ELS FRANKENSTEIN SÓN ELLS 2.6.18

Hem contingut la respiració fins que a les 11.30 del divendres 1 de juny, 180 vots a favor de Pedro Sánchez el convertien en president del govern de España. Per cert, el NO de Rajoy ha estat el número 155, casualitats de la vida. Com haurà penetrat la corrupció en les entranyes de l'Estat que milions de persones temien veure sorgir a l'ùltim un "tamayazo" que desbaratés l'elecció del secretari general del PSOE. El mateix Mariano Rajoy es va encarregar de deixar en evidència als que d'alguna forma l'emparen. Acorralat el seu partit per la corrupció, li faltava donar la nota final: el menyspreu al Congrés dels Diputats, dipositari de la sobirania popular amb una espantada intolerable, dijous a la tarda i divendres al matí.

No hi ha comiat més infame que agafar la cartera, sortir de l'hemicicle sense que la presidenta hagués suspès fins a la tarda la sessió, i "recloure's" - en un restaurant proper 8 hores, mentre queien dues ampolles de whisky en la interminable sobretaula. Amb ministres entrant i sortint, a un quilòmetre d'un Congrés que debatia la seva moció de censura. I sortir més content del compte, ja de nit, o com diríen a Madrid 'apimplado', que és una paraula inexistent a la RAE, car correctament s'ha de dir pimplado. I el divendres, ja seré, va tornar a despreciar al Congrés i als ciutadans arribant a l'hemicicle fins i tot després de la intervenció del seu portaveu que va vomitar odi, ràbia i mentides.

A sobre estan tot el dia amb el Govern Frankenstein, i no sé jo que té a veure un doctor de ficció amb un govern real, si de cas, els Frankestein són ells, El PP, els seus mitjans, els seus tertulians tancis i casposos, els seus jutges, els seus policies. Els que van augmentar o van emparar la desigualtat, l'autoritarisme, les mentides com a norma de funcionament, la inseguretat en el futur, l'odi, el menyspreu a la llei i l'ordre, que s'han saltat contínuament. Deia ahir Juan josé Imbroda president del Pp de Melilla, que estàvem davant un cop d'Estat, i no sap el molt ignorant que la moció de censura es un acte legal, constitucional i sobretot democràtic, es tracta de treure del poder el Ratolí miguelito(*) i els seus sequaços, i si fos possible, tambè a ignorants rancis com ell.

(*) potser hauriem de cambiar

el ratolí miguelito per exemplars 

del diari esportiu Marca.

JA ERA HORA, I TRES MÉS 1.6.18

JA ERA HORA - Mentre caminaven només discutien. Però de cop i volta es van aturar a la vora d’un riu i començaren a pegar-se.

Sobtadament aparegué una navalla i els raigs del sol es reflectiren a la fulla i van fer rateta en la soca d’un arbre. L’eina, guiada per un gest rapidíssim, es va clavar al pit d’un dels contendents, i brollà un rajolí de sang que va formar un corriol en ziga-zaga i va anar a parar a l’aigua.

Un pescador que s’ho mirava va deixar anar la canya i aplaudí frenèticament.

—Què fas, bàrbar? Això és una desgràcia —va renyar-lo un company d’afició.

—Ja ho sé. Però també és un esdeveniment —replicà l’entusiasta espectador—. Fixa-t’hi que aquest és un dels pocs casos, pel que fa a dites i a fetes, en els quals la sang sí que ha arribat al riu.

L’ANTIGA SAVIESA - La meva àvia, la materna, era una persona molt serena, molt efectiva (en el bon sentit de la paraula).

Una vegada, mentre teixia un jersei per a l’oncle Manuel, van dir-li que dins d’una hora i mitja l’aniria a veure el notari, per tractar de les complicacions d’un testament. I ella, sense alçar la mirada, respongué:

—Demaneu-li que vingui demà. El que ara em preocupa no és l’hora, sinó la mitja.

PER SI ALGÚ M’ESCOLTA - Un dia, només per provar què passava, amb un esperit arrauxat d’aventura, vaig travessar un carrer amb el semàfor en vermell. No ho aconsellaria pas a ningú! No tan sols em van atropellar dos vehicles alhora, sinó que vaig haver d’aguantar uns insults d’aquells que deixen tota la família en entredit.

Ara, amb la lliçó apresa, condueixo la cadira de rodes amb un respecte absolut a les regles de trànsit.

MUTS I A LA GÀBIA - —Tu hi creus en les paraules definitives?

—Què vols dir?

—Vull dir quan s’arriba en aquell moment solemne en el qual un dels membres de la parella

declara a l’altre: «Ara és l’hora de parlar d’allò que m’he callat sempre!».

Els dos amics es van quedar silenciosos, fins que un d’ells reprengué la conversa:

—No. No hi crec. Callar no és mai sobrer, sobretot a mesura que posem anys. Si algú s’ha

aguantat fins «aleshores», és una imprudència jugar-s’ho tot en una de les cartes de la conversa...

