la seva moció de censura. I sortir més content del compte, ja de nit, o com diríen a Madrid 'apimplado', que és una paraula inexistent a la RAE, car correctament s'ha de dir pimplado. I el divendres, ja seré, va tornar a despreciar al Congrés i als ciutadans arribant a l'hemicicle fins i tot després de la intervenció del seu portaveu que va vomitar odi, ràbia i mentides.
A sobre estan tot el dia amb el Govern Frankenstein, i no sé jo que té a veure un doctor de ficció amb un govern real, si de cas, els Frankestein són ells, El PP, els seus mitjans, els seus tertulians tancis i casposos, els seus jutges, els seus policies. Els que van augmentar o van emparar la desigualtat, l'autoritarisme, les mentides com a norma de funcionament, la inseguretat en el futur, l'odi, el menyspreu a la llei i l'ordre, que s'han saltat contínuament. Deia ahir Juan josé Imbroda president del Pp de Melilla, que estàvem davant un cop d'Estat, i no sap el molt ignorant que la moció de censura es un acte legal, constitucional i sobretot democràtic, es tracta de treure del poder el Ratolí miguelito(*) i els seus sequaços, i si fos possible, tambè a ignorants rancis com ell.

(*) potser hauriem de cambiar
el ratolí miguelito per exemplars 
del diari esportiu Marca.