—I doncs? Què faries, tu?

—Si la cosa fos tan greu, me n’aniria sense donar cops de porta. I saps per què?

—No.

—Doncs perquè em faria molta por haver d’escoltar allò que l’altre, amb tota seguretat, també callava.

Pere Calders
contes breus

L'ENFONSAMENT 1.6.18

En algun moment entre les quatre i les cinc de la tarda d'ahir, l'era de Rajoy va començar a difuminar-se lenta però inexorablement a l'hemicicle. Abans que Aitor Esteban anunciés el suport del PNB a la moció de censura, va caure la realitat sobre el grup parlamentari del PP i el banc blau com una boira densa que anunciava el pitjor. Esperaven un ajut que no podia arribar perquè l'il·lusionisme polític amb el qual Mariano Rajoy ha sobreviscut a tantes situacions impossibles en la seva carrera s'havia quedat ja sense res en el que sostenir-se.

No hi hauria més ajudes des de llocs insospitats. Els partits de l'oposició que amb les seves baralles van concedir una pròrroga inesperada al PP al desembre de 2015 no anaven a repetir l'estranya jugada aquesta vegada.

El seu líder estava desaparegut, el que tenia un punt d'humiliant per als diputats del PP que li aplaudeixen d'allò més com si fos una estrella del rock. Rajoy no va tornar de dinar, sense que estigués molt clar llavors si s'havia quedat a La Moncloa o estava en un restaurant amb els seus assessors en una d'aquestes sobretaules interminables de cafè, copa i puro, i una altra copa perquè a hores d'ara tant se val. A la nit, es va saber que havia passat vuit hores en un restaurant d'on va sortir content i somrient. O això semblava. L'escó del president romandre buit fins que Sáenz de Santamaría va posar en ell la seva bossa. Almenys que servís per a alguna cosa.

Aquest matí, amb el dubte de si hauria un Tamayazo d'última hora semblava que tot el peix estava venut, però fins que el marcador no ha mostrat els 180 vots a favor del candidat, crec que és quan tots hem respirat a fons. A hores d'ara tots els analistes polítics, tertulians i marianolegs en general han d'estar presentant la seva dimissió, inclosos els periodistes d'esports que segueixen al Reial Madrid.

Si fa una setmana, una setmana! algú d'aquest àmbit pronostiqués o pronostiqués que demà hauria Govern de la Generalitat, Pedro Sánchez President del Govern espanyol i que Zidane hauria presentrado la seva renúncia a entrenar el Reial Madrid, li haurien dit de tot menys bonico, La conseqüència de tot aquest assumpte, és que de la mateixa manera que les enquestes ja no tenien des de fa un temps cap credibilitat, els politòlegs, opinadors, i fins i tot els marianólegs, tampoc en tenen cap.
Diuen els opinadors esmentats que el substitut de Mariano Rajoy, serà a mig termini Alberto Núnez Feijoo; marededéu!, el de les vaques! no podria Rajoy escollir un succesor més inepte, d'aquells de 'inútil presentarse sin referencias' com a l'acudit, de fet Feijoo ja ho és un acudit en si; si es confirma el Pp tardarà segles a tornar a Governar.

RECICLA QUE RECICLARÀS 31.5.18

A casa tenim una manera peculiar de reciclar la brossa (basura, en català antic). Hi ha un cubell gran, d'aquests que pems un pedal i s'aixeca la tapa, però en aquest no hi va la brossa,nomès la pols d'escombrar i algun paper petit o xapes de cervesa. Al costat d'aquest hi ha un cubell més petit, més de la meitat més petit, aqui l'obertura és manual, no hi ha pedal, i si llença bastanta brossa variada, però, sempre hi ha un però, si són restes de menjar que pot fer mala olor van a una tercera bossa de plastic normal i corrent, sense cubell, i aquesta si que es baixa cada dia al matí, amb el plàstic, cartró, paper o brics. El cubell gran es baixa quan s'omple de les restes de la carn d'olla de l'escudella que ocupa molt d'espai, o si hi ha 'paella'.

O sia reciclem com deu mana però de manera diguessim que peculiar, teniem un problema amb les piles - ja resolt - del contenidor verd va desaparèixer un dia el recupient on dipositar-les, no se sap perquè. tambè varen desapareixer les jardineres que quan l'alcalde Bustos hi havia a les faroles.

I ja que parlo de reciclar, mentre escrivia aquest text he recordat Alfonso Ussia, que no es pas sant de la meva devoció agnóstica. Ussia té un llibre titulat: 'Manuel del ecologista coñazo', on parla del 'pájaro uy,uy,uy'...

"Es un ave poco conocida, habita en zonas deserticas y despoblada de árboles, normalmente sale a cazar sus presas de noche, cuando no hay mucho jaleo por ahi, su envergadura no es superior a 50cm, se alimenta de "conejos" o "almejas" que caza él mismo, pesa unos 2 kg, aun que se han visto ejemplares de 7kg, la mayor característica de éste ave es sus enormes testículos, pesan en torno de 2kg a 6kg, se reconoce sin verla por el enorme ruido que hace al posarse en el suelo, al aterrizar roza sus enormes características por el suelo y de ahí su peculiar sonido y de ahí le viene el nombre uy, uy, uy, uy, su periodo de celo dura todo el año, pero hay que tener cuidado mas que nunca en primavera cuando ésta extraña criatura experimenta tal calenton que su vergüenza de tener sus características tan grandes, le es indiferentes y ataca a todo aquel que pase por su lado, agradecemos si alguien ha tenido contacto con este animal se ponga en contacto urgentemente con su medico."

Ja sé que és una pocasoltada, pero fins i tot li han dedicat una cançó al pájaru...

i demà......, demà parlaré del Govern, el que no sé és de quin, si del de M.Rajoy o el de Pedro Sánchez.

LA PENSIÓ DE BILLY EL NIÑO 31.5.18

Billy el Niño, el policia acusat de tortures durant el franquisme, gaudeix d'un plus en la seva pensió per estar condecorat. El Govern no té intenció de retirar la medalla pensionada que gaudeix l'expolicia torturador Antonio González Pacheco, Billy el Niño. Així ho ha assegurat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, després de la pregunta del secretari general de Podem, Pablo Iglesias, durant la sessió de control i en presència d'algunes de les víctimes de l'exagent a la tribuna de convidats del Congrés. No ha estat molt comentat pels mitjans en general, suposo que per la saturació d'informació amb la moció de censura, però és un assumpte gravíssim, tan greu i vergonyós com l'actuació del Govern de M.Rajoy i la indecent figura de Arensivia Zoido.

"Aquest Govern no ha valorat la retirada d'aquesta condecoració", ha assegurat Zoido. El ministre ha assegurat que la medalla no la va concedir "aquest Govern" sinó que "es va concedir fa més de 40 anys". "Ningú ho ha sol·licitat oficialment", ha esgrimit Zoido, que ha assenyalat que "no sembla que hi hagi justificació legal" per actuar contra l'expolicia torturador. "No es té constància que aquesta condecoració no s'hagi retirat a ningú", ha rematat.

La resposta del ministre de l'Interior ha estat rebuda amb un sonor aplaudiment dels diputats del Partit Popular. "Acaben d'aplaudir que es condecori a un torturador", els ha etzibat Iglesias en el seu torn de paraula, el que ha enervat als representants del PP, que han començat a cridar i escridassar a l'orador. 
Iglesias ha recordat algunes de les tortures comeses de manera reiterada i durant anys per Antonio González Pacheco. "Chato Galante: 'em van obrir el cap, estava nu, em tenien com un fardell emmanillat al passadís a un radiador i quan passava un policia, em pegava o m'apagava una cigarreta al cap. Billy el Nen gaudia i presumia d'això. Willy Meyer: "Va prémer la pistola contra el meu pit i va dir i que anava a matar-me com a Julián Grimau. va armar la pistola i vaig sentir el so del tret. No estava carregada. A Luis Miguel Urbán i van fer la tovallola mullada, una simulació d'un ofegament. Lidia Falcón: 'Em van copejar a l'estómac i el fetge. Mentre em pegaven em va dir: ara ja no pariràs més, puta ".
"No seguirà en aquest ministeri molt de temps. Tant de bo que la ministra o ministre de l'Interior que nom el PSOE retiri aquesta medalla a aquest malparit", ha conclòs Iglesias.
Algunes de les víctimes eren a la tribuna i han aplaudit al grup de Units Podem mentre Zoido reprenia la paraula. El ministre de l'Interior s'ha defensat i ha al·legat que no hi ha cap sentència que confirmi aquestes denúncies. El Govern de Mariano Rajoy va bloquejar que Billy el Nen fos jutjat a Espanya, primer, i l'Audiència Nacional la seva extradició a l'Argentina, després.

Zoido ha pasado a la ofensiva y ha sacado el argumentario que ha esgrimido el PP y el Gobierno durante toda la sesión, con la polémica del chalé de Iglesias e Irene Montero por bandera. En ese momento el diputado de Unidos Podemos, Rafael Mayoral, ha increpado a Zoido desde su escaño y ha asegurado que "es una vergüenza lo que está diciendo". La presidenta del Congreso, Ana Pastor, le ha llamado al orden y le ha amenazado con echarle del Pleno.

Per a saber mé sobre tan sinistre personatge, aquí. Tan sinistre i miserable como ell, ho és Arensivia Zoido amb la seva actuació en aquest cas.